La Maria Sellés i en Miquel Roure, són fills de donants anònims i cofundadors de l'Associació de Fills de Donants Anònims d'Espanya, una entitat pionera a l'Estat espanyol que cerca defensar els drets dels nascuts per aquestes vies. Tots dos tenen històries i experiències vitals diferents, pel seu nexe d'unió, no saber res d'un dels seus progenitors perquè aquests estan aparats per l'anonimat, s'han trobat amb la mateixa incomprensió. Sovint es menysté l'impacte de l'anonimat en aquests fills, se'ls retreu que l'important és que han nascut i no de qui o es lloa l'altruisme dels i les donants. Tanmateix, consideren que no hi ha res més lluny de la realitat. En sistema com l'espanyol, on aquesta mena de reproducció està pràcticament privatitzada completament i es mouen milions d'euros, l'anonimat no és res més que un pilar fonamental del negoci. "No existeix l'altruisme quan et paguen diners", denuncia Sellés.
"La donació de gàmetes i preembrions és un contracte gratuït, formal i confidencial concertat entre el donant i el centre autoritzat", recull la llei 14/2006. Tanmateix, hi ha una lletra petita, els donants sí que reben una compensació econòmica d'uns 1.000 euros per les donants d'òvuls i uns 50 pels donants de semen. Només per sopar en perspectiva, en el cas de les donants d'òvuls equival pràcticament a un més de feina remunerada amb el salari mínim interprofessional (SMI). María Isabel Jociles Rubio, doctora en Sociologia, va declarar a El Salto que la majoria de les donants eren dones precàries, que tenien salaris baixos o directament no en tenien. És a dir, en una gran part dels casos, la decisió de donar ve incentivada per la compensació econòmica.
On encaixa l'anonimat en tot plegat? Aquesta mena de tractaments reproductius abasten un mercat molt estens que es vol protegir i l'amenaça de fer caure l'anonimat dels donants, el qual suposa un potencial perill per aquest mateix negoci, ja que sense l'anonimat es preveuen menys donacions. "Em sembla de sentit comú que si traguessin aquestes remuneracions baixarien els donants", afirma Sellés, qui apunta que en línies generals no seria, necessàriament quelcom dolent pels futurs fills de donants: "Canviaria el perfil dels donants, seria molt més respectuós i conscient i estarien disposats a assumir les conseqüències", sentència.
Un gran negoci i com s'explica
Tant Sellés com Roura denuncien que les clíniques fan servir un llenguatge que deshumanitza tot el procés de donació i concepció. Un tecnicisme que desvirtua la magnitud del que impliquen aquestes donacions. "Si utilitzéssim els conceptes correctes com mare genètica, pare biològic o altres, hi hauria molta gent que es faria enrere. Si humanitzem i dignifiquem les persones que naixem, si baixaran els donants, perquè de cop tota la gent que hi fa de manera inconscient i irresponsable ho deixarà de fer, però es mantindria els que realment són conscients del que fan".
"Si no vols ser pare o mare, on no has d'anar és a una clínica a donar esperma o òvuls", resumeix Roura, que subratlla: "La narrativa que es fa servir va a amagar una realitat fàctica que és innegable. Ningú no pot negar que jo tinc un progenitor biològic".
Maria Sellés Vidal sosté que si es deixés de banda els conceptes com "donant" i s'utilitzessin altres com "pare o mare genètica", les persones que donen serien més conscients de les implicacions / Foto: Montse Giralt
Els drets dels infants, els desitjos dels adults
Una pregunta recurrent a què tots dos han fet front a la seva vida és: per què vols saber qui és el donant? Per aquelles persones que no es troben en aquesta situació pot ser difícil de comprendre, quin interès hi ha darrere de la figura d'un progenitor que mai ha format part de la vida d'aquella persona. Per començar, hi ha antecedents mèdics o informació genètica que pot ser de gran interès pels fills de donants. Però a més, hi ha una qüestió que per gran part de la població es dona per sentada: la identitat genètica. "El que ens forma són moltes coses. No és que una sigui més important que l'altre, jo no ho dic que la genètica sigui més important que el context sociocultural. Tot és important i es tracta que ningú decideixi per mi a quins elements que conformen la meva identitat tinc accés o no".
"Les persones no hi pensen perquè si ho tens, no ho trobes a faltar", resumeix Sellés. Des de fora, el concepte de cercar la identitat genètica pot ser estrany o fins i tot superflu per totes aquelles persones que només de mirar-se al mirall i a les fotografies de l'àlbum familiar troben els punts comuns amb progenitors i ancestres que tenen a l'abast de la mà. Malgrat tot, Roura reflexiona: "Em fa gràcia que es vulgui invisibilitzar aquesta necessitat de cerca dels orígens, quan realment l'ésser humà en conjunt té una necessitat espectacular de cercar els orígens. L'últim Premi Nobel de Medicina va ser per a un treball de genètica que feia la genealogia fins a arribar als neandertals. És inherent a l'ésser humà preguntar-se d'on ve i quina és la seva història. Per què es decideix que jo no tinc dret a saber, a posseir la informació a la qual estic connectada?".
Ells mateixos responen a aquesta pregunta: tot el procés se centra en els desitjos dels adults i no en la situació que viurà el futurible infant. "Es fa tot des de la mira dels adults. Fins i tot es parla del dret a la família, que sí que existeix, però existeix pels nens, no pels adults", exposa Sellés que remarca: "En aquesta societat adultcentrista en què vivim s'ha capgirat completament i s'ha centrat el dret a tenir família en uns adults que pel que sigui no poden tenir família. S'està pervertint aquest dret". Roura rebutja la idea que els donants puguin tenor dret a l'anonimat: "El fet de donar no et pot generar un dret".
Maria Sellés Vidal apunta que en els processos de reproducció assitia la mirada se centra en els adults, no en el futur dels infants / Foto: Montse Giralt
Reconstruint l'arbre genealògic i l'autèntic altruisme
Països com Portugal o els Països Baixos regulen les donacions sense anonimat i altres com França o el Regne Unit tenen un model mixt, entre anonimat i sense. Mentrestant a Espanya, l'anonimat és un pilar de tot el procés. Això no vol dir que no hi hagi maneres de rastrejar els orígens genètics d'una persona nascuda de donant. Hi ha companyies que es dediquen a les anàlisis genètiques que et mostren els teus orígens. "Et diuen els teus orígens genètics i, com tenen tot un banc d'altres persones que s'han fet el test, pots fer match, com si fos Tinder, però fas match genètic". És a dir, et mostren amb quines persones ten parentiu de les que s'han fet el test.
Després del 30 Minuts, Gens anònims, diverses persones no només es van apropar a l'Associació de Fills de Donants, sinó que van fer el pas de fer-se aquest test i així és com dos germans s'han trobat per primer cop. Tant Sellés com Roura s'han fet aquestes proves. "Jo, per exemple, me les he fetes i m'ha permès ubicar quina és la família biològica a un nivell una mica ampli. No puc identificar qui podria haver estat el donant, però he trobat graus familiars fins a cosí germà, cosins segons... triangulant, queda bastant ubicat on deu estar", relata Miquel Roura.
Que qualsevol persona recorri a aquests testos és positiu pel seu col·lectiu. Tanmateix, adverteixen que no és un recurs que pugui ser còmode per tothom. "Cal que la gent s'informi. Al final estàs donant les teves dades biològiques a una empresa privada. Jo he fet el balanç i em compensa, però entenc completament que hi hagi gent que no vulgui donar aquestes dades a una empresa privada", reconeix Sellés.
Tot i això, hi ha gent que si s'anima a engreixar aquesta base de dades, fins i tot mateixos donants anònims, que ara volen sortir a la llum. "Han contractat donants amb l'Associació i ens volen facilitar les seves dades. A mi això sí que em sembla un pas cap a l'altruisme i crec que s'ha de destacar que això està passant", subratlla Roure. El moviment per abolir l'anonimat dels donants s'ha estès per Europa i a poc a poc ha anat canviant legislacions en diversos països. A l'Estat espanyol tot plegat és molt incipient, però el naixement d'entitats com la fundada per Sellés i Roura apunten que un nou debat polític se cerneix sobre la societat.