En un món digitalitzat al màxim en el qual vivim, on les xarxes socials s’han convertit en un altaveu a l’abast de tothom, els missatges d’odi difosos per internet s’han convertit en una arma contra les persones. Les institucions busquen vies per lluitar conta aquesta xacra i la Generalitat ha fet un pas endavant per combatre aquestes pràctiques. Catalunya desplegarà un sistema de detecció i seguiment de discursos d'odi digital en col·laboració amb l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i s'ha compromès a gestionar administrativament les denúncies d'odi davant les autoritats competents perquè aquests delictes no quedin impunes. Per poder fer-ho, comptarà amb una eina que es diu ALERTODIO, que permet registrar i analitzar de manera sistemàtica continguts racistes, xenòfobs o discriminatoris difosos a internet. Una eina que el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions cedeix a l’executiu català per poder fer un seguiment en línia dels missatges d’odi a través de monitoratge de les xarxes socials.
Conveni pioner amb el ministeri d’Igualtat
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la ministra Elma Saiz Delgado, han signat al Palau de Pedralbes el primer conveni entre la Generalitat i el govern d’Espanya per monitorar el discurs d’odi en línia, en un acte en el qual també hi han participat l’OBERAXE i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Contador. Es tracta d’un acord pioner que situa a Catalunya com la primera comunitat que formalitza un conveni d’aquesta naturalesa. L’aplicació ALERTODIO monitora els missatges a través de paraules clau i, tal com ha destacat la ministra Elma Saiz, ha esdevingut una eina molt útil per identificar aquests discursos d’odi: ha detectat 52.000 missatges d’odi, 35.000 dels quals en els darrers 30 dies, en tot l’estat. El sistema compartit de monitoratge permetrà detectar i analitzar missatges racistes, xenòfobs i discriminatoris a internet, s’intercanviaran coneixements i bones pràctiques entre administracions per al combat d’aquest tipus de discursos i es mantindrà una “coordinació estable” per millorar la resposta que es dona des dels poders públics. Catalunya reforçarà la seva capacitat de produir dades pròpies i analitzar el fenomen amb “eines avançades i reconegudes a escala europea”, i seguir perfils que puguin estar cometent delictes de tipus penal o que puguin comportar sancions administratives a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat.
El Govern gestionarà les denúncies
Saiz també ha remarcat que "el Govern també es compromet amb aquest conveni a gestionar les denúncies davant les autoritats competents perquè aquests actes tinguin conseqüències". En concret, serà el Departament d'Igualtat i Feminisme qui gestionarà administrativament, davant les autoritats catalanes competents, les denúncies d'aquells "potencials continguts d'odi" que s'hagin difós des de perfils localitzats al seu territori i informarà de les sancions imposades per aquesta causa a OBERAXE. La ministra confia que altres comunitats autònomes segueixen les passes de Catalunya a l'hora de perseguir les altes dades d'impunitat de l'odi a les xarxes.
Els algoritmes amb efectes nocius i l’actuació de persones que promouen discursos polítics radicals estan fomentant una comunitat digital cada cop més hostil i accentuen la percepció d’inseguretat a internet. La ministra, que ha mantingut trobades amb plataformes com X, Meta, Tik Tok o Youtube perquè millorin la seva eficiència en la retirada de continguts denunciats, ha lamentat que encara només el 40 % d'aquests missatges s'esborren i que els temps no s'escurcen. "No pot passar una setmana des que es reporta a la plataforma un missatge per a la seva retirada i s'elimina el contingut a la xarxa. El que passa a les xarxes socials té la seva translació a la vida real. No es pot repetir el que vam viure a Torre Pacheco (Múrcia)", ha recordat. “No podem ser espectadors passius de l’odi”, ha insistit la ministra
Els joves, els més vulnerables
Tant la ministra com Illa han defensat els valors democràtics i de diversitat que la xenofòbia i el racisme amplificats a les xarxes socials posen en perill, discursos amb especial calat entre els més joves. Saiz ha remarcat que "Catalunya sempre ha estat terra d'acollida" i que 1,4 milions de persones que viuen al seu territori van néixer fora d'Espanya (una de cada sis). Així mateix, ha recordat que aquestes xifres, "més que un desafiament, impliquen un actiu estratègic", ja que, ha assenyalat, el mes d'octubre més de 600.000 treballadors que cotitzaven a la Seguretat Social a Catalunya eren estrangers.
Les xarxes no poden ser un espai sense llei
El president Illa ha alertat del viratge preocupant de les xarxes socials des del seu sorgiment fins a l’actualitat: “Fa 20 anys potser vam pecar d’ingenuïtat i no ens vam adonar del que venia, o no ens vam fer les preguntes que avui tenim el deure de fer-nos. Qui hi ha darrere de les xarxes socials? Quins interessos econòmics hi ha?”, ha qüestionat. El president ha defensat que regular les xarxes no és atacar la llibertat d'expressió, sinó garantir la convivència i els drets humans. "Les xarxes no poden ser un espai sense llei", ha dit. "En parlar de discursos d'odi parlem d'hostilitat dirigida a una persona per ser qui és", ha reflexionat Illa, que ha lamentat el "viratge" de xarxes com X (antiga Twitter) en què "germinen i creixen" els discursos d'odi. Més enllà, el president ha subratllat la importància de protegir "especialment" els més joves, els qui, ha dit, "es veuen abocats durant hores a veure contingut d'odi i informació manipulada que es constitueix com la seva realitat".