La insuficiència respiratòria és un dels símptomes més greus que causa el coronavirus i els respiradors s'han convertit en un dels dispositius mèdics essencials per combatre la pandèmia; però no tots cobreixen les mateixes necessitats.

A Espanya dos empreses fabriquen respiratoris, la valenciana Temel i la madrilenya Hersill, i a aquesta última l'Estat li ha encomanat, en col·laboració amb l'empresa Escribano Mechanical & Engineering, la fabricació de 5.000 ventiladors per afrontar la crisi sanitària.

Però des que va començar la crisi, diverses universitats, empreses i emprenedors han sumat esforços, juntament amb científics, tecnòlegs i metges, per fabricar ventiladors que puguin ajudar als pacients de Covid-19 que necessiten respiració mecànica i han aconseguit en un temps rècord homologar els seus equips després de superar els assajos clínics a diversos hospitals.

Així, la xarxa de talent jove "Celera", en col·laboració amb la Comunitat de Madrid, la Universitat Rei Juan Carlos, la Fundació Mapfre i un ampli grup d'empreses (entre elles la multinacional japonesa Omron) ha dissenyat i fabricat un respirador d'emergència "per a ús compassiu" que s'està provant ja a l'Hospital d'Alcorcón (Madrid) i en el Vall D'Hebron de Barcelona.

Ventiladors mecànics

Els ventiladors mecànics poden des d'ajudar un pacient a tenir una respiració espontània fins a substituir totalment la seva respiració; es poden utilitzar de forma mínimament invasiva en els casos més lleus fins a requerir una intubació "endotraqueal", segons han explicat a EFE fonts de la indústria mèdica.

Un exemple. Un pacient amb pneumònia respira amb dificultat creixent encara que se li administra oxigen i els metges decideixen ajudar-lo amb un respirador, però comencen amb una ajuda menys agressiva anomenada "ventilació no invasiva" a través d'una màscara que li cobreix el nas o el nas i la boca.

La ventilació "invasiva" es realitza a través d'un tub que entra per la boca fins a la tràquea i no pot realitzar-se en un pacient conscient pel que caldria adormir el malalt, intubar-lo i prendre el control complet de la seva respiració, la qual cosa només sol fer-se en una UCI.

Les mateixes fonts de la indústria han observat que en algunes situacions clíniques la intubació és prioritària, i han apuntat que és el cas de la Covid-19, en el qual la ventilació no invasiva habitual està desaconsellada perquè contamina l'aire amb coronavirus, tret que l'aire exhalat pel malalt passés per un filtre antivirus.

Respiradors no invasius

Els respiradors no invasius senzills es poden utilitzar fins i tot al domicili dels pacients (per exemple en persones que pateixen apnees nocturnes), segons les mateixes fonts.

Segons l'entorn en el que treballaran, els ventiladors es classifiquen en respiradors d'UCI, d'emergències i transport o d'anestèsia; els més complexos, han aclarit, són els de l'UCI, ja que han de substituir totalment la respiració d'un pacient durant dies o fins i tot setmanes.

Els d'emergències i transport s'utilitzen a les ambulàncies i en els trasllats intrahospitalarios de pacients, i encara que n'hi ha alguns de molt senzills -que alliberen el metge o infermer de la tasca de ventilar manualment un pacient que està inconscient- d'altres són molt sofisticats i similars a un respirador d'UCI.

Els més sofisticats, encara que no estan dissenyats per ventilar un pacient de forma prolongada, són, quan falten respiradors propis d'UCI, una bona alternativa, com ha passat amb l'actual pandèmia i davant de la necessitat urgent de comptar amb aquest tipus de dispositius, han apuntat les mateixes fonts.

A més, existeixen respiradors "d'anestèsia", pensats per ventilar el pacient mentre introdueixen alhora gasos anestèsics, i estan sent també utilitzats com a ventiladors convencionals durant aquesta pandèmia com a alternativa als respiradors d'UCI.

Els respiradors que serveixen només per alliberar els sanitaris d'haver de realitzar una ventilació manual durant un temps limitat no són útils per ventilar un pacient amb Covid-19.

Per a aquest tipus de pacients són necessaris els ventiladors d'UCI, els d'emergències i trasllat més sofisticats o les "estacions d'anestèsia", que en la majoria dels casos han estat dissenyats per enginyers, i han seguit un complex procés fins a aconseguir l'acreditació i el "marcatge UE" per ser utilitzats en la Unió Europa.