"Tots els consellers van dir que estaven en desacord amb la violència", expliquen fonts judicials a El Nacional. L'Audiència Nacional està repartint a les parts el sumari digitalitzat de la causa de rebel·lió i sedició del vicepresident i els consellers que van declarar el 2 de novembre davant la jutgessa Carmen Lamela. Les mateixes fonts expliquen que en la curta intervenció que van fer, perquè es van acollir al seu dret a no declarar, van fer referència, també, a les seves creences religioses.
El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va assegurar a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela que mai havia participat ni promogut actes violents en el procés independentista, atès que és "creient" i això va "en contra" dels seus principis.
Segons consta en les actes de les declaracions, els consellers —amb l'excepció de Santi Vila— es van negar a contestar a la Fiscalia, adduint que havien mancat de temps per preparar la seva estratègia de defensa, i a preguntes de la seva defensa van negar haver propiciat actes de violència.
Concretament, el vicepresident i conseller d'Economia es va desvincular de la "preparació o promoció d'actes violents", al·legant que això "va en contra les seves creences", i es va remetre a les certificacions de l'Administració General de l'Estat per demostrar que totes les despeses del Govern cessat havien "complert els preceptes legals".
En la mateixa línia va declarar Carles Mundó, conseller de Justícia, que va assegurar que "personalment" rebutja qualsevol acte violent, "donades les seves conviccions i la seva forma d'entendre la política", i, a preguntes del seu advocat, va insistir que mentre va dirigir el Departament mai va participar en cap "manifestació pública davant institucions", afegeix l'acta judicial de la seva declaració.
Mundó també va subratllar davant la magistrada que mai havia defensat cap mobilització "per impedir la realització de qualsevol mena d'acte de les autoritats", una declaració en la línia de la qual va prestar el conseller d'Interior Joaquim Forn, qui va negar que hagués donat "consignes" als Mossos d'Esquadra per tal "que no complissin els mandats judicials".
La declaració de Vila
El conseller d'Empresa Santi Vila, que va dimitir la vigília que el Parlament votés la declaració d'independència i al qual la jutge va deixar en llibertat amb fiança, va ser l'únic que va acceptar respondre a totes les parts, inclosa a la Fiscalia i la mateixa Carmen Lamela.
A preguntes de la magistrada, Vila va assegurar no saber d'on "provenien" els fons per al procés independentista i va insistir que ell havia donat "ordre expressa" que no s'invertís "ni un sol euro" del Departament de Cultura —que va dirigir fins al mes de juliol passat— en el referèndum.
L'exconseller d'Empresa va afirmar que creu que tampoc es van utilitzar fons de la resta de conselleries per al procés independentista, "perquè així ho van acordar", i va revelar que la seva "intuïció és que les urnes i altres es van comprar amb donatius", encara que és incapaç de concretar-ho perquè no va participar en cap reunió en què es tractés el tema del finançament del referèndum.
Vila va explicar a la jutge que mai havia dut a terme "cap acte de suport a la celebració del referèndum" i que ha defensat "públicament" que la consulta de l'1-O "era un instrument de mobilització ciutadana", ja que el seu propòsit era que el procés es dugués a terme "en el marc legal".
Segons Santi Vila, abans de dimitir va estar negociant amb "diversos líders de partits polítics, sempre en el marc de la Constitució", uns contactes dels quals, assegura, va informar en tot moment el president de la Generalitat Carles Puigdemont.
L'exconseller va relatar que havia abandonat el Govern "per la incapacitat de convèncer unes bases que ja tenien unes línies molt marcades i que no podien convèncer-los de dissoldre el Parlament i convocar eleccions".