Persones que s’agraden, s’enamoren, es desenamoren, parelles que es desfan. Hi ha llibres que incomoden. Ja sigui perquè hom no s’hi sent identificat al 100% o bé perquè, de vegades, les veritats cauen malament perquè costen d’acceptar. Aquest és el cas de La síndrome de les superdones (Profit, 2020), d’Antoni Bolinches.
“Els homes prefereixen relacions còmodes, mentre que les dones s’estimen més que siguin vives”, ressalta el psicòleg al llibre. “Els homes fan una inversió emocional més petita i, per tant, no esperen una gran recompensa; en canvi, les dones, en fer una major inversió, esperen una recompensa més gran, per la qual cosa és més fàcil que se sentin decebudes”. Però quan entren en joc els conflictes, “els homes tendeixen a buscar una solució racional, mentre que les dones esperen un enfocament emocional”. Tot i això, l’autor subratlla que aquestes diferències no són “universals” i que tampoc “es manifesten de manera idèntica en tothom”. Malgrat tot, sí que insisteix en el fet que “són tendències de gènere que només poden ser corregides de manera significativa, mitjançant l’adequada gestió de la maduresa personal”.
L’autor fa un diagnòstic prou acurat de la realitat sentimental d’una generació de dones decebudes i d’homes desorientats –sense generalitzar– que pateixen les conseqüències dels canvis socials que ells mateixos han protagonitzat.
La qualitat de les relacions
Sense anar més lluny, Bolinches ressalta que una part de les dones d’èxit està pagant en soledat amorosa els seus triomfs socials, culturals i professionals, mentre que els homes que han assolit una preeminència semblant optimitzen les seves possibilitats de trobar parella. Per què es dona aquest resultat antagònic? Per què les dones tenen dificultats on els homes troben facilitats?
“Per regla general, les dones estan més insatisfetes que els homes pel que fa a la qualitat de les seves relacions amoroses”, detalla el llibre. “Quan una parella heterosexual valora la qualitat de la seva relació, l’home acostuma a mostrar més conformisme i la dona, més insatisfacció”. Així, s'hi destaca que, com a conseqüència d’aquestes dues coses, “l’expectativa sobre la qualitat del vincle amorós és superior en les dones i, per tant, són elles les que, més freqüentment, queden decebudes i sol·liciten la separació o el divorci”.
I l’expert es pregunta, és que no hi ha homes decebuts amb les seves parelles? A l'assaig s'hi assenyala que “evidentment, sí” però que en són menys i “per raons diferents”. Segons unes dades obtingudes en un context clínic, Bolinches exposa que el 80% de les parelles que acudeixen a la consulta ho fan per iniciativa de la dona. “Vuit de cada deu d’aquestes dones declaren estar insatisfetes amb la qualitat de la relació”. El 60% dels homes implicats en aquestes teràpies pensen que les queixes de les seves dones són excessives. “Només el 20% dels homes assumeixen la seva responsabilitat en el deteriorament de la relació i estan disposats a fer autocrítica per millorar el vincle”. D’aquesta manera, assegura que menys del 10% dels homes deixen la seva dona a causa de la manca de qualitat en la relació sense que hi influeixin altres factors aliens a la parella. Per contra, prop del 50% de les dones que acudeixen a tractament per saturació de convivència trenquen el vincle sense que hi hagi altres factors que influeixin en la decisió.
En aquest breu assaig, el psicòleg intenta donar resposta a aquests interrogants i reflexiona sobre un nou i injust fenomen psicosocial de naturalesa sexista al qual ha anomenat “síndrome de les superdones".
Els homes Peter Pan
El famós complex de Peter Pan existeix. Segons detalla l’expert al mateix llibre, aquests homes “no estan en regressió ni en reacció perquè en renunciar a evolucionar o fracassar en l’intent, han decidit instal·lar-se en la confortable illa on està ubicat el País de Mai Més”. Però, qui són aquests homes? Es tracta d’homes que “per evitar una realitat que no els agrada, es neguen a créixer psicològicament i per això es refugien en un lloc imaginari, que es fabriquen al seu gust, on poden viure sense acceptar responsabilitats i en un estat de constant diversió”.
Tal com queda palès en aquest llibre, trobar-se amb aquest perfil d’homes, generalment immadurs, pot dificultar les relacions.
Les parelles estables existeixen?
Por al compromís, no estar acostumat a expressar els sentiments... totes aquestes causes poden donar lloc a la impossibilitat de tenir una relació amb una persona. Vist l’èxit, les preguntes sobre si les relacions són possibles o no, Bolinches detalla que les relacions de parella estable se sustenten amb quatre potes: caràcters prou compatibles, bon acoblament sexual, projecte de vida convergent i escala i jerarquia de valors similars.
Com tot, els valors no són universals però tal com subratlla l’autor, és important tenir uns punts en comú amb la parella per tal de construir una relació sòlida.