Dues setmanes després de la celebració del I Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) presenta el decàleg de conclusions i propostes per fer front al problema de l'habitatge. El document neix de les reflexions del congrés, però també de tota l'acció desenvolupada per la Càtedra durant els últims tres anys.

Segons va explicar, és fruit de l'estudi transdisciplinari i internacional de la matèria, i formula deu propostes amb vocació transformadora, fonamentades en l'evidència i orientades a l'aplicació real.

Les propostes s'han dissenyat amb la voluntat de contribuir des del coneixement rigorós i aplicat, elaborades amb vocació de servei públic i des de l'esperit de l'autonomia universitària. Amb el compromís de nodrir el debat social, tècnic i de polítiques públiques amb propostes viables i basades en l'abundant evidència acumulada al llarg dels anys.

En aquest sentit, la direcció de la Càtedra ha compartit aquest decàleg, així com el document que el fonamenta amb entitats del sector i amb responsables polítics. És el cas de la Comissió Especial sobre la Crisi de l'Habitatge a la Unió Europea del Parlament Europeu, que va sol·licitar reunir-se amb la Càtedra en el marc de la seva visita a la ciutat a finals de maig. En els dies vinents, el decàleg es presentarà també als patrons de la Càtedra — Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona— així com institucions i agents del sector. L'objectiu de la Càtedra és que les seves investigacions, conclusions i propostes concretes es tradueixin en polítiques públiques específiques que millorin la situació de l'habitatge.

El decàleg proposa mesures per fer efectiu el dret a l'habitatge com a pilar de l'Estat social. Defensa reforçar la funció social de la propietat, garantint un retorn econòmic just, i afirma que l'ús residencial estable ha de prevaler sobre la rendibilitat financera. També planteja millorar la qualitat reguladora i establir una durada indefinida per a la qualificació dels habitatges de protecció oficial.

A més, planteja incrementar el lideratge de la Unió Europea en matèria d'habitatge, justificant l'existència de competències en el Dret de la UE que permeten la seva intervenció; fomentar la innovació aplicada —com l'ús d'aportacions conductuals, per exemple els nudges ja utilitzats en altres països europeus en l'àmbit de l'habitatge buit, a fi d'evitar, entre d'altres, les ocupacions sense títol legítim—, així com avançar cap a un urbanisme més inclusiu i sostenible.

També aborda la necessitat d'un finançament estable, d'una fiscalitat justa alineada amb l'interès general, i d'un impuls decidit a la col·laboració publicoprivada amb finalitat social. El text defensa una governança cooperativa entre administracions i una gestió pública moderna, digital i transparent, que faci efectiu el dret de la ciutadania a una bona administració, al mateix temps que reivindica l'habitatge com una política clau per a la salut, el benestar i la justícia urbana.

Nou marc normatiu

El document parteix de la necessitat de fer efectiu el dret a l'habitatge, que ja ha estat reconegut pel Tribunal de Justícia de la UE i, recentment, pel Tribunal Constitucional espanyol, incorporant normativament obligacions de resultat concretes per a la ciutadania. Això exigeix evitar regulacions de baixa qualitat i millorar el marc normatiu existent, reforçant així la seguretat jurídica, un element crucial per al desenvolupament sostenible en les seves dimensions econòmica, social i ambiental.

En aquest sentit, es proposa de restablir un mandat legislatiu clar perquè el govern català simplifiqui i harmonitzi la caòtica normativa vigent. Així mateix, es reclamen mesures davant la concentració de la propietat amb finalitats especulatives, a fi d'afavorir un accés assequible a l'habitatge.

Servei públic

La Càtedra reclama un lideratge clar per part de les institucions públiques, començant per la Unió Europea, i evitar una possible "paràlisi per anàlisi", és a dir, acumular dades sense desenvolupar polítiques públiques eficaces i decidides, així com evitar missatges poc realistes i declaracions buides.

Un objectiu que pot assolir-se mitjançant un pacte polític mínim sobre habitatge o, almenys, mitjançant un increment de la col·laboració i la cooperació administrativa: més finançament públic, una millor articulació entre els diferents nivells de poder i una aposta decidida per la innovació i la col·laboració publicoprivada.

Indica que és necessari reforçar el paper dels ajuntaments dotant-los de competències clares i de recursos tècnics i econòmics suficients, atenent les diferències de mida i capacitat dels municipis. Així mateix, es proposa d'establir una governança multinivell basada en la cooperació també amb nivells supralocals inferiors a l'autonòmic. La Càtedra demana d'evitar el conflicte competencial permanent entre l'Estat i les comunitats autònomes, atesa l'existència d'una doctrina clara del Tribunal Constitucional en matèria d'habitatge.

També es planteja que les administracions gestionin l'habitatge de forma més eficaç i eficient, amb compromisos clars quant a estàndards de qualitat del servei públic d'habitatge, i amb més transparència, fent ús d'eines digitals i intel·ligència artificial per agilitar els tràmits administratius.

Finançament i fiscalitat

Fer efectiu el dret a l'habitatge implica superar l'infrafinançament històric i assolir la mitjana d'inversió europea del 0,6 % del PIB. Actualment, la inversió en l'àmbit estatal se situa entorn del 0,14 % del PIB (34 euros per habitant, davant els 160 euros anuals de mitjana a la UE). En el cas concret de Catalunya, la inversió voreja el 0,08 % del PIB, mentre que en altres comunitats com Euskadi, se situa entorn del 0,50 %.

En aquest sentit, la CBEH advoca per establir línies de finançament estables i plurianuals, així com fons específics per a promoció, rehabilitació i gestió. En l'àmbit fiscal, es reclama una política coherent amb la funció social de la propietat, amb incentius i penalitzacions orientades a garantir l'accés a l'ús residencial. En aquesta línia, es proposa l'aplicació de l'IVA corresponent a activitats econòmiques per a habitatges d'ús turístic.

La col·laboració publicoprivada i amb el tercer sector es preveu com a desitjable i necessària, sempre que es garanteixi el lideratge públic i criteris d'equitat, transparència i permanència en l'assequibilitat del parc públic. Es proposen fórmules com el dret de superfície (amb un tractament fiscal adequat que actualment no es dona) o societats mixtes de capital publicoprivat. Fórmules que han d'estar regulades, amb un lideratge institucional clar i mecanismes de rendició de comptes.

La Càtedra situa l'habitatge en el centre d'una visió integral de la ciutat, en la qual es vinculen, per exemple, habitatge, planificació urbana, seguretat, salut, serveis, equitat i cohesió social. Per això, proposa d'integrar la perspectiva de l'urbanisme i l'habitatge per evitar processos d'ennobliment, segregació i turistificació que trenquin l'equilibri territorial. Això inclou la reserva d'habitatge protegit en tota mena de terra, la regulació dels usos turístics i del lloguer temporal, amb una normativa adequada.

Finalment, el decàleg conclou que les condicions residencials afecten directament qüestions com la salut, la seguretat o la qualitat de vida. Per això, és necessari promoure models de convivència mixta adaptats a les necessitats de les persones, com l'habitatge compartit, especialment per a joves, famílies monoparentals o persones grans. Els esmentats models generessin entorns urbans més cohesionats, resilients i inclusius.

Amb aquest document, la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge reafirma el seu compromís com a espai de referència en la generació de coneixement útil per millorar l'acció pública i la col·laboració amb el sector privat i el tercer sector. Explica que el decàleg és una invitació a actuar, a regular i a planificar l'habitatge en ciutats i pobles davant de la crisi de l'habitatge que les nostres ciutats enfronten des de fa dècades.