Carta d'agraïment i de coratge de la víctima de La Manada, que anima totes les persones que es troben en la seva situació a denunciar. L'escrit, fet públic per El programa de Ana Rosa, encoratja les víctimes d'agressions sexuals a explicar l'abús: "Expliqueu-ho a un amic, a la policia, en un tuit, com vulgueu, però expliqueu-ho, no us quedeu callats perquè si ho feu, els esteu fent guanyar a ells", relata.

Dos anys després de patir l'agressió, la víctima es mostra amb forces per ajudar altres persones que també hagin passat per això. Precisament en aquest sentit, llança un missatge clar a totes les víctimes: "Pensareu que no teniu forces per lluitar, però se'n pot sortir", subratlla, al mateix temps que vol fer saber que "tot el camí que cal recórrer no és agradable, però, què hauria passat si jo no hagués denunciat?".

És per això que assegura: "Em dono per satisfeta si el meu cas ha servit perquè altres persones puguin denunciar" i insisteix en la idea que "per molt que penseu que no us creuran, denuncieu". Això sí. També adverteix que "ens hem de lamentar de la mentalitat que té la societat. Aneu amb compte amb el que dieu. No sabeu les vegades que he sentit parlar de la "noia dels Sanfermines" sense saber que estava al seu costat".

Ara bé. A més d'això, vol deixar ben clar que "ningú no ha de lamentar-se de beure, de parlar amb gent en una festa o d'anar sola a casa" i justament per això demana que "no fem broma amb una violació i està a les nostres mans canviar-lo" perquè, encara que sosté que "pensareu que no teniu força per lluitar", també defensa que "us impressionaria saber la força que teniu els éssers humans".

L'escalf de la gent

La víctima aprofita l'ocasió per llançar una bateria d'agraïments a la seva família, però també a totes aquelles persones que li han donat suport durant aquest dur camí. De fet, com ella mateixa indica, es tracta d'una carta d'agraïment. Ho fa dirigint-se als seus pares "per no abandonar-me ni abandonar-vos" i també a la seva família "per ser-hi sempre passi el que passi".

L'escrit continua agraint totes les seves persones que han estat al seu costat, així com "totes les persones que m'han ajudat en aquest camí". "Tant de bo mai no us hagués conegut", els fa saber, i segueix: "Però la vida és així: et porta a les millors persones en els pitjors moments. Tant de bo mai no t'hagués conegut, amiga, però gràcies a això t'he conegut, companya de batalla".

Tampoc no s'oblida de totes les concentracions que han tingut lloc durant aquests dos anys perquè, recorda, "sense conèixer-me va prendre Espanya i em va donar veu quan molts me la van intentar treure".

Protesta contra el ramat|bandada efe

Milers de persones protesten a Madrid contra la llibertat condicional de La Manada. / Efe

La carta

"Hola a totes i a tots. Suposo que aquesta carta pensareu que és per explicar la meva versió i la meva vivència, però no és així, aquesta carta és d'agraïment. Mama, papa, gràcies no només pel suport sinó per treure forces d'on no les teníeu i haver-me-les donat. Gràcies per tot el que m'heu ensenyat i m'ensenyareu. Però sobretot per no abandonar-me ni abandonar-vos. Gràcies a les meves tietes, avis, tiets i cosins. Per fer-me veure que en això es basa una família. Per ser-hi sempre passi el que passi.

També donar les gràcies a les meves persones per donar-me suport, plorar amb mi, enfadar-vos perquè no tenia sentit el que sentia. Per riure. Per fer-me veure que el millor i el pitjor de la vida cal compartir-ho. Per odiar i sobretot per estimar. Vosaltres m'aixequeu.

Vull també donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat en aquest camí. Tant de bo mai no us hagués conegut, però la vida és així: et porta a les millors persones en els pitjors moments. Tant de bo mai no t'hagués conegut, amiga, però gràcies a això t'he conegut, companya de batalla.

També voldria agrair a tota la gent que sense conèixer-me va prendre Espanya i em va donar veu quan molts me la van intentar treure. Gràcies per no deixar-me estar sola i per creure'm, germanes. Gràcies a tothom que hagi parlat de mi un segon per repudiar l'ocorregut. A les associacions, periodistes, famosos i polítics i a tot el que s'ha preocupat per mi. Gràcies per fer-me sentir part de la societat en la qual sembla que si et violen has de portar el cartell de violada al front.

Gràcies per cridar, plorar i donar suport a aquesta causa. El més important: denunciar. Ningú no s'ha de lamentar de beure, de parlar amb gent en una festa o d'anar sola a casa. Ens hem de lamentar de la mentalitat que té la societat. Aneu amb compte amb el que dieu. No sabeu les vegades que he sentit parlar de la "noia dels Sanfermines" sense saber que era al seu costat.

No soc "la noia dels Sanfermines". Sóc el fill, néta amiga i potser aquest "de" sou un de vosaltres. Així que si us plau penseu abans de parlar. No podem fer broma amb una violació i està a les nostres mans canviar-lo. Només demano que per molt que penseu que no us creuran, denuncieu. Us puc assegurar que tot el camí que cal recórrer no és plat de bon gust però, què hauria passat si jo no hagués denunciat? Tots hem de ser partícips del canvi. Que el meu cas hagi remogut la consciència d'una persona jo em dono per satisfeta. Per a tots els que passen per una cosa semblant: pot sortir. Pensareu que no teniu força per lluitar però us impressionaria saber la força que teniu els éssers humans. Expliqueu-ho. No us quedeu callats perquè si ho feu els esteu deixant guanyar a ells".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat