La Generalitat haurà d'indemnitzar una família d'Altafulla amb 300.000 euros per prendre-li els fills sense motiu. La Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA)  va treure la custòdia als pares d'un nen després que ingressés a l'hospital amb diversos hematomes, hemorràgies i cops, tots al cap. En el moment de l'ingrés a l'Hospital de Sant Pau van saltar totes les alarmes, però les lesions del nen eren compatibles amb el part complicat que va tenir la mare. Amb tot, i tot que els informes forenses dels metges van descartar que les lesions estiguessin produïdes per maltractaments, la DGAIA va prendre la custòdia del nen als pares.

Un any i mig més tard, quan va néixer el segon fill del matrimoni, la DGAIA va retirar també la custòdia del nadó al mateix hospital, només néixer. Els nens van estar més de dos anys separats dels seus pares sense motiu. El primer va estar sota la custòdia de la DGAIA dos anys i un mes i el segon un any i mig. 

7 anys després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó als pares i ha condemnat la Generalitat de Catalunya a indemnitzar-los amb 300.000 euros. En la seva resolució el tribunal és dur amb la Generalitat i remarca que "l'administració va ignorar les successives proves mèdiques i psicològiques concloents sobre la inexistència de maltractaments, cosa que va causar un dany moral als pares i als fills". La sentència diu clarament que "ha de descartar-se de forma rotunda l'existència d'un maltractament al menor". El tribunal conclou que "no hi ha cap dada objectiva de la qual es pugui deduir que les lesions de les quals va ser atès el menor el 28 de desembre del 2009 hagin estat ocasionades, ni tan sols de manera imprudent, pels seus progenitors o per algun familiar". 

El Tribunal Superior de Justícia recull en la sentència dues resolucions dels jutjats d'instrucció de Tarragona on es va investigar el cas. En aquest sentit, destaca que "en comptes d'una adopció automàtica" per la hipotètica situació de desemparament del menor, hauria estat més convenient "el manteniment d'aquest dins el nucli familiar i que els serveis socials de la Generalitat de Catalunya haguessin fet un seguiment".

La clau ignorada

La clau del cas són les proves mèdiques. Els informes dels pèrits forenses que no donen en cap cas arguments a la DGAIA per pensar que hi havia maltractaments. 

Entre aquests informes hi ha el del part, on s'exposa que "els ginecòlegs maniobren i instrumentalitzen per facilitar el pas del nadó pel canal vaginal i finalitza amb una cessària" després de moltes hores de part. El nen acaba per això amb un cefalohematoma al front, a la part dreta. Un mes després, el nadó ingressa a Sant Pau amb diversos hematomes, un d'ells a la part del front esquerre. L'informe forense conclou que "l'antecedent del part prolongat i maniobrat, que provoca un cefalohematoma, podria ser compatible amb la fractura de l'os fontal esquerre". 

L'informe posa de manifest que no es detecten cops i contracops, ni altres lesions aïllades del cop al front, i això "descartaria un probable origen traumàtic no directe promogut pels moviments d'una sacsejada brusca". Un dels informes és clar en aquest sentit i assenyala que "les lesions s'originen a partir d'un trauma obstètric en el moment del part". El mateix informe explica que la fractura interna hauria originat les hemorràgies. Els pèrits també fan notar que si haguessin colpejat el nen directament, s'hauria vist una lesió externa.

Els informes sobre els perfils psicològics dels pares tampoc mostraven un matrimoni maltractador. Als informes forenses s'afegeix l'historial de la família, sense cap tipus d'antecedents per maltractaments ni incidents. No consta, ni als Mossos d'Esquadra ni als serveis socials d'Altafulla, cap expedient relacionat amb la família.