Els oceans afronten grans reptes com la privatització dels fons marins per a l'explotació dels seus recursos, l'escalfament de les seves aigües, la sobrepesca i la contaminació química i per plàstics, desafiaments que és previsible quedin regulats en un tractat internacional de l'ONU. En el marc del Dia Mundial dels Oceans que se celebra aquest dissabte, és necessari recordar que aquests espais generen la major part de l'oxigen que respirem i un gran percentatge dels aliments per a la població mundial, cobreixen més del 70 % de la superfície del globus i contenen el 96 % de l'aigua del planeta.
Però els oceans suporten els efectes de l'activitat humana i en les últimes dècades més del 90% de la calor resultant de l'increment de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) s'ha emmagatzemat a la seva superfície, segons dades de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, provocant amb això la seva acidificació, pèrdua de biodiversitat, l'increment del desglaç de l'Àrtic i l'elevació del nivell del mar. Segons els científics, els oceans són un embornal important per a la captura de carbó que emmagatzema en els fons, la qual cosa permet aconseguir la mitigació de la crisi climàtica, altrament, l'atmosfera contindria un 50% més de diòxid de carboni i la temperatura a la Terra seria més alta.
"Només el 3% de la superfície està protegida"
Tanmateix, "només el 3% de la seva superfície està protegida", ha explicat a Efe la Directora adjunta de Programes de Greenpeace España, María José Caballero. D'allà la necessitat d'un tractat internacional que protegeixi els oceans, segons Caballero, per afrontar un dels grans reptes actuals: la "privatització dels seus fons", relacionats amb la bioprospecció de recursos genètics i la mineria de profunditat.
Aquestes dues activitats són "realment perilloses", si les empreses "s'organitzen abans que s'aconsegueixi la firma d'un tractat internacional". Quant a mineria profunda "hi ha molts projectes, sobretot per a la prospecció de gas i petroli en grans profunditats". Per això, des de Greenpeace "hem incidit en el tema de l'Àrtic", perquè amb el desglaç s'està convertint en una zona navegable, i el tema del canvi climàtic "no es troba entre les preocupacions de les multinacionals, que no tenen problema en seguir amb la recerca de combustibles fòssils" en aquesta zona.
"És necessari deixar aquests recursos fòssils en el fons marí", segons Caballero, encara que pel que sembla les multinacionals van més de pressa que les negociacions. Precisament, aquest dijous s'ha conegut en la reunió dels "Tres mars" (Adriàtic, Bàltic i Mar Negre) a Ljubljana, el nou gasoducte Nord Stream 2. Aquest projecte portarà directament gas rus a Alemanya pel fons del mar Bàltic i començarà a funcionar previsiblement l'1 de gener de 2020.
A més, cada any arriben als oceans més de vuit milions de tones de plàstics, que al costat dels microplàstics envaeixen pràcticament tots els espais marins. S'han trobat residus d'aquest material en els fons marins i milers d'espècies es veuen atrapades per ells.
El fons marí, un gran desconegut
La sobrepesca, el transport de mercaderies i el turisme en creuers són altres dels grans problemes de la biodiversitat marina per l'exterminació d'espècies i la contaminació. Per això, una gestió adequada dels oceans és clau per a la consecució de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 14 de l'Agenda 2030. I així ho plantegen des de Greenpeace en la seva proposta "30x30". L'esmentada proposta s'ha elaborat després d'una "investigació a gran escala" realitzada per científics, en la qual han dividit les aigües internacionals dels oceans que cobreixen gairebé la meitat del planeta en 25.000 unitats, de 100 per 100 quilòmetres, segons Caballero.
En aquestes zones han "mapat 458 característiques de conservació diferents", deixant fora àrees de gran importància per a la pesca comercial, i "demostrar així que es pot protegir l'oceà sense afectar una activitat que es porta desenvolupant tota la vida".
El fons marí és un "gran desconegut", ha assegurat Cavaller, "hi ha més mapes de la Lluna que dels oceans", per això "intentem que es conegui i protegeixi" i des de l'organització "fem una crida per demandar de protecció del planeta", que és molt més important que els "beneficis d'unes quantes multinacionals". I precisament en això esperen un cert progrés en la reunió de l'ONU sobre els oceans, iniciada aquest divendres a Nova York.
A espera d'un acord internacional, Greenpeace celebrarà el Dia dels Oceans amb l'Artic Sunshine al port de Bilbao, per explicar "el que fem per saber més dels oceans" i apel·la a formar una "gran onada blava", maquillant-se o vestint-se de blau, per "aconseguir la protecció dels oceans, font de riquesa, salut i biodiversitat."
Els químics de l'oceà, un gran perill
Almenys 60 dels 3.000 compostos químics associats al plàstic suposen un "alt risc" per a la salut humana, ja que poden provocar "problemes de tiroide i de fertilitat", fins i tot alguns ja estan "catalogats com a cancerígens", ha explicat a Efe la científica de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC Ethel Eljarrat.
La investigadora ha advertit que els additius comuns del plàstic com els bisfenoles, els ftalatos, els retardants de flama i els metalls pesants són "molt nocius per a la salut". A més, algun d'aquests químics, que arriben a constituir "més del 50 % del pes del plàstic", són "disruptors endocrins", és a dir, poden modificar la funció hormonal de l'organisme. Segons Eljarrat, els efectes adversos no són immediats, però són bioacumulatius, "provoquen una toxicitat crònica", derivat del "resultat de petites dosis diàries de les substàncies químiques".
La investigadora ha informat que els plàstics que acaben als oceans, a través d'aigües residuals i corrents fluvials, "majoritàriament procedeixen d'articles cosmètics, pasta de dents, sabó de mans i productes de neteja." Una vegada al mar, es fragmenten en trossos mínims de la mida d'un gra d'arròs, per l'acció de la llum solar i l'onatge, convertint-se en un "veritable perill", ha recordat la científica.
Els químics d'aquests microplàstics "tendeixen a acumular-se en els teixits dels organismes" i, en no poder metabolitzar-lo, "molts dels animals es queden infectats per tota la vida", de manera que, "cada vegada estan més contaminats". Eljarrat ha explicat que, quan un peix amb químics és devorat per un altre de més gran, aquest últim acumula la contaminació del primer i "a mesura que pugem la cadena tròfica els nivells de contaminació augmenten", efecte conegut com a biomagnificació.
Durant una de les seves investigacions al mar d'Alborán, la científica va poder observar com els químics retardants de flama, presents a la major part de les escombraries que floten als mars, "penetren la barrera hematoencefàlica i s'acumulen al cervell dels cetacis". "En certs nivells de contaminació aquest tipus de químics poden provocar problemes de tiroide en les orques, fins i tot alguns animals arriben a contreure càncer", ha revelat.