La Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) ha posat punt final a la primera edició del Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, que durant dos dies ha reunit a Barcelona més de 250 persones procedents de l'àmbit acadèmic, institucional i social.
La trobada, organitzada per aquesta càtedra impulsada per les quatre universitats públiques de l'àrea metropolitana —UB, UAB, UPC i UPF—, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, es consolida com un espai estratègic per a l'anàlisi, la connexió i la transferència de coneixement en matèria d'habitatge.
El congrés ha servit com a fòrum de debat sobre les causes estructurals de la crisi d'habitatge, posant en diàleg a veus expertes, institucions i actors del territori amb l'objectiu d'aportar propostes fonamentades que contribueixin a repensar el model d'accés a l'habitatge. En aquest context, la Càtedra presentarà en els dies vinents un document de conclusions en forma de decàleg, que compartirà tant amb els seus patrons —la Generalitat i el consistori barceloní— com amb els agents i entitats clau del sector.
A més, en una acció paral·lela prevista per avui dimecres, la Càtedra traslladarà les principals reflexions del congrés als membres de la Comissió Especial sobre la Crisi de l'Habitatge a la Unió Europea (HOUS) del Parlament Europeu, coincidint amb la visita oficial d'aquesta delegació a la capital catalana. Aquesta interlocució busca reforçar la projecció europea del coneixement generat i contribuir al disseny de respostes més coordinades davant dels reptes comuns que planteja l'emergència de l'habitatge a les ciutats del continent.
El plat fort de la jornada ha estat la presentació dels informes de la Càtedra. L'informe sobre finançament de l'habitatge social —elaborat per Xavier Mauri i Montserrat Pareja-Eastaway— defensa que no només fan falta més recursos, sinó una visió estratègica i una voluntat política sostinguda que permeti una aliança contra la crisi de l'habitatge. "Hem de partir de la corresponsabilitat de tots els actors implicats en aquesta problemàtica i tenir una visió ambiciosa de l'habitatge com a infraestructura bàsica de l'Estat".
També s'ha destacat l'informe de Juan Alemany i Judith Gifreu sobre la implementació de "clàusules socials en la construcció pública que no només es quedin en la puntuació inicial, sinó que formin part del seguiment real de l'obra".
D'altra banda, s'ha presentat l'informe sobre seguretat en l'entorn urbà en connexió amb l'habitatge, elaborat per Josep Jordi Guerrero i Carles Soto, que inclou nou bones pràctiques en la matèria i proposa sis recomanacions concretes. Finalment, també s'ha presentat una anàlisi sobre la simplificació administrativa en urbanisme i habitatge, realitzada per Antoni Serra i Francesc Palau (a qui s'ha recordat en el congrés per la seva recent mort), que ha generat propostes concretes per simplificar els procediments administratius de concessió de llicències d'edificació, incloent-hi l'automatització amb intel·ligència artificial.
Oferta
La primera taula de la jornada, que ha abordat l'estat de l'oferta i demanda residencial, ha posat de manifest un desequilibri estructural entre la creació de noves cases i la disponibilitat d'habitatges. Juan Antonio Modenes (UAB) ha explicat que els habitatges que es construeixen o s'alliberen sovint no s'ajusten a la demanda real, evidenciant un dèficit estructural, una situació accentuada per l'arribada de població migrant amb una capacitat econòmica superior a la mitjana local.
En aquest sentit, Carles Donat, de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, ha assenyalat que, encara que construir no és la solució definitiva, és imprescindible si el nombre de cases continua creixent. Una tensió entre oferta i demanda que també s'observa en el lloguer, ja que els llogaters roten menys, el que redueix l'oferta disponible i tensa els preus. Donat ha reclamat més inversió pública i ha recordat que Catalunya només disposa d'un 1,7% de parc públic d'habitatge. "Cal construir, sí —ha conclòs—, però cal garantir que el que es construeixi respongui a les necessitats reals i promogui criteris de sostenibilitat".
A la taula sobre regulació, Josep Ferrer Riba, codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge, ha posat el focus en l'ús creixent dels contractes de lloguer temporal com a via per esquivar les garanties que protegeixen els arrendaments habituals. Davant d'aquesta situació, proposa d'establir criteris clars i objectius de temporalitat, exigint que es justifiqui la causa del contracte i que, en cas contrari, aquest es consideri permanent. També defensa que "han de sotmetre's al mateix marc de protecció que els lloguers habituals, tant quant a durada, com a regulació del preu i altres drets del llogater."
La jornada ha finalitzat amb la taula de debat sobre Habitatge i la Unió Europea, una perspectiva habitualment oblidada, amb representants d'institucions europees que estudien i incideixen en la problemàtica de l'habitatge. En ella s'ha analitzat el concepte europeu de servei d'interès general, ja incorporat en la legislació espanyola i catalana però encara bastant desconegut, vinculat a la idea de servei públic. S'ha posat de manifest la necessitat que la UE utilitzi les seves competències existents per treballar amb els estats membres de la Unió en la lluita per l'habitatge, vinculat a polítiques socials, en connexió amb mesures adequades referides al canvi climàtic i contra el sensellarisme i la segregació urbana.
Kath Scanlon (LSE) ha tancat la jornada reflexionant sobre dues innovacions en habitatge que han estat objecte d'atenció per part de l'acadèmia en els últims anys. D'una banda, l'habitatge col·laboratiu, vist com una innovació positiva, i per un altre, la financiarización, contemplada com a negativa. A partir d'exemples de la seva pròpia investigació i d'estudis europeus comparatius, Scanlon ha resumit l'evidència dels efectes d'aquestes innovacions en els residents i els barris.