La fast fashion cada cop és més comuna a la nostra societat. Es tracta d’aquella roba, normalment fabricada per grans multinacionals, que té un preu baix i sol ser de mala qualitat, però que consumim impulsivament tot i saber que aviat quedarà obsoleta. Aquesta nova tendència és totalment insostenible, perquè suposa gastar milions de litres d’aigua i matèries primeres i generar emissions que perjudiquen greument el medi ambient.

Un teixit insostenible per al planeta

Després de l’alimentació, l’habitatge i el transport, el consum global de productes tèxtils és el quart major demandant de recursos bàsics i aigua i el cinquè emissor de gasos d’efecte hivernacle. I això tenint en compte que actualment es venen 100.000 milions de peces de roba cada any en tot el món. D'aquesta xifra astronòmica, menys de l'1% de tots aquests tèxtils mundials es reciclen per convertir-los en nous tèxtils.

A Catalunya, per exemple, cada català consumeix de mitjana entre 21,5 i 26 quilos de productes tèxtils cada any. Tanmateix, només un 12% d’aquests residus es reciclen. A Espanya, es calcula que anualment 990.000 tones de productes tèxtils van a parar a l'abocador, mentre que a Catalunya cada any s'hi aboquen 147.000 tones de residus tèxtils.

pacte moda circular

La (no) separació del tèxtil és un problema emergent al llarg dels darrers anys arreu del món, ja que aquest sector és un dels majors consumidors de recursos, amb un enorme impacte ambiental i climàtic. A casa nostra, representa el 4% dels residus municipals, que majoritàriament es llencen erròniament al contenidor gris. Com s’ha de reciclar la roba i el calçat? T’ho expliquem!

Un residu amb un gran potencial de recollida selectiva

El primer que s’ha de tenir clar és que abans de llençar la roba que ja no utilitzem, podem mirar d’allargar-ne la vida útil. A Catalunya hi ha diverses opcions en aquest sentit: lliurar-la a entitats sense ànim de lucre que la donen a persones que la necessiten, revendre-la en mercats o a través d’aplicacions mòbils, portar-la a botigues de segona mà o fins i tot fer servir la creativitat per donar-li un altre ús.

No obstant això, tot tèxtil, per vell que sigui, es pot reciclar: s’ha de dipositar al contenidor de roba.  Aquests contenidors es troben en diferents instal·lacions públiques, i també a les deixalleries. És recomanable que la roba i el calçat es dipositin en bosses de plàstic tancades perquè es mantinguin en bon estat i no es barregin amb altres peces contaminades.

Cal aportar als sistemes de recollida selectiva tot el tèxtil i el calçat que ja no utilitzem, inclosa la roba amb forats, trencada o molt gastada. Les vies de gestió existents permeten que el residu es reutilitzi o es valoritzi de manera gairebé total i, per tant, el residu no aprofitable sigui mínim. Fins i tot el calçat desaparellat té sortida en el món de la reutilització!

tèxtil bales

Transició a un model reaprofitable

Per tant, és necessari i urgent fer canvis profunds en el model de producció i consum del sector del tèxtil i avançar cap a un model circular, més sostenible i regeneratiu per al planeta. La conscienciació sobre la necessitat d’anar cap a la circularitat, així com d’introduir canvis en la indústria del tèxtil, mai no ha estat tan gran i tan estesa a tot el món. A més d’una major demanda dels consumidors de productes sostenibles, diverses iniciatives públiques i privades estan avançant per afavorir un canvi de model amb diverses solucions als problemes socials i ambientals més urgents del tèxtil.

No obstant això, queda molt per fer perquè aquests canvis es converteixin en pràctiques generals, i no puntuals com fins ara. Hi ha una tendència regulatòria a nivell europeu, estatal i català que impulsa la transformació sostenible del sector tèxtil cap a l’economia circular. Totes les noves normatives s’han marcat uns objectius a curt, mitjà i llarg termini que no s’aconseguiran sense un canvi significatiu per part de tots els actors.

Què es fa amb la roba que llancem?

La classificació del tèxtil i del calçat es fa manualment. En primer lloc, es procedeix al trencament de les bosses i a la segregació dels complements i de les sabates, com també d’aquells materials impropis que arriben dins bosses de plàstic o saques, com per exemple: plàstics, llibres, joguines, residus d’aparells elèctrics i electrònics o brossa. A partir d’aquí, es classifiquen en funció de l'estat de conservació.

Per una banda, la roba en bon estat es fa arribar a botigues de segona mà. Per l’altra, hi ha peces que no es poden reutilitzar però sí valoritzar. D’aquests materials reciclables se’n fan draps, borra o bé fil nou. En aquest últim cas, el fil nou s’obté del reciclatge de les fibres (cotó, llana i fibres sintètiques, etc.) i posteriorment es transforma en tèxtil novament o en altres productes. Finament, aquell tèxtil que no es pot ni reutilitzar ni valoritzar materialment és el residu propi de l’activitat i es gestiona principalment per via de la valorització energètica o de la disposició final.

Pacte per a la Moda Circular

La Generalitat de Catalunya ha treballat de la mà amb agents de tota la cadena de valor del tèxtil per desenvolupar el Pacte per a la Moda Circular i desplegar-lo aquest 2022. Aquest gran pacte català, en col·laboració amb la Unió Europea, ha establert uns objectius sectorials globals i específics per a cada segment de la cadena de valor del tèxtil que responen als reptes ambientals, socials i econòmics del sector.

presentació pacte moda circular 2

El Pacte neix amb la voluntat de sumar i coordinar els esforços de tots els agents de la cadena de valor del tèxtil i per donar una resposta conjunta i efectiva als reptes del sector, establir objectius comuns i generar instruments que facin possible la transformació del sector cap a un model circular. Les empreses, entitats, organitzacions i administracions signants s'han compromès a treballar de manera col·laborativa per a assolir els objectius globals del Pacte per la Moda Circular de Catalunya.

Els objectius del Pacte per al 2024 són, entre altres, la voluntat de rebaixar entre un 5 i un 10% la generació de residu tèxtil (kg/hab./any). Incrementar entre un 25 i un 30% la recollida selectiva del residu tèxtil. Finalment, augmentar el % de valorització material del residu tèxtil recollit selectivament.

Tens algun dubte?

Tot i conèixer perfectament la teoria, a vegades hi ha productes que generen dubtes sobre a quin contenidor han d’anar. És per això que l’Agència de Residus de Catalunya ha desplegat la plataforma en línia residuonvas.cat, que busca ser una guia per a una correcta separació dels residus municipals. Es tracta d’una eina per resoldre els dubtes que puguem tenir a l’hora de separar correctament determinats residus.