És l'eterna promesa que mai no s'ha arribat a convertir en una realitat per moltes reunions i principis d'acord que hi hagi hagut. Amb cada canvi d'hora desitgem que aquell sigui l'últim cop que endarrerim o avancem el rellotge una hora, però mai no acaba passant. Aquest cap de setmana, la nit de dissabte a diumenge, a les tres de la matinada tornaran a ser les dues, fet que ens permetrà dormir una hora més, però que provocarà que entrem en l'horari d'hivern, detestat per molta gent, ja que suposa que a les sis, o abans,  ja es fa fosc. L'alegria que ens suposa avançar l'hora i que els dies s'allarguin a finals de març és proporcional a la tristesa que ens provoca haver d'endarrerir-la i abandonar l'horari d'estiu per entrar en el de la tardor. 

 

🕒 Canvi d'hora d'octubre 2022: s'avança o s'endarrereix? Hores de sol i detalls de l'horari d'hivern

Però, per què encara es canvia l'hora si hi ha un consens generalitzat que s'ha d'abandonar aquesta pràctica? El principal argument que en donen els defensors és reduir la despesa energètica, ja que si es fa de dia més aviat, més gent treballa amb llum natural, i, per tant, això suposa un estalvi, quelcom imprescindible en aquest context de crisi, però tampoc està gaire clar si realment l'estalvi és tan significatiu. El principal problema d'anul·lar el canvi horari és que no ens quedaríem amb el d'estiu, sinó amb el d'hivern, que suposaria que a l'Estat es fes fosc entre les 17 i les 18 hores. Aquesta proposta europea implica eliminar els canvis d'horari i alinear les zones horàries dels diferents països, apropant-les tant com sigui possible al seu horari solar, reflectint la situació geogràfica de cada país i amb zones horàries permanents. 

Més tristos i més adormits que a l'estiu 

Tot i que no és significatiu, el canvi d'hora ens provoca un petit jet-lag al qual ens acabem acostumant ràpidament i no va més enllà, però que durant els primers dies del nou horari ens pot deixar una mica descol·locats. A més, moltes activitats tenen un cicle de 24 hores en el nostre dia a dia i també podem notar els desajustaments. La llum ens marca el nostre dia a dia i durant l'hivern només en tenim durant 9 hores, enfront de les 15 de les quals en gaudim durant els dies més llargs de l'estiu. I és que la manca de llum augmenta la producció de melatonina, és a dir, l'hormona que intervé en la regulació de la son. Moltes persones amb problemes per dormir en prenen, ja que produeix somnolència i és una advertència del nostre cos de què el dia s'està acabant i és hora d'anar a dormir. Per això, resulta lògic que quan canvia l'hora i des de les sis de la tarda és fosc, tinguem més ganes d'anar a dormir aviat. 

Això provoca una espècie de "depressió" tardorenca: tot ens hi condueix, la tornada a la rutina després dels mesos de vacances o com a mínim de disbauxa a l'estiu, haver d'anar a treballar tancats en una oficina, el fred (tot i que aquest any fa calor de juny en ple mes d'octubre) i també la pèrdua d'hores de llum, que fa que hàgim de reduir les nostres activitats al aire lliure a la tarda i optem més per quedar-nos a casa. A més, per molta gent els dies comencen i acaben a les fosques, sense llum natural, fet que fa que la tristesa s'incrementi. Aquest fet també té afectes sobre el nostre pes, ja que hi ha molta gent que quan té un mal dia o se sent més fluixa, té més gana i menja més, també per avorriment o angoixa. El fet de no poder fer activitats al aire lliure perquè és fosc també ens porta a una vida més sedentària. Anant més enllà, això pot tenir efectes sobre la conducció de vehicles, ja que és molt perillós conduir amb son i segons la DGT, molts dels accidents que tenen lloc a les carreteres de l'Estat estan relacionats amb la somnolència. Així i tot, el canvi d'hora no afecta a la salut de tots per igual, ja que les persones majors i els nens són els més vulnerables.