Aquest 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia per denunciar les violències i discriminacions que sofreixen les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals a tot el món, i per a commemorar l'eliminació de l'homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l'Organització Mundial de la Salut en 1990. Una jornada de reivindicació que en aquest 2025 es dona en un context global marcat per l'augment de la vulneració de drets i la intensificació de la violència, la discriminació i l’odi cap a aquest col·lectiu. Una onada anti LGBTI recorre tot el món coincidint amb l’auge de l’extrema dreta i les polítiques que retallen els seus drets i posen de manifest un retrocés social, amb conseqüències directes en la seguretat, el benestar i la dignitat de milers de persones, tant a l’estat espanyol com a la resta del planeta. 

Dades esgarrifadores

Les dades més recents mostren que les agressions físiques o verbals contra aquest col·lectiu s'han duplicat a Espanya, passant del 6,8% en 2024 al 16,25% en 2025, la qual cosa equival a més de 800.000 persones agredides en només un any, amb una dada especialment alarmant: una de cada quatre persones trans va ser agredida en 2025. Són dades del tercer informe Estat de l'odi: estat LGTBI+, relatiu a aquest any, que ha elaborat la Federació Estatal de lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) que es va presentar aquest dimecres a Madrid, i en el que es constata un augment de les agressions i la discriminació patides per aquest col·lectiu, del que a Espanya formen part l’11,1% de la població, al voltant de 5 milions de persones. A més, el 42,5% de les persones LGTBI+ ha estat víctima d'alguna situació d'odi en l'últim any, sigui discriminació, assetjament o agressió física o verbal. Aquest increment no és aïllat, sinó que respon a una tendència de violència sistemàtica, perpetuada per discursos d'odi, polarització política i una resposta institucional insuficient. Després d'extrapolar les xifres de l'informe, calcula que 812.000 han estat víctimes d'agressió; 819.000, d'assetjament; i 1,28 milions, de discriminació.

Factors de risc a Espanya

L'estudi detecta factors de risc que accentua la vulnerabilitat d'algunes víctimes: les que tenen baixos ingressos, les joves (entre 25 i 34 anys), formar part del col·lectiu trans o viure en poblacions de menys de 10.000 habitants, on existeix major desprotecció i es detecten majors nivells d’infradenuncia. "L'odi LGTB-fòbic està creixent i s'acarnissa amb les persones joves, amb baixos ingressos i de poblacions petites. (…) L'auge dels discursos d'odi des de múltiples esferes, amb molts altaveus fins i tot de persones que tenen molta influència en l'àmbit polític i social, al final el que fa és germinar que aquests atacs es produeixin i estiguin legitimats”, destaca Paula Iglesias, presidenta de la FELGTBI+. El carrer és el lloc on es dona més LGTB-fòbia (un 35% de les agressions), seguida dels centres escolars (16,9%), els llocs d'oci (13%), el transport públic (10%) i els centres de treball (8,4%). Però la violència també s'ha traslladat a l'entorn digital. En 2024, els missatges d'odi cap al col·lectiu LGTBI+ en xarxes socials van augmentar un 130%, mentre que els missatges de suport va caure en picat.  Aquesta situació no sols posa en perill la salut mental de milers de joves, sinó que normalitza discursos d'odi que tard o d'hora es tradueixen en agressions físiques en la vida real.

L’homosexualitat criminalitzada

Aquest dissabte es commemoren 35 anys des que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) retirés l'homosexualitat de la llista de malalties mentals, però encara avui hi ha 64 països que criminalitzen l'homosexualitat i des de les organitzacions denuncien un retrocés en molts altres. En alguns d’aquests països (com l'Iran, l'Aràbia Saudita, Mauritània, Sudan, Iemen, i parts de Nigèria i Somàlia) es manté la pena de mort per a les relacions entre persones del mateix sexe. En regions com Àsia central, Àfrica i Orient Mitjà, s'han aprovat o proposat lleis més restrictives, que penalitzen tant les relacions com la defensa dels drets LGTBI+, i s'han registrat detencions arbitràries, tortures i persecucions. A l'Amèrica Llatina, especialment al Brasil, els assassinats de persones trans continuen sent alarmantment alts. Des de 2008 fins a setembre de 2024, s'han documentat més de 5.000 assassinats de persones trans i de gènere divers a tot el món, sent Amèrica Llatina la regió més perillosa per a aquest col·lectiu.

Situació d’emergència

Les organitzacions que vetllen pels drets de la comunitat LGTBI alerten i denuncien una “onada sense precedents” i que les persones LGTBIQ+ estan en situació “d’emergència” a tot el món, segons ha copsat l’agència Efe amb diverses organitzacions mundials. “Estem veient com governs de tot el món utilitzen a les persones LGBT+ per a atiar l'odi amb la finalitat de promoure els seus propis interessos polítics”, assegura a EFE el director executiu del moviment global pels drets LGTB All Out, Matthew Bread. En aquesta línia s'expressa Gurchaten Sandhu, director de programes de l'Associació Internacional LGBT ILGA. “Crec que el retrocés més gran és polític i democràtic, ja que cada vegada veiem més governs més autoritaris, contraris als drets, antidemocràtics o conservadors d'extrema dreta que prenen el poder”.

On han retrocedit els drets?

I és que en el darrer any, diversos països han experimentat retrocessos significatius en els drets de les persones LGTBI, tant per canvis legislatius com per l'auge de discursos i polítiques antidrets. Governs i partits han utilitzat a les persones LGTBI com a boc expiatori per a justificar lleis restrictives i polaritzar a la societat, erosionant no sols els drets del col·lectiu, sinó també els principis democràtics. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha provocat la implementació de mesures com la prohibició de persones trans en l'exèrcit i la reducció de fons per a serveis i clíniques dirigides al col·lectiu LGTBI+. El discurs oficial ha passat a rebutjar la "ideologia de gènere" i a restringir drets trans en diversos estats. A l’Argentina, el govern ha modificat la Llei Nacional d'Identitat de Gènere per a prohibir l'accés a l'atenció sanitària afirmativa de gènere a menors de 18 anys i ha restringit l'ús del llenguatge inclusiu, i a Uganda i Ghana s’han impulsat o aprovat lleis que criminalitzen encara més l'homosexualitat, arribant a imposar cadena perpètua i obligant a denunciar a persones LGTBI, la qual cosa agreuja la persecució i el clima de por. 

Però no cal anar tan lluny, perquè en països com Hongria, el Regne Unit, Geòrgia o Itàlia, s'han implementat o proposat lleis que limiten drets prèviament reconeguts.  A Hongria s’ha modificat la constitució per a prohibir les reunions LGTBIQ+, la qual cosa podria suposar la il·legalitat de les marxes de l'Orgull i restringeix greument la llibertat d'expressió i reunió del col·lectiu. Al Regne Unit, el Tribunal Suprem ha restringit la definició de "dona" en la llei d'igualtat, generant confusió i desigualtat de tracte, a més d'un major escrutini sobre les persones trans. A Geòrgia s’han introduït reformes legals restrictives i a Itàlia, el govern ha prohibit el registre de fills de parelles del mateix sexe, limitant els drets de les famílies LGTBI+, mentre que a Bulgària s’ha prohibit la "propaganda d'orientació sexual no tradicional" en els col·legis, inspirant-se en la legislació de Rússia, on està prohibit el moviment LGTBIQ+ i s'han censurat continguts culturals i mediàtics relacionats amb la diversitat sexual.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!