Cristina Vila (Olot, 1980) és sociòloga especialitzada en igualtat de gènere. Des de fa un bon grapat d’anys treballa per a escoles, administracions i portant a terme projectes amb la finalitat que nens i nenes rebin la mateixa educació. Vila assegura estar convençuda que el millor sistema educatiu que existeix és aquell que es basa en la coeducació, educar amb i per la igualtat de gènere.

En una conversa amb ElNacional.cat des d’un balcó amb vistes a les cases de l’Onyar, a Girona, Vila ens ajuda a identificar algunes de les mancances de l’actual sistema educatiu i ens ofereix pautes per corregir aquells trets que tenim incorporats i que, de forma inconscient, ensenyem a la infància, creant desigualtat entre els homes i dones que es convertiran en un futur.

Cristina Vila - Canvia el conte

Com acabaries la següent frase: "El millor sistema educatiu que existeix..."

És el model d'escola realment equitativa, justa, que promou la igualtat de tracte i de gènere, un model d’escola coeducativa; aquella que tot i tenir la mainada en el mateix espai, tens en compte quins són els estereotips de gènere, els prejudicis, les desigualtats, el sexisme i, per tant, adoptes mesures per corregir-ho.  

Ens podries posar alguns exemples?

És l'escola que té en compte el llenguatge que utilitza i veu que si no s’anomenen les nenes o els col·lectius LGTBI+, tots aquells que no s’adeqüen al model de masculinitat i feminitat tradicional, queden invisibilitats. Una escola que intenta trobar referents de dones i d'altres col·lectius no normatius, incorporant-los en els seus aprenentatges. És l’escola que identifica com té distribuïts els espais d’esbarjo, del joc, que té en compte com distribueix la seva aula, quins continguts explica i si explica quines han estat les aportacions de les dones a la història.

simone de beauvoir

Simone de Beauvoir, escriptora, professora i filòsofa francesa, lluitadora per la igualtat dels drets de la dona

Hem de posar èmfasi i veure que és allò que se'ls ha privat als nens en la seva socialització i fomentar molt més la seva part emocional, la vessant més sensible. Amb les nenes cal fomentar l'esperit de creure molt més en elles mateixes, d’empoderar-les, donar-los seguretat en ocupar espais, en donar valor a la seva veu. L’escola coeducativa té en compte totes aquestes desigualtats de les que partim i aporta mesures correctores, garantint la igualtat i preveient molts tipus de violència que tenen la base en una societat masclista. 

Una violència, la masclista, que té la seva base a la infància?

La violència masclista es sustenta en una base cultural i és una violència estructural, és la mateixa societat la que la reprodueix i la transmet. Des de l'escola, des de diferents canals que envolten la vida d'una criatura, molts cops es fomenten elements o ingredients que poden acabar desenvolupant aquesta violència. Per exemple: el fet que no et tinguin en compte amb el llenguatge, la invisibilitat de les dones, la hipersexualització i la cosificació de les nenes des d'una edat molt primerenca, entre d’altres, són factors que les situa en una posició d'inferioritat respecte als homes. Quan hipersexualitzes, que significa valorar una persona per l'atracció sexual que et desperta i valorar-la només per la part superficial, el físic, el que fas és situar-la en una posició d’inferioritat, com si es tractés d’un objecte.

La violència masclista parteix d'una idea de superioritat i de poder i això et permet deshumanitzar l’altra, és a dir, cosificar

Les criatures tenen accés a un tipus de vídeos (musicals, pornogràfics, etc.) on estan interioritzant i normalitzant una forma de relacionar-se que, quan les persones adultes ho analitzem, observem que és un bombardeig de missatges que els diuen que és normal relacionar-se des d'una posició de desigualtat; que és normal hipersexualitzar les nenes i que és normal viure la sexualitat d'aquesta forma. Ens adonem que fa falta molta educació afectiva i sexual. És molt important relacionar tots aquells elements que formen part de la infància amb la violència masclista.

Un dels exercicis que proposes és analitzar les joguines. Què ens diuen aquestes?

Moltes de les joguines adreçades a les nenes van encaminades a, de forma inconscient, agradar i ser per a l’altre. Contenen elements per ser boniques, submises, obedients, a estar callades i a complaure. El mateix passa amb els nens, on moltes de les joguines o esports que fan hi predomina el fet de demostrar autoritat, la força, a no expressar els sentiments, a dissimular la por. No en som conscients, però ho estem transmetent a través de molts canals i de manera inconscient. Això són alguns dels ingredients de la violència masclista que s'han començat a fomentar des de la infància.

Encara ens trobem en una socialització basada en educar nens i nenes perquè encaixin amb un model tradicional de masculinitat i de feminitat

joguines sexisme

Joguines sexistes - Gaur Il·lustració

Quan formes part del col·lectiu social que ha estat menys valorat i reconegut, t’esforces més per sortir-ne. Quan a tu sempre t’han dit a través del llenguatge simbòlic que formes part del grup dominant, el que té el poder, vius en una situació més còmoda. Hem d'ensenyar als nens que tot i tenir aquest poder no l’han d’utilitzar, que vegin les nenes com a persones i no com a objectes.

La violència o una agressió sexual no és un impuls d'aquell home que no ha sabut controlar; és la demostració que jo tinc el poder sobre el teu cos i la teva sexualitat i que tu no el tens

També analitzes els insults

Rere un insult, s'amaguen moltes coses. Normalment els nens són el maricón, capullo, subnormal, mongol, retardat... molts insults relacionats amb la diversitat funcional. Les nenes, en canvi, acostumen a ser les putes, zorres, guarres, fresques... relacionats amb la seva sexualitat i amb el seu aspecte físic. 

Rere un insult hi ha una qualitat que suposadament hauries de tenir per complir amb el model de masculinitat i que no tens. Per exemple: “Maricón” vol dir que segons el model de masculinitat tradicional, hauries de ser superheterosexual, demostrar-ho i ser viril. Com que els nens estan més reconeguts per la seva intel·ligència i no tant pel seu cos, reben insults relacionats amb la capacitat intel·lectual. En canvi, una dona que fa ús de la seva sexualitat com li dona la gana és una dona lliure i, per tant, la castigo dient-li que si fas això, seràs una puta, una guarra o una lletja i gorda, perquè per ser valorada no encaixes dins el model.

Al deixar de ser guapa i jove perds valors socials perquè ja no ets visible per complaure la mirada de l'home heterosexual

El sistema sexe-gènere, és a dir, pels teus genitals jo et col·loco en aquest gènere o en l'altre, genera multitud de violències, bullyings, homofòbia i violència masclista. S'ha de treballar aquesta base!

Amb quina escola s’han trobat els nens i nenes que aquest any han començat el curs escolar?

Fa uns tres o quatre anys enrere, les escoles creien de forma inconscient que no els feia falta treballar temes d'igualtat perquè es donava per fet que ja ho treballaven. No percebien que, de vegades i sense voler, tenien un tracte o explicaven continguts o referents desiguals. Ara, en canvi, hi ha moltes escoles que n'han pres consciència, que s’han mostrat interessades en fer projectes de coeducació. Fa uns anys et preguntaven què era això de la coeducació i si feia falta, ara ens ho estan demanant perquè veuen que el sexisme impregna el seu dia. Veuen formes de relacionar-se masclistes.

Moltes escoles amb una cosa tan senzilla com és posar nom a les aules, tenen ara en compte que les nenes tinguin referents de dones, ja que durant molt de temps se les ha invisibilitzat i és un tema de justícia recuperar la genealogia femenina, les nenes han de veure que hi ha referents femenines.

Cristina Vila va fer un vídeo que es va viralitzar ràpidament per les xarxes socials on denunciava, un cop més, el final dels contes.

Projecte "Canvia el conte" - Festuc Teatre i DMA Producciones

A les escoles del segle XXI, quin és el final dels contes que hi trobem?   

L'altre dia llegia Marina Subirats, una referent del món coeducatiu, i comentava que si volguéssim eliminar tots els contes que contenen sexisme ens quedaríem sense, perquè hi són pràcticament a totes les biblioteques. El que hem de fer es prendre consciència, saber-ho i treballar-ho amb l'alumnat.

Els contes tradicionals no els hem d'eliminar, han de ser una oportunitat per veure d'on venim. Si no coneixem el nostre passat, de quina societat partim, no podrem valorar el present ni canviar el futur

Proposo a les escoles que ens submergim a la vida escolar per fer un projecte on professorat, alumnat, monitoratge i famílies analitzin diferents aspectes i àmbits amb perspectiva de gènere: equilibri de personatges femenins i masculins als llibres de text, la presència de personatges amb identitats de gènere no normatius, equilibri en el repartiment de tasques, activitats, maneres de ser i d'expressar-se, etc. En el moment en què estàs analitzant el sexisme, ja estàs treballant i percebent tot això.

És difícil canviar els valors educacionals?

Una vegada comences a descobrir el sexisme i veure com actua, realment és molt emocionant saber com ho pots canviar. Venim d'una tradició que ha donat per fet que hi havia una normalitat, una sèrie d'inèrcies socials i culturals. De cop parem, creem un espai de debat i reflexionem. D’aquí en surten unes propostes de canvi i aquest canvi és motivador! Hi ha persones, però, que els processos de canvi els viuen amb més resistència, perquè han de sortir d'una comoditat, d’una rutina i, de cop, han de canviar el seu paradigma. No podem anar ràpid, cadascú necessita el seu procés.

Cristina Vila - contes sexisme

I les famílies, quin paper hi tenen?

Moltes vegades donem només la responsabilitat a l'escola i penso que les famílies també han de veure que poden coeducar des de casa i aquí he percebut un altre canvi. Fa un temps, la intervenció que podies fer amb famílies es limitava a una simple xerrada. Moltes famílies ara s'estan adonant que aquest canvi requereix que tothom tingui el seu paper, com a famílies, pares i mares, el fet de donar models de referència igualitaris i canviar algunes inèrcies, és necessari. Algunes escoles ofereixen, a banda de xerrades, formacions per a famílies que volen anar més enllà.

Sense anar més lluny, aquí a Girona trobem a dues escoles que segreguen per sexe, què en penses?

Des del treball amb perspectiva LGTBI+ s'estan fent molts esforços perquè les persones siguin lliures de triar la identitat que vulguin, podent-se expressar de forma masculina, femenina, andrògena o sentir-se no binàries. 

Dividir les persones pels genitals, pel que tenen entre cames, no ho comprenc 

Si parteixes de la base que vols trencar amb aquest sistema binari que classifica a les persones en funció del sexe, que ens classifica com a homes i dones i ens intenta emmotllar a ser, esdevenir, pensar i expressar-nos de manera diferent, el que hem d’intentar és que es pugui escollir el que es vol ser i no estar sotmesos a aquests motlles tant rígids. Des del punt de vista coeducatiu són valors que no casen per enlloc. 

Quina ha de ser la funció de l’administració amb aquest procés de transformació i evolució?  

El paper de les administracions públiques és molt important perquè com a tals, tenen una responsabilitat cap a la seva ciutadania. Una responsabilitat que passa per situar les polítiques al centre de les persones. Han de tenir present totes les desigualtats que poden envoltar-les en funció del seu gènere assignat, del seu origen cultural, de si tenen una diversitat funcional, el que coneixem com a mirada interseccional.

Cristina vila - educació igualtat gènere

Una administració pública ha de garantir que la seva ciutadania tingui un excés igualitari als recursos, disposi de les mateixes oportunitats de viure a l'espai públic, a l'espai privat, però sobretot, amb seguretat. Poso l'exemple de violències sexuals a l'espai públic. Per la manera com hem estat socialitzats les dones no poden gaudir dels espais públics en igualtat de condicions que els homes perquè, d'alguna manera, quan el seu cos i la seva sexualitat creuen aquest espai, són vistes com un cos disponible per a l'altre. Tot això s'ha d'aprendre a l'escola i a la família. Les administracions han de posar tots els recursos necessaris per garantir que les criatures tinguin un accés igualitari a aquesta educació.  

Amb quina escola t’agradaria que es trobessin els nostres fills i filles en un futur no molt llunyà?

En una escola que tingui una mirada inclusiva, que situï al centre de la seva educació una ensenyança de cuidar a la resta, de respectar a l'altre persona. M'agradaria que tingués en compte la violència verbal que hi ha i que la frenés. Molts cops, això que percebem com a "coses de mainada", sumades, generen altres violències. M’agradaria trobar-me amb una escola on cada situació d'aquestes, per molt minsa que pugui semblar, la treballés i fomentés el creixement comú on la base fos el bon tracte.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat