Com es va crear la Via Làctia? Què va passar després? Va tardar molt en ser com la coneixem ara? Un estudi liderat per investigadors de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) ha descobert la seqüència d'esdeveniments que van donar lloc a la Via Làctia. Segons detalla un estudi, l'univers de fa uns 13.000 milions d'anys era molt diferent a l'actual. Les estrelles es formaven a un ritme vertiginós, creant les primeres galàxies, fusió de la qual donaria lloc a galàxies més grans, incloent la nostra. 

Tot i això, els fets que van donar lloc a la Via Làctia eren fins ara desconeguts. "Hem analitzat i comparat amb models teòrics la distribució de colors i magnituds d'estrelles a la Via Làctia, diferenciant entre diversos components: la denominada aurèola estel·lar i el disc gruixut", exposa Carme Gallart, investigadora de l'IAC i autora de l'article que es publica aquest dimarts a la revista Nature Astronomy.

D'aquesta manera, mesures precises de posició, brillantor i distància per aproximadament, un milió d'estrelles de la Galaxia en un radi de 6.5000 anys llum al voltant del sol, aportades pel telescopi espacial Gaia, han permès a un equip de l'IAC veure les seves etapes inicials. 

via làctia pixabay

Estudis anteriors havien descobert que l'aurèola galàctica presentava mostres inequívoques d'estar formada per dos components estel·lars diferents, una dominada per estrelles més blaves que l'altra. La forma de moure's de les estrelles de la component blava aviat va permetre identificar-la com les restes d'una galàxia petita que va impactar amb una primigènia Via Làctia. 

Malgrat tot, la naturalesa de a població vermella i el moment de fusió entre Gaia-Encèlad y Galàxia no s'havien descobert fins ara. "L'anàlisi de dades de Gaia ens ha permès obtenir la distribució d'edats de les estrelles d'ambdós components i ha mostrat que les dues estan formades per estrelles velles, amb una mitjana d'edat més gran que la del disc gruixut", indica el també investigador de l'IAC i coautor de la investigació, Chris Brook.

A més, afegeix que "les estrelles de la component blau contenen una quantitat menor de metalls que les de la component vermella". Aquestes troballes, sumades a prediccions de simulacions cosmològiques, també analitzades a l'estudi, van permetre completar la història de la formació de la Via Làctia. Fa 13.000 milions d'anys es van començar a formar estrelles en dos sistemes estel·lars diferenciats que després es van fusionar: una galàxia petita anomenada Gaia-Encèlad i un altre, el progenitor de la Via Làctia, unes quatre vegades més massiu i amb major quantitat de metalls.

galaxy 11098 1280

El sistema més massiu va patir fa 10.000 milions d'any un violent impacte amb Gaia-Encèlad. Com a conseqüència, algunes de les seves estrelles i les pertanyents a Gaia-Encèlad, van adquirir moviments caòtics, passant a formar part de l'aurèola de la Via Làctia. Després d'això, van tenir lloc violents brots de formació estelar fins fa 6.000 milions d'anys, quan el gas es va dipositar al disc de la galàxia donant lloc al conegut com a disc fi.

"Fins ara, tant les prediccions cosmològiques com l'observació de galàxies espirals llunyanes similars a la Via Làctia indicaven que aquesta fase violenta de fusió d'estructures menors era freqüent", aclareix Matteo Monelli, investigador de l'IAC i coautor de la investigació.

Així, s'ha aconseguit particularitzar aquest procés a la Via Làctia, descobrint d'aquesta manera les primeres etapes de la història còsmica amb un detall sense precedents.