Quina és la millor manera de garantir la supervivència del català? Un dels camps de batalla per assegurar que la llengua es manté viva generació rere generació és l’escola. I per això fa tants anys que a Catalunya va entrar en vigor la immersió lingüística. Però fins i tot alguns dels més defensors de la llengua catalana consideren que un model que ha situat el català com a única llengua vehicular als centres educatius ha estat un fracàs per mantenir viu l’idioma. Així s’expressa per exemple la lingüística i presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, Carme Junyent, que assegura que la immersió en cap cas ha estat un model d’èxit. I l’actual pacte al qual han arribat Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, PSC i comuns sobre la convivència català-castellà a les escoles ha encès moltes alarmes en els darrers mesos.

Fora bo repassar què passa a la resta del món. Com gestionen altres països europeus la convivència de diverses llengües en els seus sistemes educatius? I al continent americà? Són models d’èxit? Respecten les llengües minoritàries? Per posar un exemple, un comitè d’experts de la Unió Europea dedicat a inspeccionar si els estats membre respecten la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries fa avaluacions periòdiques. Això pensa d’Espanya: “Les llengües minoritàries són molt utilitzades en l’ensenyament, però encara hi ha dificultats per la implantació de la immersió lingüística a Catalunya. A Galícia, la legislació vigent no permet oferir més del 50% dels ensenyaments en gallec en l'ensenyament no universitari. Una nova legislació l'any 2018 va eliminar el programa d'immersió lingüística a València. Només el nou govern de les Illes Balears va retirar les mesures legislatives adoptades en l'anterior període de seguiment que pretenien disminuir l'ús del català als centres educatius”.

Finlàndia

El finès i el suec són els dos idiomes oficials de Finlàndia. Tots els municipis que es troben en zones bilingües han d'oferir educació tant en finès com en suec. Els municipis finlandesos monolingües també poden decidir oferir educació en suec i, si ho fan, tenen dret a rebre un augment del 12% del seu finançament per alumne per cobrir les despeses que això representa. El suec, com a segona llengua del país, l'han d'aprendre els alumnes que reben educació en llengua materna finlandesa. Des de la introducció d’un nou currículum el 2016, els alumnes comencen a aprendre suec un any abans que anteriorment. És a dir, a 6è en comptes de 7è de primària. No obstant això, hi ha formacions polítiques d’aquest país que no veuen amb bons ulls la política lingüística que s’hi aplica, i d’això se’n fa ressò el comitè d’experts de la Unió Europea. Per exemple, segons els representants de la Fundació Cultural Sueca, la immersió lingüística en suec en l'àmbit preescolar és molt popular, però no molts municipis, especialment els monolingües finlandesos, estan disposats a posar-lo en marxa.

Suïssa i Bèlgica

L’alemany, el francès, l’italià i el romanx són els tres idiomes oficials de Suïssa. Es tracta d’un país dividit en 26 cantons i entre la població hi ha la convicció general que l’única llengua vehicular de l’escola ha de ser aquella que és pròpia d’aquell cantó. Es tracta, doncs, d’un sistema absolutament lligat a la territorialitat: A Zuric, Lucerna i Soleura, per exemple, es fa classe en alemany; mentre que a Ginebra i Vaud es fa en francès i a Ticino en italià. Hi ha alguns cantons com Valais, Berna i Friburg en els quals en una zona clarament s’hi parla francès i en una altra alemany, de manera que ambdues llengües esdevenen les vehiculars a l’escola.

 

I similar passa a Bèlgica, país que té com a llengües oficials el francès, el flamenc i l’alemany. Aquesta darrera llengua només es parla en una part molt petita del país; a la resta del territori, el francès i el flamenc tenen diferents papers en funció de cada zona. És a dir, que a les zones on la població parla majoritàriament el francès, aquesta passa a ser la llengua vehicular i el flamenc és la segona llengua d’escolarització a partir de cinquè de primària. I el mateix passa a l’inrevés. La capital del país, Brussel·les, es troba a la zona de parla flamenca, però compta amb una majoria de parlants francòfons. Això, però, no fa que el seu sistema sigui bilingüe: en algunes escoles de la ciutat la llengua vehicular és el francès, i en d'altres ho és el flamenc. 

El Canadà i el Quebec

Les dues llengües oficials del Canadà són l’anglès i el francès. Resulta, però, que tot i que el francès sigui una de les llengües més parlades a tot el món, en aquest país l’anglès cada cop li guanya més terreny. En aquest país nord-americà les famílies poden decidir que, si es troben en una zona més anglosaxona, però la llengua materna del seu fill és el francès, per exemple, poden demanar que l’infant s’eduqui en francès. I en els darrers dies hi ha força polèmica al Quebec, la segona regió més poblada del Canadà. Allà hi ha l’objectiu de protegir el francès; i s’hi ha aprovat la Llei 96, que té com a objectiu restringir l’ús de l’anglès al territori.

Paraguai

Es tracta d’un país en el qual la majoria de la població té el guaraní com a llengua materna, cosa que fa que molts infants arribin a l’escola sabent només aquesta llengua. I a l’escola, els professors els fan les classes en castellà. En algunes escoles el guaraní és la segona llengua d’escolarització, però alguns docents no tenen prou nivell d’aquesta llengua nadiua del continent americà i això fa que alguns alumnes que tenen el castellà com a llengua materna acabin l’escolarització sense tenir un bon nivell de guaraní.

Bolívia

En aquest país el castellà conviu amb diverses llengües nadiues. El govern bolivià va decidir el 2013 que els seus estudiants serien trilingües (castellà, anglès i una llengua nadiua). Per exemple, a Cochabamba s’hi ensenya el quítxua. Mentre que a la majoria d’escoles de La Paz, la capital del país, s’hi ensenya aimara. El problema que genera aquest sistema és que les ciutats es troben amb una manca de docents que siguin capaços de donar classes als nens amb llengua nadiua del país. A les zones rurals, en canvi, s’acostumava a ensenyar en llengües nadiues i des de fa uns anys també s’hi ensenya en castellà.