La Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) va inaugurar el I Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, que se celebra durant dos dies a la Barcelona School of Management (UPF). El congrés reuneix experts locals i internacionals per analitzar els grans reptes de l'emergència de l'habitatge des d'una perspectiva transdisciplinària i europea.

El congrés ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; el quart tinent d'alcaldia i responsable d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, i els representants de les quatre universitats impulsores de la Càtedra: Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona (UB); Daniel Crespo, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Vanesa Daza, vicerectora de Transferència del Coneixement de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Xavier Gabarrell, vicerector de Campus i Sostenibilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tots ells han coincidit a destacar la importància de la investigació col·laborativa i aplicada en un àmbit tan crític com l'habitatge.

La trobada posa el focus en temes com la regulació del mercat de l'habitatge, la vulnerabilitat, la segregació, la salut o les transformacions urbanes, amb l'objectiu de generar coneixement útil per impulsar polítiques públiques més efectives.

Josep Ferrer, codirector de la càtedra, ha donat la benvinguda als assistents i ha recordat que "la crisi residencial és estructural i complexa, i només des de la suma de disciplines i actors podrem construir respostes útils i transformadores. Aquesta és la missió de la Càtedra, i aquest congrés és una clara expressió d'això".

La consellera Sílvia Paneque ha assegurat que l'administració catalana compta amb el món acadèmic per "aprofitar el seu rigor" a l'hora de "dissenyar unes polítiques públiques eficients i efectives", especialment en el delicat moment actual en relació amb l'accés a l'habitatge.

Paneque ha detallat que la Generalitat treballa sota la premissa de no perdre mai la titularitat pública com a via per ampliar el parc públic. La consellera i portaveu ha explicat que es busquen "canvis estructurals per a un problema estructural" i que es contemplen múltiples factors com la seguretat o la millora dels barris, a més de les polítiques directament relacionades amb l'habitatge. Un enfocament multidisciplinari del problema residencial que està d'acord amb les iniciatives de la Càtedra.

En la mateixa línia, el tinent Jordi Valls ha reflexionat sobre la necessitat de col·laboració entre l'acadèmia, el sector públic i el privat, que ha de permetre recuperar una política d'habitatge ambiciós: "Hem de pensar entre tots què ha passat en els últims quinze anys per arribar a la situació actual", ha afirmat. Finalment, ha assegurat que el dret a l'habitatge ha de ser tractat "amb la mateixa centralitat que la salut o l'educació, perquè és un dels pilars fonamentals de l'estat del benestar".

Tots els ponents han coincidit a posar en relleu la trajectòria de la Càtedra, que en només tres anys s'ha consolidat com un espai de coneixement útil i transversal, amb vocació europea i de servei públic, i han subratllat la necessitat de reforçar la connexió entre universitat, institucions públiques i societat.

Barris

Després de la inauguració, celebrada aquest dilluns, el congrés ha començat amb la conferència inaugural de Jean-Bernard Auby, professor de Dret en Sciences Po (París), dedicada a les ciutats intel·ligents, tema del seu últim llibre en procés de traducció al castellà per la Càtedra, que serà publicat aquest any per Marcial Pons editors. Auby ha destacat que la digitalització, la innovació i les noves tecnologies de l'ús de dades, com la intel·ligència artificial, transformen les infraestructures, la governança i els serveis públics. Malgrat que ha reconegut que encara no existeix un model jurídic específic per a la ciutat intel·ligent, ha subratllat la necessitat d'avançar cap a una regulació que garanteixi la transparència, l'equitat i la col·laboració ciutadana.

A la primera taula rodona del congrés, moderada per la codirectora de la Càtedra Montserrat Pareja-Eastaway, s'ha ofert una mirada des de les ciències socials sobre l'habitatge, evidenciant com els problemes d'assequibilitat s'articulen dins d'una estructura social, jurídica i política més àmplia. Irene Sabaté (UB) ha assenyalat que el dret a l'habitatge no es protegeix amb la mateixa fermesa que el dret a la propietat, i ha identificat tres grans formes de vulneració: la inassequibilitat, la inestabilitat i la inadequació. A la tarda, la professora Sabaté ha presentat a més el seu nou llibre Un lloc on tornar. Dones en lluita per una habitació pròpia (Ed. Bellaterra, 2024).

Davant aquests problemes han sorgit en els últims anys diferents moviments socials en defensa de l'habitatge que, segons els investigadors João França (UB) i Jordi Mir (UPF), han estat decisius per transformar la percepció col·lectiva del dret a l'habitatge i impulsar canvis legislatius. Finalment, Sergi Valera (UB) ha posat l'accent en l'espai públic com a part essencial de l'ecosistema residencial i com a lloc d'interacció social que contribueix al benestar, del qual molts col·lectius continuen sent exclosos.

A la taula sobre habitatge, vulnerabilitat i sensellarisme, moderada per Juli Ponce, codirector de la Càtedra, Wellington Migliari (UB) ha insistit en la importància dels barris i entorns com a factors de socialització. Amb l'estudi de cas de Belo Horizonte (Brasil), Migliari ha assenyalat que l'adolescència sol ser un moment crític en què moltes persones perden la condició de llar, i ha defensat la necessitat de polítiques públiques que abordin el sensellarisme des d'una perspectiva estructural, preventiva i territorialitzada. A la tarda, Migliari ha presentat el seu últim llibre El Derecho a l'Habitatge i la Ciutat: efectivitat i exigibilitat d'una llar? (Ed. Tirant Lo Blanch, 2025).

També sobre la rellevància dels barris ha tractat la taula "Segregació residencial, ennobliment, turistificació", moderada per la codirectora de la Càtedra Judith Gifreu. En ella, Montse Simó i Karla Berrens (UB) han presentat l'estudi "Habitatge de luxe o l'habitatge és un luxe?" sobre la transformació urbana i social de la Dreta de l'Eixample. Han analitzat com aquest barri s'orienta cada vegada més cap al mercat de luxe internacional, amb habitatges que assoleixen preus de fins a 18.000 euros mensuals, mentre la població resident pateix un desplaçament subtil però constant.

L'anàlisi d'anuncis immobiliaris i entrevistes a veïns ha evidenciat una clara substitució social, en la qual els residents nacionals són qui més abandonen el barri, mentre que els nouvinguts —principalment d'Itàlia, França i l'Argentina— s'estableixen amb més freqüència. Les investigadores també han alertat sobre el canvi d'usos de l'espai públic i del comerç de proximitat, així com sobre la situació de desavantatge estructural dels llogaters davant l'expansió de grans operadors immobiliaris. En aquest procés, han acabat, el luxe no només es ven com a ben tangible, sinó com a experiència de vida exclusiva, amb Barcelona com a escenari atractiu per a un públic global.

A continuació, Fernando Gil Alonso i Cristina López Villanueva han presentat una investigació centrada en la fragmentació espacial de les àrees urbanes espanyoles i els seus efectes sobre la cohesió social. L'estudi demostra que els col·lectius africans són els més segregats i fragmentats, especialment en Barcelona, mentre que els ciutadans europeus tendeixen a concentrar-se en els centres històrics i barris de classe mitjana. Aquesta distribució genera barreres socials i territorials que dificulten la interacció entre grups, debiliten els vincles comunitaris i consoliden desigualtats estructurals en l'accés a l'habitatge i als recursos urbans.