Un jutge ha condemnat la subcontractista de Meta (Facebook) a Barcelona, CCC Barcelona Services SLU (del grup canadenc Telus International), per discriminar els seus treballadors (moderadors de contingut) segons la seva nacionalitat. D’acord amb la sentència, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, s’ha pogut provar que l’empresa manté una política discriminatòria a l’hora de remunerar els seus treballadors i que aquesta discriminació es basa en el seu origen. De fet, la companyia paga en alguns casos un sou fins a un 20% més elevat a treballadors que presten els seus serveis en francès, hebreu, noruec, suec, finlandès i holandès, respecte al que reben per la mateixa tasca els moderadors que utilitzen català, castellà, italià o portuguès, segons consta en una sentència, dictada pel titular del jutjat social número 31 de Barcelona el 21 de març passat.
Aquesta sentència arriba després que 19 treballadors de la companyia s'hi querellessin per denunciar una vulneració del seu dret fonamental a la igualtat i no-discriminació pel que fa a les seves condicions laborals. L’empresa —que té 1.954 treballadors, dels quals 1.682 moderadors de contingut, 800 castellanoparlants— ha negat que existís una discriminació lingüística i s’ha defensat tot al·legant la dificultat per trobar treballadors en determinades llengües. El jutge ha condemnat l'empresa a indemnitzar els 19 moderadors amb 10.001 euros per a cadascú "en concepte d'indemnització pels danys morals causats a conseqüència de la seva actitud discriminatòria".
L’empresa va defensar la diferència de sous afirmant que s’ha de tenir en compte que els treballadors amb millor sou “poden accedir a un salari superior al que poden cobrar a Espanya” en el seu país d'origen. “Implícitament —diu la sentència— s’admet que el criteri de la nacionalitat, a més de l’idioma a fer servir, és rellevant, ja que si es fa referència al nivell de vida del país d’origen per justificar una diferència retributiva salarial, la nacionalitat ve associada al país d’origen i al nivell de vida allà”.
L’advocat dels denunciants, el lletrat Enrique Leiva, del despatx Abógalo de Barcelona, havia al·legat en l’escrit de conclusions que tots els moderadors treballaven en el projecte de Meta (Facebook), fent la feina en el mateix centre de treball (Torre Glòries) i a la mateixa planta de l’edifici, independentment de la seva nacionalitat. “Tots realitzen la mateixa prestació, encara que la vehiculen a través de la seva respectiva llengua”. Per això consideren com a “conducta discriminatòria” que els sous per als treballadors del grup A (moderadors de llengües escandinaves, francesa, holandesa i hebrea) siguin diferents dels que tenen els del grup B (moderadors de llengua italiana, espanyol, portuguès i català).
L’empresa va intentar aturar el procés demanant la interposició d’una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), en considerar que la discriminació al·legada pels moderadors és una “qüestió nova de la qual no consten antecedents prejudicials”, recull el text de la sentència. Aquesta possibilitat, però, va ser denegada en considerar el jutge que amb la normativa pròpia de la UE, a més a més de la normativa interna, existeixen “elements normatius i interpretatius per dilucidar la qüestió jurídica discriminatòria” que s’ha plantejat. El magistrat que ha instruït la causa, Fernando Méndez Diestro, defensa com a base normativa l’article 14 de la Constitució espanyola, que estableix el principi d’igualtat i la prohibició de discriminació. També subratlla l’existència de la Llei 15/2022 sobre igualtat de tracte i no discriminació i els articles de la llei de l’Estatut dels Treballadors que protegeixen el dret dels treballadors a no ser discriminats directament o indirectament, entre altres motius, “per raó de llengua, dins de l’estat espanyol”.
Una sentència pionera que podria tenir efectes de gran abast
L’advocat dels denunciants, Enrique Leiva, ha explicat en declaracions a ElNacional.cat aquest dimarts que la sentència és pionera perquè aplica “la norma de prohibició de no-discriminació per motiu de llengua” en la “situació de pràctica corrent de totes les empreses [de l’àmbit] de contact center instal·lades a l’estat espanyol, però en genèric als països del sud d’Europa”. En paraules del lletrat, es tracta d’una mena de política de “negoci neocolonial”, que, cercant una rebaixa en els costos, consisteix a deslocalitzar empreses que haurien d’estar al nord d’Europa, on hi ha convenis col·lectius “més cars i lluites sindicals més rígides, que fan més cars els salaris".
Un cop deslocalitzada l’empresa, explica l’advocat, s’instal·len grans superfícies que rebaixen molt els costos als països del sud. “Les administracions a Espanya donen beneficis fiscals i subvencions directes i, un cop aquí, estableixen una política de sous discriminatòria”, opina el lletrat.
Telus International té fins divendres que ve la possibilitat de recórrer contra la sentència i haurà de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui finalment dictamini. L’empresa encara podria recórrer més endavant al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Si la sentència arriba a ser ferma, l’empresa hauria d’equiparar el sou de 800 persones de l’empresa. Segons l’advocat dels denunciants, durant el procediment l’empresa s’ha defensat plantejant que una sentència en contra seva podria implicar que no pogués continuar desenvolupant la seva activitat a Espanya.
Altres causes
Aquesta causa no és l'única amb la qual es troba immersa Telus International a Barcelona. Un jutge de la ciutat ha admès recentment a tràmit la querella d'un moderador contra l'empresa pels greus danys psicològics que ha patit a causa de la seva feina com a moderador de contingut violent. De fet, en els darrers mesos s'han publicat informacions sobre l'elevat nombre de treballadors de l'empresa que estan de baixa per qüestions de salut mental a causa de la duresa de les imatges que han de moderar.