Catalunya i Madrid són les comunitats autònomes on els alumnes de les universitats públiques paguen més i que, tenint en compte el seu nivell de riquesa, menys finançament destinen a les seves universitats. Així ho revela l'últim informe de la fundació Cononocimiento y Desarrollo (CYD). L'estudi recopila dades de les 47 universitats públiques presencials espanyoles a 2020, els ingressos de les quals procedeixen en gairebé un 80% dels seus governs autonòmics, i pràcticament la resta de les taxes i preus públics. A Espanya, més d'1,3 milions de joves cursen estudis universitaris, i la meitat ho fan en campus públics presencials. 

Segons l'Informe CYD 2021-2022, La Rioja i Cantàbria destaquen per ser les regions que majors transferències fan als seus alumnes, seguides pel País Valencià, el País Basc i Navarra. La despesa per alumne en aquests cinc territoris està per sobre dels 10.000 euros, mentre que a l'altra cara de la moneda se situen les Balears i Madrid, amb menys de 7.200 per estudiant. 

Finançament dels campus

Pel que fa al finançament que reben els campus públics, tenint en compte el nivell de riquesa de la regió i comparant els valors de 2020 amb els de 2019, totes les regions van augmentar la ràtio, i les comunitats on més va pujar van ser el País Valencià i les Canàries, al voltaant de nou punts. L'esforç més gran va tornar a correspondre a la Comunitat Valenciana i a Cantàbria, acompanyades en aquesta edició per Canàries, mentre que a l'altre costat se situen Catalunya i Madrid, segons explica el document de la fundació presidida per Ana Botín i que es va presentar fa uns dies a Madrid. 

A la comunitat de Canàries, que l'any 2019 se situava a la vuitena posició, la millora és conseqüència de la caiguda més gran del PIB per càpita el 2020, ja que en ser una regió molt turística, va patir més les restriccions de mobilitat que es van adoptar arran de la pandèmia.

Esforç financer dels alumnes

En relació amb l'esforç financer dels usuaris, és a dir, a la recaptació per taxes, preus públics i altres ingressos per alumne, en les tres primeres posicions apareixen la Complutense, la Politècnica de Madrid i la Carlos III, seguides per la Politècnica de Catalunya, l'Autònoma de Madrid i la Politècnica de València, totes amb valors superiors als 3.000 euros per estudiant. Per regions, Madrid i Catalunya registren els valors més elevats en el capítol de taxes, preus públics i altres ingressos el 2020 (igual que el 2019), mentre que al grup de regions amb l'indicador més reduït hi ha les Canàries, les Balears i Andalusia. A excepció de Madrid,  la resta de les regions van recular en aquest indicador el 2020, sobretot a Catalunya, bàsicament per la reducció dels preus públics universitaris.

Un dels problemes del sistema universitari és que no reben prou finançament, per la qual cosa "Espanya queda sistemàticament per sota dels països europeus i de l'OCDE en l'indicador de despesa per alumne o respecte al PIB, així com en la ràtio de despesa per alumne respecte al PIB per càpita", subratllen les conclusions de l'informe. A banda, l'evolució des de fa més d'una dècada dels fons públics per a l'educació superior ha estat molt negativa a Espanya. Arran de la crisi del deute sobirà, a partir de maig de 2010, i encara pitjor el 2012, Espanya va haver de fer retallades i augmentar els impostos i taxes per intentar disminuir el dèficit públic. Això també va afectar les universitats, amb disminucions en les transferències rebudes i l'increment dels preus públics universitaris. Malgrat l'expansió durant el període 2014-2019, "les xifres indiquen que el 2020 encara no s'havien recuperat els nivells de 2009". Per aquest motiu, la participació privada de les famílies en el finançament universitari ha tendit a augmentar percentualment de manera clara, i se situa ja en nivells superiors als de l'OCDE.

L'1% del PIB a les universitats

Amb l'objectiu d'intentar pal·liar la insuficiència financera del sistema, la nova llei universitària (LOSU), en tramitació parlamentària, fixa l'objectiu de destinar un 1% del PIB a les universitats. "Aquesta meta —afegeix la fundació CYD— es veu com una crida a l'acció; no obstant això, per a executar-la de manera efectiva preocupa el fet que, ara com ara, no s'hagi establert cap mecanisme vinculant per aconseguir-la, sinó que simplement és l'especificació d'una voluntat d'arribar a aquesta xifra". A Espanya, el finançament públic per a la universitat se situa entorn del 0,7% del PIB, mentre que als països europeus i de l'OCDE supera l'1%.