El 14 de febrer els Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona "ja estaven avisats" i la dona embarassada de nou mesos a qui van desnonar divendres passat estava pendent que li assignessin un habitatge. Ella mateixa ho va comunicar a la comitiva judicial en el segon intent de desnonament, que en aquell moment es va aturar, segons ha informat el TSJC, que detalla tota la cronologia dels fets des del 4 d'octubre del 2016 quan s'admet a tràmit la demanda fins al 16 de juny que es fa efectiu el desnonament.

Segons aquesta cronologia, hi ha fins a tres demandes de la propietària del pis perquè la desallotgin. El 2 de març la propietària torna a fer la petició i el jutge indica a Serveis Socials especialment la situació de risc de la dona.

Però ni s'atura el desnonament ni els Serveis Socials s'activen i la dona es presenta al jutjat el 5 de maig sol·licitant la paralització del desnonament previst per al següent dilluns. El jutjat contesta que no hi ha temps material per a la suspensió perquè no fan ells els desnonaments sinó que es fan a través del Servei Comú.

El desnonament s'ajorna fins a tres cops, fins que el passat divendres 16 de juny es fa efectiu. 

Es va fer just en el moment que la dona no era a casa. La PAH de Barcelona va denunciar el desnonament de la dona embarassada de nou mesos i la seva família d'un domicili del carrer Gayarre, al districte de Sants. La PAH denunciava també que el desnonament s'havia fet sense cap avís previ ni ordre amb data concreta. Però el TSJC argumenta que hi ha notificació tant després de la sentència com en el segon intent de desnonament.

El desnonament ha estat ordenat pel Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona després que la família comencés a patir problemes econòmics el 2016 i deixés de pagar una mensualitat de 650 euros de lloguer, moment en què va sol·licitar una ajuda a l'Ajuntament de Barcelona que li va ser concedida. La propietat, no obstant això, va posar una demanda per impagament al cap de deu dies que la família acredités que disposaria de l'ajuda.

Protocol

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té signat un conveni de col·laboracions amb diferents institucions, entre elles l’Ajuntament de Barcelona, en matèria de desnonaments.

En el marc d’aquest protocol s’han fet diverses reunions de treball i, en la darrera del 27 d’abril, es va acordar fins i tot en matèria de comunicació als Serveis Socials que els advocats podien dirigir-se, en nom dels seus clients, directament als Serveis Socials, amb independència del jutjat, per comunicar la vulnerabilitat de les persones afectades.