Un equip de científics ha aconseguit construir mil·limètrics "robots vius" acoblats a partir de cèl·lules de granotes i que podrien servir per subministrar medicaments, netejar residus tòxics o recollir microplàstics als oceans.

La investigació dels batejats com a "xenobots" està liderada per científics de les universitats de Vermont i de Tufts, ambdues als Estats Units, i ha estat publicada a la revista PNAS. Els primers van dissenyar aquestes "noves criatures" a través d'operacions en un supercomputador i els segons es van encarregar d'acoblar-les i provar-les; és la primera vegada que es dissenyen màquines completament biològiques des de zero, segons l'equip responsable.

Es tracta de "màquines vives noves", va resumir en un comunicat Joshua Bongard, un dels seus responsables i expert en robòtica i computació de la Universitat de Vermont, que apunta: "no són ni robots tradicionals ni una espècie animal ja coneguda, sinó una nova classe d'artefacte, un organisme viu i programable."

"Podem imaginar moltes aplicacions útils per a aquests robots vius que altres màquines no poden fer", va assegurar per la seva part Michael Levin, un altre dels signants d'aquest article i director del Centre de Biologia Regenerativa i del Desenvolupament de Tufts, qui, entre elles, enumera buscar compostos contaminants, recollir microplàstics als oceans o viatjar a les artèries humanes.

Algoritme evolutiu

Els investigadors van començar utilitzant un algoritme evolutiu -aquells basats en els postulats de l'evolució biològica- per crear milers de possibles dissenys per a aquestes noves formes de vida. Després van aplicar regles bàsiques de biofísica per establir què podien fer les cèl·lules de la pell o cardíaques i es van quedar amb aquells organismes simulats més reeixits i es va rebutjar la resta.

Després, els biòlegs de Tufts, van transferir aquests dissenys a la vida: primer van recollir cèl·lules mare "collides" dels embrions de granotes africanes, en concret de l'espècie Xenopus laevis -d'allà el nom dels xenobots-; després les van separar en cèl·lules individuals i les van deixar covar. Més tard, amb ajuda d'unes diminutes pinces i un elèctrode encara més petit, van ser tallades i unides una altra vegada sota el microscopi copiant els models aconseguits en el supercomutador.

Acoblades en "formes corporals mai abans vistes" en la naturalesa, van començar a treballar juntes, van assegurar els investigadors, que van explicar que les cèl·lules de la pell van formar una arquitectura més passiva, mentre que les del múscul cardíac van ser posades a treballar creant un moviment cap endavant més ordenat, tal com havien dissenyat els algoritmes. Tot això, van agregar, ajudat per patrons espontanis d'autoorganització, permetent que els robots es moguessin pel seu compte.

Biodegradables

Aquests robots són, a més, totalment biodegradables: quan acaben la seva feina després de set dies són només cèl·lules de pell mortes.