L'assetjament físic o psicològic dels menors és una de les principals preocupacions en l'àmbit escolar. És justament per fer-hi front, que el mes de març la conselleria d'Educació va arrencar el "Pla Escoles Lliures de Violències", per prevenir, detectar i actuar davant qualsevol situació de violència als centres educatius. Des d'aleshores fins a finals d'any, s'han detectat 520 casos d'assetjament escolar a Catalunya. Una xifra, però que recull només una part de la realitat, segons ha manifestat la directora general de l'alumnat, Ruth Ribas, en una entrevista a l'emissora Ràdio Estel. En tot cas, les xifres, recollides per la "Unitat de suport a l'alumnat en situació de violència" (USAV) que forma part del pla, quintupliquen els fets públics pels Mossos d'Esquadra, que xifren en un centenar els casos anuals d'assetjament escolar.

Ruth Ribas també ha indicat que en 2 de cada 3 casos detectats no s'ha pogut iniciar el protocol d'actuació marcat en el pla perquè tant l'agressor com l'agredit han abandonat el centre escolar, entre alguna altra raó. La directora general ha recordat que, tant als centres escolars com a les xarxes socials, el 44% dels casos d'assetjament es produeixen entre iguals i que un 40% són casos de violència masclista, a més el 80% dels agressors són de sexe masculí i el 60% de les víctimes són noies. Per atallar les situacions de violència als centres escolars, la Generalitat va engegar el pla, que desplegarà fins a 2026 i que compta amb una inversió de 34,74 milions d'euros.

No només dins les escoles

El pla aborda situacions de violència que es produeixin a l'escola o a l'exterior, sigui en la societat o en l'àmbit familiar. En concret, actua en casos de situacions de maltractament a la infància i adolescència per negligència, violència sexual o abusos sexuals, assetjament entre iguals a l'escola, ciberviolències, conductes d'odi i discriminació, violència masclista o LGBTIfòbia.

Gestiona i coordina tots els casos la "Unitat de suport a l'alumnat en situació de violència" (USAV), que duu a terme una escolta activa a les víctimes. Així mateix, la unitat ofereix assessorament, en un treball coordinat amb la línia d'atenció a la infància (116.111) de la Direcció general d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), amb l'Institut Català de les Dones, la Direcció general d'Igualtat i la Direcció general de Joventut. També en el marc del pla, la conselleria ha impulsat una web i una app com a canal de comunicació i denúncia propi i directe, que des del passat 1 d'octubre ha atès 7 casos d'assetjament escolar i ciberassetjament.

"L'alumne guardià"

El psicòleg i expert en assetjament escolar, ha proposat també en una entrevista a Ràdio Estel l'aplicació de la figura de "l'alumne guardià": estudiants que haurien cursat una optativa especialitzada - mediació i convivència - i amb la capacitat de detectar l'assetjament escolar i així poder intervenir i solucionar així el fet que moltes vegades l'assetjament no es detecti a ulls del professorat.

El paper de "l'alumne guardià" seria tant el d'avisar la persona assetjadora com a l'equip de convivència del centre per a poder fer intervencions ràpides des de les fases més inicials abans que el dany provocat sigui irreversible