El Departament d’Educació ha rebut dures crítiques en les darreres hores pels anuncis que ha publicat per promocionar la mesura d’avançar el curs escolar. Els tres anuncis són molt senzills: mostren a càmera lenta situacions que fan il·lusió als menors quan van a l’escola (sortir al pati, retrobar-se amb una amistat que no s’ha vist en tot l’estiu i retrobar-se amb el company de classe que t’agrada); es destaca que ara aquestes coses es podran fer abans i l’anunci va acompanyat de música i d’un llistat dels beneficis d’aquesta mesura. La polèmica, però, és per la música triada en aquest anunci. Es tracta de Dies irae, un fragment del Rèquiem de Mozart que descriu el judici final. En resum: una missa de difunts per il·lustrar moments que generen alegria.

La campanya ha estat criticada tant pels usuaris de Twitter que han reconegut la poca concordança entre el fons i la forma i pels sindicats, que durant tot el curs passat s’han estat queixant dels problemes que pot generar aquest avançament del calendari escolar. Al final de cada anunci es destaca que aquesta modificació de la data d’inici del curs provoca un millor aprenentatge, equitat social, conciliació familiar i transformació feminista. Tots aquests punts han estat rebatuts durant el passat curs, i sempre s’ha assegurat que això genera més pressió als centres perquè els mestres i professors no tenen prou temps per preparar-se el curs.

“Més enllà de les mentides que s'hi proclamen i del dispendi inútil de la campanya... Què hi fot la missa de difunts més famosa de la història com a banda sonora d'un anunci que vol ressaltar l'emoció d'una retrobada? Potenciem els ensenyaments artístics i no grinyolarem tant”, manifesta l’usuari Esteve Costa a Twitter. Mentre que l’Iris Llop escriu a la mateixa xarxa social que “en un país on l'educació musical (i artística en general) no es tracta a l'ensenyament públic amb la importància que mereix, no és estrany que el Departament d'Educació s'adoni que aquesta banda sonora no té cap sentit”. “Posar el Rèquiem de Mozart de fons o és una mostra de la incultura manifesta dels responsables d’Educació o bé és la mostra més gran de cinisme que han trobat”, afegeix la Martina Marcet.