Des d'aquest diumenge el futur del planeta es debat a Glasgow, a la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26), la qual s'allargarà fins al 12 de novembre. Estats, regions, municipis, empreses i ONG estan convocades a tancar una estratègia comuna per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Es tracta de la vint-i-sisena Conferència del Clima que reuneix als membres de la Convenció del Marc de les Nacions Unides Sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC). Després dels naufragis de les dues conferències anteriors a Xile i Madrid, aquesta es presenta com una de les darreres oportunitats per mantenir els mínims fixats per l'Acord de París, que fixen l'augment de la temperatura global en 2 graus i, en un cas ideal i de perfecte compliment de les restriccions d'emissions, en 1,5 graus.
Entre els centenars de delegacions de governs estatals, regionals i municipals que es congregaran a Glasgow hi ha la delegació del Govern català, encapçalada per la consellera d'Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural, Teresa Jordà. Catalunya no es presenta sola al desafiament que suposa la COP26. La veu i el projecte català s'engloba en el de la coalició Under2, la qual es troba sota el paraigua de l'organització internacional Climate Group, de la qual Catalunya és membre. En un front comú amb altres governs d'arreu del món, Catalunya es presenta a la Conferència defensant el compliment de l'Acord de París, l'objectiu de zero emissions de cara al 2050 i amb els deures fets.
Objectius clars i col·lectius
La coalició Under2 aglutina una àmplia comunitat de governs estatals i regionals compromesos amb el compliment dels objectius més ambiciosos de l'Acord de París, entre els quals els troben no només no superar l'escalfament global de més de 2 graus, sinó fer tot el possible per limitar-lo als 1,5 graus. Per a tal cosa els membres de la coalició es conjuren per assolir les zero emissions netes el 2050 o abans.
Catalunya és un dels signataris fundadors d'aquesta coalició impulsada pels governs de Califòrnia i Baden-Württemberg, la qual actualment agrupa més de 260 governs d'arreu del món. Conjuntament, la coalició representa a 1.750 milions de persones i el 50% de l'economia global.
Plegades les diverses regions i estats pretenen defensar assolir la neutralitat de carboni, és a dir, emetre tant carboni a 'atmosfera com el que es retira d'aquest gràcies a les plantes, per a l'any 2050 o fins i tot abans.
També, i més importants per països com Catalunya, els membres d'Under2 llencen una campanya per reivindicar i visibilitzar el paper de la tasca regional en l'execució de polítiques climàtiques. Des de la Conselleria d'Acció Climàtica reivindiquen el paper crucial de l'acció local en la lluita contra el canvi climàtic, un missatge compartit amb els seus socis a la COP26.
Des dels àmbits locals és des d'on s'executen i se supervisen les accions que materialitzen els acords que prenen els Estats, és per això que defensen que aquests tinguin un paper més rellevant en àmbits com la gestió del finançament que fa possible lluitar contra el canvi climàtic. A més, tenen una gran arma a favor seu, ja que exposen que en ser administracions públiques la seva gestió dels fons per al canvi climàtic és més fàcilment fiscalitzable.
Amb els deures fets
La lluita contra el canvi climàtica ha anat guanyant més presència en els darrers anys en el si dels diversos Governs de la Generalitat que s'han anat succeint. El Govern del president Pere Aragonès no és una excepció i sense anar més lluny recentment van presentar el seu "full de ruta" per afrontar el repte de la transició energètica. Entre les accions que recull el projecte de l'actual Executiu es troba la modificació del decret d'energies renovables, la qual va ser aprovada pel Govern el passat dissabte i la qual és "tan sols el primer pas", segons la consellera Jordà.
La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la presentació del full de ruta català per a la transició energètica / Montse Giralt
Però Catalunya no només està complint amb els compromisos de reducció d'emissions de gasos amb efecte hivernacle, sinó que ho està fent folgadament. Segons una estimada de la Conselleria d'Acció Climàtica, l'any 2020 es van reduir les emissions un 33% respecte a l'any 2005 i un 12,4% en relació amb el 2019. Per primera vegada s'ha aconseguit estar per sota dels nivells d'emissions inferiors al del 1990. Des de la Conselleria recorden que encara no són les xifres definitives i que l'any 2020 va estar marcat per una reducció de la mobilitat. Tot i això són una bona tendència cap a l'objectiu de 2050.
Context hostil
Mentre països com Catalunya es posen al dia amb les seves responsabilitats respecte a la gestió de la crisi del clima, altres posen totes les traves al seu abast per complir amb l'Acord de París. La COP26 arriba en mig d'una crida desesperada a l’ONU perquè es respectin els objectius fixats per minimitzar el desastre climàtic cap al qual ens encaminem.
Hi ha actors com la Unió Europea arriben amb la intenció d'assolir acords més ambiciosos per reduir les emissions de carboni, però altres es resisteixen a adoptar només mesures. Hi ha diversos perfils de països que s'oposen a augmentar els seus compromisos climàtics. Per una banda, aquells que han acumulat drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, com Rússia i Austràlia.
Entre els opositors a més mesures per frenar la crisi climàtica també trobem als productors d'energies fòssils, com Aràbia Saudita. Finalment, també hi ha oposició per part d'aquells que no tenen capacitat per ser grans productors d'energies renovables, principalment per la seva orografia. Un exemple és Polònia, qui ja han deixat clara la seva reticència a més mesures. Una negativa més a la seva croada contra la Unió Europa.
Imatge principal: Seu de la Conferència pel Clima a Glasgow / Twitter