La Comissió Europea (CE) torna a carregar contra X, anteriorment anomenat Twitter, per les seves polítiques internes sobre discurs d'odi i desinformació, totes dues justificades per Elon Musk amb la bandera de la 'llibertat d'expressió'. Aquesta vegada la institució europea ha assegurat que és la xarxa social en què es dissemina una proporció més gran de desinformació. 

La dada queda recopilada a l'informe d'un programa pilot publicat alhora que els nous informes d'implementació a les grans plataformes del codi europeu de pràctiques contra la desinformació, una sèrie de compromisos voluntaris per lluitar contra la desinformació a què s'han adherit plataformes com TikTok, YouTube, Google o Facebook i del qual X es va desmarcar el mes de maig passat.

"X és la plataforma amb la ràtio més gran de contingut de desinformació", ha assegurat Vera Jourová,  vicepresidenta de la Comissió Europea per a Valors i Transparència. La comissària txeca ha afirmat que els actors i entitats que promouen la desinformació tendeixen a tenir molts més seguidors que les plataformes de verificació que contraresten els seus continguts i són, generalment, usuaris més recents. És a dir, que el sistema de verificació de X, que Musk va vendre com alliberador i democratitzador, resulta facilitar la circulació de desinformació. 

Musk intenta esquivar la UE

Jourová ha remarcat que, malgrat la seva sortida del codi, X "no es lliurarà" de complir aquests compromisos perquè han quedat consagrats també a la Llei de Serveis Digitals, que sí que és vinculant per a totes les empreses que operen a la UE. "No em va fer gràcia quan Twitter va deixar el codi perquè fins aquell moment teníem una bona cooperació amb ells i els seus experts. Ara tenim una comparació i això pot servir d'evidència que el codi funciona", ha sentenciat. 

Altres empreses no han posat les mateixes traves que Musk. Per exemple, Google  reporta que va aconseguir evitar que 31 milions d'euros en ingressos per publicitat arribessin a actors de desinformació a la UE i va rebutjar 141.823 anuncis polítics per no poder verificar la identitat de qui els finançava. A Facebook, un 95% dels usuaris que es troben continguts verificats com a desinformació elegeixen no compartir-los i un 37% cancel·la l'acció de compartir-los quan reben l'avís que estan a punt de disseminar desinformació, una xifra que cau al 29,9% a TikTok