L'actual presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ha comparegut avui en el judici a Fèlix Millet i Jordi Montull, al llarg d'una declaració que ha deixat clar que els dos màxims responsables de la institució cultural feien i desfeien al seu gust sense que ningú els controlés.
Ha explicat com els explicaven els números "i s'ha queixat que ni tants sols els exposessin l'estat de comptes amb un power point. Però també ha admès que en aquell moment ningú va dir res, ni va sospitar res i que ella tenia un paper representatiu, com un vocal". Carulla era vicepresidenta del Palau en l'època de Millet.
Preguntada reiteradament sobre si es creia els comptes que presentava Millet ha insistit que "és que era correcte". "L'aparença del que presentaven era correcte. Quan les coses van bé i el que et presenten és correcte no tens per què preguntar. Qui havia de tenir més obligació de preguntar eren els que tenien càrrecs econòmics".
Enganyats
"Les xifres lligaven perquè eren molt elementals", ha explicat i ha mantingut al llarg de tota la declaració que estaven tots enganyats: "Una cosa és l'aparença i l’altra és la realitat. La realitat la desconeixíem".
La declaració ha fet un gir estrambòtic quan l'advocat de Fèlix Millet, Abraham Castro, ha intentat relacionar les factures del Palau i les donacions de les empreses amb Gallina Blanca, la firma propietat de la família Carulla.
Fins i tot Castro s'ha encarat amb l'advocat de la Fundació del Palau, que ha protestat per algunes de les preguntes: "L'acusació particular no vol que se sàpiguen els fets. Em crida l'atenció", ha apuntat buscant una complicitat en els fets als que tenien responsabilitats en la època de Millet, com la mateixa Carulla.
"No he treballat mai"
Abraham Castro ha sucat pa amb l'interrogatori de Carulla.
Castro: Té algun tipus de formació acadèmica?
Carulla: Si. Economista.
Castro: Ha exercit?
Carulla: No he treballat mai
Castro: Va fer algun màster?
Carulla: No
L'advocat de Fèlix Millet també ha repreguntat, i molt, quines eren les responsabilitats de Carulla i què és el que feia realment. De fet Mariona Carulla ha dit només començar que anava a les juntes i a algun concert.
Castro: Què feia vostè? No m'ha quedat clar.
Carulla: És molt senzill. La missió de la vicepresidenta era la substitució de Fèlix Millet quan no hi era. El meu cas era com un vocal. Purament representatiu. Qui tenia altres missions era el comptador, el tresorer.
Carulla ha insistit que "el càrrec de president es un càrrec que no és remunerat, que ha de fer una sèrie de controls però que no és executiu. No cobra, no hi has d’estar a sobre el dia a dia, això ho porta el gerent".
L'actual presidenta del Palau s'ha lamentat que quan va esclatar tot l'escàndol se li va girar feina: "Quan jo vaig passar de vicepresident a presidenta, cosa que no em venia gens de gust, em vaig veure obligada a acceptar-ho perquè els estatuts així ho deien, vaig tenir una feinada... vaig estar fent moltes més coses de les que ha de fer un president".
I ha concretat que aquesta "feinada" va durar dos mesos, agost i setembre, justament els dos mesos posteriors a l'escorcoll del Palau.