Les eleccions de mig mandat (midterms) poden tenir conseqüències molt més enllà de l'escenari polític. Està en joc la composició de les dues cambres del Congrés (la Cambra de Representants i el Senat) i, amb aquesta, la capacitat de supervisar, limitar o donar suport a les polítiques científiques de l'administració de Donald Trump.
Des del retorn de Trump a la Casa Blanca, el gener del 2025, el sistema científic nord-americà viu una etapa de forta inestabilitat. Tal com ja vam explicar a L'ofensiva política contra la recerca als Estats Units, l'administració Trump va impulsar cancel·lacions de subvencions, acomiadaments en organismes públics, retallades pressupostàries i canvis en les polítiques de salut, medi ambient i recerca. Una transformació que no es va quedar afectant només els investigadors nord-americans, sinó també a les col·laboracions científiques internacionals i el lideratge dels Estats Units en recerca i innovació. Ara, les eleccions poden determinar fins a quin punt el Congrés podrà de posar límits a aquesta ofensiva.
El finançament científic al centre de la batalla política
Actualment, els republicans controlen tant la Cambra de Representants com el Senat, fet que ha facilitat l'agenda legislativa de Trump. Les enquestes, però, apunten que els demòcrates tenen opcions de recuperar la majoria a la Cambra i, fins i tot, disputar el control del Senat.
Un canvi en la composició del Congrés podria tenir conseqüències directes sobre el pressupost de les principals agències científiques del país, com l'Institut Nacional de Salut (NIH) i la National Science Foundation (NSF). L'administració Trump ha proposat retallar més de la meitat del pressupost de la NSF per als exercicis fiscals del 2026 i el 2027. Fins ara, el Congrés ha frenat bona part d'aquestes reduccions, amb el suport de representants dels dos partits. Però el problema no són només les retallades pressupostàries.
L'administració Trump també s'ha dedicat a bloquejar subvencions ja aprovades i ha deixat sense executar part dels recursos autoritzats pel Congrés. La NSF va acabar l'exercici fiscal del 2026 amb uns 1.400 milions de dòlars sense gastar, una situació que ha contribuït a registrar el nombre més baix de noves subvencions de recerca en dècades, segons Nature.
Si els demòcrates aconsegueixen el control d'una o de les dues cambres, podrien reforçar la supervisió de les agències federals, investigar les cancel·lacions de projectes i pressionar perquè s'executin els pressupostos aprovats. També podrien bloquejar iniciatives com la proposta de l'administració per donar més poder als càrrecs polítics en l'assignació de subvencions científiques, una funció que tradicionalment recau en comitès d'experts independents que avaluen els projectes per revisió científica. Els demòcrates ja han anunciat que, si guanyen, volen impulsar investigacions sobre les actuacions de les agències federals convocant per exemple, responsables públics i exigir explicacions sobre les decisions de finançament.
Record de personal investigador a les llistes
La tensió entre la comunitat científica i l'administració també es reflecteix en les candidatures electorals. Les eleccions del 2026 han tornat a impulsar una onada d'investigadors, professionals de la salut i especialistes en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que fan el salt a la política.
Segons recull Nature, el nombre de científics que s'han presentat a les eleccions de mig mandat és excepcionalment elevat. Molts candidats demòcrates han fet el pas com a resposta a les retallades i a la ingerència política en la recerca, tot i que no és la primera vegada que passa. L'any 2018, durant el primer mandat de Trump, un nombre rècord de científics també es va presentar a càrrecs públics, en resposta a les polítiques climàtiques i sanitàries de l'administració.
Tanmateix, una victòria demòcrata no significaria recuperar automàticament els recursos perduts ni revertir totes les polítiques de Trump. El president manté el poder de veto sobre les lleis aprovades pel Congrés, i moltes de les transformacions administratives impulsades des de la Casa Blanca no es poden desfer només amb un canvi de majoria parlamentària, però seria un primer pas per fer les coses sí més, més difícils. Estem en un moment en què la ciència s'ha convertit en un dels fronts de la batalla política als Estats Units i, per tant, les urnes també decidiran el futur dels laboratoris.