La mort de la filòloga Carme Junyent ha deixat un buit en el debat públic sobre la lingüística catalana. Directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, Junyent era una veu referencial que ha deixat un gran llegat sobre la llengua catalana, amb obres com El futur del català depèn de tu. Si bé era una figura de consens en la defensa del català, va generar un gran debat, sobretot a les xarxes, en mostrar-se contrària a l'ús del llenguatge inclusiu, el qual considerava d'ús "imposat i impostat". 

La lingüista va plasmar el seu dur posicionament en contra d'utilitzar termes com totis en la seva darrera obra Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, on afirmava que "el gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina". Així, Junyent va carregar contra utilitzar nous termes per referir-se al conjunt de la societat, i incloure d'aquesta manera les persones no binàries, una proposta impulsada per la Conselleria d'Igualtat de Tània Verge. Lluny d'utilitzar aquestes paraules de nova creació, la lingüista considerava que el llenguatge inclusiu implicava només una modificació de la llengua i en cap cas de la societat: "No parlo mai de llenguatge inclusiu perquè el que es tracta de canviar és la llengua. El llenguatge és la capacitat de parlar, la llengua és el que parlem i és el que volen canviar", va afirmar Junyent el 2022 en declaracions a ElNacional.cat.

Segons Junyent, és erroni pensar que els canvis en la llengua impulsen un canvi en la comunitat perquè "ningú pot mostrar cap cas en què canviant la llengua hagi canviat la realitat". "Per tant, com que no conec cap cas i sé com canvien les llengües, que és adaptar-se a la realitat i no a l’inrevés, no puc compartir això", va argumentar.

Junyent, en contra del 'totis'

La polèmica pel llenguatge inclusiu va agafar revolt després que la consellera Verge expliqués a TV3 la incorporació del terme totis al Govern per referir-se a un conjunt de persones. L'argumentació feta per Verge, però, no va convèncer Carme Junyent, que va respondre amb un article publicat al portal Vilaweb on qualifica el totis de "barrera contra la inclusió". "A mi no em molesta l’ús del totis, em molesta la presa de pèl i que m’ho imposin des del poder, però si, a sobre, dicten qui o què no és normal, crec que s’ho haurien de fer mirar", criticava. 

A ElNacional.cat va desenvolupar aquesta idea, exposant que les llengües no canvien amb intervencions directes, sinó que ho fan de forma més orgànica. Per exemplificar-ho, va parlar del canvi del tu i el vostè: "Els canvis als anys seixanta i setanta modifiquen la societat i canvien les jerarquies. Abans teníem clar a qui tractàvem de tu i a qui de vostè, però ara no ho tenim tan clar". Per a Junyent, el llenguatge inclusiu no complia aquesta condició perquè ja s'han elaborat guies i manuals adoptats per associacions i institucions. Unes mesures que, per a la lingüista, demostraven que era una imposició feta "des de dalt".