Les dades demostren que entre un 17% i un 25% de les dones pateix una agressió sexual d'algun tipus al llarg de la seva vida. D'aquestes, al voltant de set de cada deu pateix un trastorn d'estrès posttraumàtic derivat de la situació viscuda, una afectació que s'associa amb símptomes depressius greus i, fins i tot, pensaments suïcides. Un equip d'investigadors mèdics de l'Hospital Clínic de Barcelona ha estudiat les conseqüències psicològiques de patir una agressió sexual i ha demostrat científicament que una part important d'aquestes dones perd la connexió entre dues àrees claus del cervell relacionades amb les emocions.
Els científics han constatat com la comunicació habitual entre dues àrees importants del cervell implicades en el processament i el control de les emocions, l'amígdala i el còrtex prefrontal, desapareix gairebé per complet en les víctimes d'una agressió sexual. En poc més de la meitat de les dones víctimes d'una agressió sexual, la comunicació entre l'amígdala, que ajuda a processar emocions com la por i l'ansietat, i l'escorça prefrontal, que regula aquestes emocions, havia caigut a zero o gairebé zero.
L'estudi, liderat per la doctora Lydia Fortea i presentat al congrés del Col·legi Europeu de Neuropsicofarmacologia que se celebra a Amsterdam, es basa en la comparació d'imatges cerebrals de 40 dones amb TEPT després d'una agressió sexual ocorreguda en l'últim any i 45 casos control. Els doctors els van fer ressonàncies magnètiques cerebrals, en estat de repòs, per observar la connectivitat cerebral i la seva relació amb els símptomes depressius i de TEPT. L'afectació en ambdues àrees del cervell es va trobar en 22 de les 40 dones víctimes d'agressió sexual que van participar en l'estudi.
"Quan aquesta connexió s'afebleix, el cervell pot tenir dificultats per gestionar les respostes a la por o regular les emocions, cosa que podria explicar per què les persones amb TSPT solen experimentar por intensa i canvis d'humor", explica Fortea en un comunicat. Segons la doctora, el resultat dona suport a la idea que el TSPT després d'una agressió sexual està relacionat amb problemes en els circuits cerebrals que regulen les emocions i la por.
Predir per identificar qui pot patir pitjors seqüeles
"Aquest treball subratlla la necessitat d'un seguiment psicològic primerenc de les víctimes. Si es confirma que la desconnexió amígdala-prefrontal prediu la resposta terapèutica, la neuroimatge podria ajudar a identificar casos de més risc i avançar el tractament", apunta César San Juan, investigador de psicologia de la Universitat del País Basc, en una reacció recollida per Science Media Centre Espanya. "Una de les coses que farem ara és veure si aquestes alteracions de la connectivitat després d'una agressió sexual podrien ajudar a predir la resposta al tractament del TEPT. Si fos així, podríem identificar de manera primerenca quins pacients corren el risc de tenir pitjors seqüeles i intensificar els esforços clínics per ajudar-los", afegeix.
Malgrat que la violència sexual és una de les formes més esteses de trauma que afecten les dones, la majoria de les investigacions sobre el TEPT s'han centrat en altres tipus de trauma, com ara la guerra, i ja havien revelat canvis en la manera com es comunica el cervell. "Aquest és un dels primers, i sens dubte l'estudi de connectivitat més ampli, que analitza el trastorn per estrès posttraumàtic en agressions sexuals a adolescents i dones adultes", assenyalen els autors.