El telescopi espacial James Webb ha detectat unes galàxies que podrien modificar la manera de comprendre l'univers. Un equip internacional d'astrofísics ha descobert, gràcies a les imatges captades per Webb, sis galàxies potencials que van sorgir molt aviat a la història de l'univers i que són tan massives que no haurien d'existir, segons la teoria cosmològica actual. Segons publiquen a la revista Nature, cada una d'aquestes galàxies podrien haver existit als albors de l'univers, entre 500 i 700 milions d'anys després del Big Bang aproximadament, és a dir, fa més de 13.000 milions d'anys. Les galàxies captades són gegants i, de fet, tenen gairebé tantes estrelles com l'actual Via Làctia.
Aquest descobriment ha sorprès fins i tot els investigadors, que apunten que podria canviar la forma de veure l'univers. "És una bogeria, no es pot esperar que l'univers primitiu fos capaç d'organitzar-se tan ràpidament", assegura Erica Nelson, coautora de l'estudi i professora adjunta d'astrofísica a la Universitat de Colorado. Segons exposa Nelson, aquestes galàxies no haurien d'existir perquè "no haurien d'haver tingut temps de formar-se". Tot i aquests primers resultats, els investigadors afirmen que necessiten més dades per confirmar si realment són tan grans i tan antigues com semblen. És per això que no descarten altres possibilitats, com que "es tracti d'un altre tipus d'objecte estrany, com quàsars febles, la qual cosa seria igual d'interessant", exposa la coautora de l'estudi.
El descobriment de les galàxies
Des de fa un any, Nelson i d'altres investigadors procedents de diferents països, entre els quals Espanya, els Estats Units, Austràlia i Dinamarca, van formar un equip per a investigar les dades que enviava Webb. Concretament, aquest últim descobriment s'ha fet amb les imatges del sondeig CEERS (Cosmic Evolution Early Release Science) del telescopi, que observa en profunditat una zona del cel pròxima a l'Osa Major. Nelson explica que, en aquestes imatges, va veure uns "punts borrosos" de llum vermella, que acostuma a equivaler a llum antiga. "No esperàvem veure'ls", assegura la investigadora. L'equip va fer uns càlculs que van servir per a descobrir que aquestes antigues galàxies eren gegants i que tenien entre desenes i centenars de milers de milions d'estrelles de la mida del Sol, igual que la Via Làctia.
Tanmateix, els investigadors apunten que, mentre "la Via Làctia forma entre una i dues estrelles cada any", aquestes sis galàxies "haurien d'estar formant centenars d'estrelles noves a l'any durant tota la història de l'univers". De fet, els càlculs fets suggereixen que no hauria d'haver-hi suficient matèria normal, és a dir, el que compon els planetes i els cossos humans, per formar tantes estrelles de manera tan ràpida. "Si una d'aquestes galàxies és real, superarà els límits de la nostra comprensió de la cosmologia", assegura Nelson.
La revolució del telescopi James Webb
A falta de més informació, les observacions preliminars fetes han certificat que el telescopi espacial James Webb, enviat a l'espai el desembre de 2021, pot revolucionar l'astronomia. Es tracta de l'aparell més potent que s'ha llançat, i l'any passat ja va detectar quatre galàxies que, probablement, es van formar a partir de gas uns 350 milions d'anys després del Big Bang. Ara, però, les sis noves que s'han descobert són molt més grans i contenen molta més massa d'estrelles.