El cas de la nena de 12 anys violada i explotada per una xarxa de pederàstia durant dos anys mentre es trobava sota el control de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), organisme públic de la Generalitat de Catalunya, segueix commocionant la societat catalana, que es pregunta com és possible que el pederasta i la xarxa d’explotadors actuessin amb tanta impunitat durant anys, sense que les autoritats responsables de la protecció de la menor ho detectessin a temps. O també, perquè no es va detectar abans la situació d’abús i explotació sexual i no es va actuar davant els senyals clars de risc, o perquè es va permetre que una nena de 12 anys convisqués amb un adult de 25, l'electricista Teófilo L.M, el líder de la xarxa. El cas destapat ha generat un profund debat social i polític en el país, i són moltes les veus que han opinat sobre la qüestió, des dels membres de les diverses formacions polítiques a educadors i experts en protecció de menors i joves tutelats. Aquest diumenge ho ha fet la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, que mostra la seva preocupació perquè aquest cas sigui només la punta de l'iceberg, perquè “hi ha un cert convenciment que això no és només un cas aïllat”.
“Quan coneixem, coneixem la punta", ha afirmat Giménez-Salinas en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, on s’ha fet creus que aquest cas de violència sexual no sortís a la llum abans i es mantingués silenciat. “No puc entendre que s’hagi donat durant dos anys. Entenc un tema puntual que pugui passar, però no una cosa prolongada en el temps", ha assenyalat la síndica, qui també ha subratllat que tot el sistema de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) “ha quedat una mica obsolet”, i reclama una reforma a fons. “Fa molts anys que es parla que s'ha de renovar i fer les coses diferents" pero “fa massa anys que sento que el sistema canviarà, i no canvia”.
Giménez-Salinas ha explicat que cal una “reflexió profunda” per abordar la problemàtica del sistema d’atenció a la infància, i afirma que “d’entrada, soc partidària de treballar amb les famílies, i que la separació sigui l’últim recurs” En aquest sentit, destaca la necessitat de treballar en la prevenció, fer molta feina amb les famílies de forma prèvia per evitar l'ingrés en un centre. "No parlo de maltractaments o casos molt clars", ha matisat la síndica, qui és del parer que "créixer en un centre no és el millor per a un nen".
La síndica de greuges, que té com una de les seves funcions defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania, s’ha mostrat rotunda a l’hora de valorar que hi hagi nadons en centres de menors, que considera que “hauria d’estar prohibit”, i posa sobre la taula la necessitat de reformar el sistema per evitar-ho. “Com a mínim, els menors de tres anys haurien de créixer amb una família d'acollida, i fa aproximadament deu anys que tenim les mateixes", ha indicat.
Giménez-Salinas també es mostra partidària d’introduir altres canvis, perquè creu que els centres han de ser més petits, més personalitzats, i que els educadors puguin estar molt de temps. Ara, ha dit, hi ha molta rotació i són relativament joves. En centres grans, a més, hi ha torns de matí, tarda i nit. La síndica també s’ha mostrat crítica la lentitud en els processos, també en les peticions d'informació que fa ella a les institucions. "Tot és molt lent, tu fas la petició, t'acaba arribant, però tot arriba molt tard", s'ha queixat la defensora, remarcant que en un tema com aquest justament és més necessari que mai que la informació arribi a temps.