Clients que reben les repartidores despullats, que s'insinuen o que les puntuen malament si no els satisfan. Els casos d'assetjament sexual a repartidores es multipliquen, tant en entregues com en recollides als restaurants. "Em sentia desprotegida en tots els sentits", reconeix  l'Ana Mesones, amb sis anys d'experiència al sector. Mesones alerta dels riscos de les aplicacions, amb fotografies de les repartidores i l'opció de puntuar-les. "El client et fa una mena de xantatge. Li dones el producte i et diu 'Per què no passes a prendre una cervesa amb mi?'", explica. "Et prenen el menjar de les mans i insisteixen que si no entres a casa seva no et paguen", explica a l'ACN.

Ana Mesones és una de les primeres dones que va començar a repartir a Barcelona, quan la presència de dones repartidores era encara molt residual. En la seva experiència amb plataformes com Deliveroo assegura que s'ha trobat amb "molt assetjament" que ha viscut ella o altres companyes. Quan mira enrere, assegura que "en més d'un 10% de les comandes" ha rebut insinuacions. "Primer t'agafa per sorpresa, però arriba un punt que ja t'ho esperes", explica.

 

Assetjament premeditat

L'enquesta publicada per CCOO Repartidors i repartidores de plataforma digital: Condicions laborals, necessitats, demandes i perspectives constata que aquesta realitat existeix. Dels 18 repartidors entrevistats —i que treballaven a Glovo, Deliveroo i Uber Eats—, 11 van assegurar que les dones riders es troben en una situació de risc, inseguretat i assetjament sexual.

Mesones creu que es tracta d'un "assetjament premeditat" perquè "en la majoria dels casos el client té la fotografia del repartidor i sap que és una dona". Segons diu, una de les situacions amb les plataformes que accepten el pagament en efectiu és que "el client fa una mena de xantatge". "Arribes, li dones el producte i et diu: 'Per què no passes a prendre una cervesa amb mi?'. Tu li contestes que estàs treballant i ell et respon: 'Si no passes, no et pago'. Llavors et prenen la bossa de les mans i insisteixen que si no entres a casa seva no et paguen. Tu en aquell moment ets conscient que si el client no paga, ho hauràs de posar de la teva butxaca, ell té tot el poder", relata.

Una 'rider' lliura una comanda / ACN

L'amenaça de la puntuació

En el cas de les plataformes que s'organitzen amb sistemes de puntuació com Glovo, Deliveroo o Uber Eats, alguns clients amenacen amb una valoració negativa. "Et diuen 'Si no fas el que jo vulgui, et puntuaré malament'", assegura la repartidora, que denuncia que les dones es troben amb homes que les reben despullats. "Un home gran que està sol et diu que entris i que ho deixis a la cuina i tu, amb tota la bona fe del món, entres. Quan fas mitja volta per sortir te'l trobes amb la bata oberta i ensenyant-te el que vulgui. Aquestes situacions són molt incòmodes, perquè et trobes en un domicili que no coneixes, però arriba un punt que pràcticament és normal", assegura. Una altra repartidora explica que és habitual "que els homes rebin les comandes en bòxers" cosa que pot crear situacions incòmodes.

L'informe de CCOO explica situacions similars. Per exemple, el cas d'una dona que en pujar la comanda, el client es va insinuar i li va reclamar el seu número de telèfon personal, que ella no va voler facilitar. "Aquesta persona la va puntuar malament i a sobre va dir que no havia donat la comanda. La dona va ser sancionada i no va poder treballar durant tres dies perquè tenia el compte bloquejat", va explicar Carmen Juares, secretària de Noves Economies de CCOO en una roda de premsa.

Què cal fer si una d'aquestes treballadores es troba en una situació d'assetjament? Segons l'advocada laboralista Laura Rodríguez, el primer que cal fer és avisar l'empresa, que hauria de deixar de tenir aquestes persones com a clients. La lletrada assegura que l'assetjament sexual a la feina "és més ampli que el que està pròpiament tipificat com a delicte". "És tant assetjament sexual fer un tocament no desitjat com explicar un acudit a la teva treballadora, o enviar-li una proposició reiterada després de moltes negatives. Tot això no és un delicte pròpiament, però sí que és assetjament en l'àmbit del treball", diu la lletrada d'Arrels Advocats.

El perill de facilitar el nom

Tant les repartidores com CCOO denuncien que el fet que algunes plataformes facilitin el nom i la foto del rider que farà l'entrega posa en perill les dones. En aquest sentit, Rodríguez considera que "s'hauria de protegir completament la identitat i saber que el que estàs contractant no és aquesta persona, sinó el servei". Mesones afegeix que alguns clients han tingut accés al seu mòbil personal i li han trucat de matinada fent proposicions libidinoses. "Les plataformes són plenament conscients d'això", lamenta aquesta treballadora, que assegura que entén que aquest sistema s'hagi posat en marxa per evitar casos de frau, "però també té la part dolenta que si ve una noia, el client pot aprofitar-se'n amb assetjaments".

Una repartidora que es trobi en aquesta situació no té la possibilitat de decidir no treballar mai més per a una persona que l'ha assetjat perquè no depèn d'ella a qui porta la comanda. 

Un 'rider' es preparara per repartir una comanda / ACN

Sense denúncia

Els Mossos d'Esquadra no tenen constància d'haver rebut denúncies sobre assetjament sexual a repartidores mentre treballen. Davant la manca de denúncies, l'advocada Laura Rodríguez afirma que són moltes les dones que no estan predisposades a denunciar, perquè no hi veuen recorregut. Mesones confirma el temor. "Si tu expliques que durant la teva feina se t'han insinuat, t'han ficat dins d'un domicili, t'han dit que si no et quedes, no et paguen, i s'han despullat, què faran? Per començar no tenim proves", afirma, remarcant que no poden agafar imatges dels clients, per exemple, ja que seria contraproduent. "Estem totalment desprotegides en tots els sentits", afirma.

Què fan les plataformes

Mesones afegeix que "la plataforma se n'ha desentès totalment" quan les repartidores han denunciat situacions d'assetjament. "Amb les empreses s'ha intentat, però arriba un punt que no és que ho normalitzis, però com que saps que no en trauràs res, ja ni ho intentes", lamenta.

Fonts de Glovo han assegurat que tenen una "política de tolerància zero contra l'assetjament o la discriminació", segons el que preveu el codi d'Estàndards d'Ètica i Conducta Empresarial de la companyia. Preguntada per l'ACN, no ha detallat quins són els passos a seguir segons aquest protocol en casos d'assetjament sexual. Un portaveu de la companyia ha assegurat, però, que si "es produeix qualsevol situació, es pot reportar la informació a la companyia per la seva anàlisi i valoració" a través de l'app o el correu de l'equip de compliment normatiu i ha deixat clar que en cas que hi intervinguin les forces de seguretat, l'empresa "facilita totes les dades relatives a la investigació". Al seu torn, Deliveroo i Uber Eats han declinat comentar la situació i aclarir si tenen algun tipus de protocol contra l'assetjament.

Foto principal, una 'rider' pels carrers de Barcelona / ACN