Un banc d’esperma de Dinamarca ha venut semen d’un mateix donant, portador d’un gen cancerigen potencialment mortal, amb el qual s’han engendrat almenys 197 nadons en catorze països europeus, segons una investigació de la Xarxa de Periodisme d’Investigació de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) publicada aquest dimecres. A l’estat espanyol hi ha tres nens que han donat positiu i un ja està malalt.
El donant portador del gen cancerigen és conegut com el donant 7069 o Kjeld. Es tracta d’un estudiant que va començar a donar esperma l’any 2005 a la seu de Copenhaguen del Banc Europeu d’Esperma (ESB), després de superar totes les proves mèdiques de l’època. Els gàmetes de Kjeld es van vendre entre el 2006 i el 2023 a 67 clíniques de fertilitat d’arreu d’Europa, malgrat els límits que existeixen en alguns països quant al nombre de naixements per donant, ja que no hi ha una regulació internacional que ho limiti, segons la investigació publicada en diversos mitjans europeus, entre ells RTVE.
Alteració genètica mortal
Ara fa dos anys, el 2023, es va bloquejar l’ús de l’esperma de Kjeld després de descobrir-se en la mostra una “nova i potencialment mortal alteració genètica”, una patologia derivada de la mutació TP53, que correspon a la síndrome de Li-Fraumeni, una malaltia que predisposa la persona portadora a “desenvolupar diferents tipus de càncer al llarg de la seva vida”, segons explica Ann-Kathrin Klym, cap de laboratori del banc d’esperma Berliner Samenbank. Aquesta alteració genètica era impossible de detectar l’any 2005, ja que estava present en un percentatge molt baix de cèl·lules de l’esperma.
Alguns infants ja han mort
Fins al novembre del 2023 l’esperma amb aquesta alteració genètica ja havia estat implant en desenes de dones a tot Europa, i ja hi ha infants amb càncer i fins i tot, segons una metgessa citada per la investigació, alguns “ja han mort”. “Tenim infants que ja han desenvolupat dos tipus de càncer i alguns d’ells ja han mort a una edat molt primerenca”, ha afirmat afirmar Edwige Kasper, investigadora de la Universitat de Rouen, en una entrevista a la televisió pública danesa DR. La investigadora demana que es localitzin tots els descendents d’aquest donant per fer-los un seguiment mèdic, tot i que encara no se’n coneix el nombre total.
Almenys 35 fills a Espanya
A Espanya, l’esperma del donant 7069 es va vendre a quatre clíniques i les autoritats sanitàries han confirmat que s’ha utilitzat per concebre 35 infants —deu de famílies espanyoles i 25 de dones que van viatjar des de l’estranger per sotmetre’s al tractament—, tot i que la legislació espanyola limita a sis les famílies per donant. Tres d’aquests infants concebuts a Espanya han donat positiu en la mutació, i un d’ells ja està malalt, segons la investigació.
El país on l’esperma del donant 7069 ha tingut més descendència és els Països Baixos. S’han concebut 49 nadons fins al 2023, any en què es va emetre la recomanació de limitar a 25 les dones que haurien de ser inseminades amb el mateix esperma. També s’ha detectat que es va utilitzar per concebre 50 infants en dones no residents al país. A Bèlgica, on ja havien saltat les alarmes fa uns mesos, hi ha un total de 53 nadons concebuts amb aquest esperma, fet que supera el límit de sis famílies per donant que estableix la legislació belga. La Fiscalia belga ha obert una investigació a la clínica de fertilitat de l’Hospital Universitari de Brussel·les arran de l’esclat de l’escàndol.
Grècia i Alemanya
Set clíniques de Grècia van rebre l’esperma amb el gen cancerigen, tot i que les autoritats no han facilitat dades a la Xarxa de Periodistes d’Investigació de la UER sobre quants infants poden haver nascut. Un metge grec ha assegurat, però, que tres infants d’una mateixa família concebuts per fecundació in vitro tenen la mutació TP53 i que un d’ells ja té càncer. L’esperma també va arribar a tres clíniques d’Alemanya, on van néixer dos infants i un d’ells està malalt, així com a centres d’Irlanda, Polònia, Albània i Kosovo, on no va néixer cap infant. També hi ha informacions que indiquen que es va vendre a Xipre, Geòrgia, Hongria i Macedònia del Nord.
El Banc Europeu d’Esperma ha reconegut en un comunicat que s’han superat els límits en alguns països, tot i que ho atribueix a “una informació inadequada per part de les clíniques, uns sistemes no prou robustos i el turisme de fertilitat”.