Durant més de 20 anys, des del 1994 fins ara mateix, hi ha hagut un monopoli per a la gestió dels mitjans aeris dels incendis a Catalunya i també a diverses comunitats de l'Estat. Amb la investigació que es va obrir el 13 de gener des del jutjat de Sagunt, a la principal empresa d'hidroavions, AVIALSA, el monopoli va saltar pels aires i va deixar al descobert presumptes suborns a bombers per aconseguir les adjudicacions de la gestió aèria dels incendis. 

En aquesta investigació, hi ha tres investigats del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat avui els detalls del cas i ha defensat els seus homes en seu parlamentària. Jané ha estat contundent: "En cap cas hi va haver per part d'ells la intenció de cometre una contractació irregular". Però la UDEF ha trobat diverses proves que els 3 bombers investigats van rebre regals i es van reunir diverses vegades amb els responsables de les empreses. Per Jané, però, "això no té per què voler dir necessàriament que la contractació es va fer malament, de manera irregular". 

Dos dels tres bombers investigats s'han jubilat els darrers mesos i el tercer ha estat rellevat de les seves competències sobre mitjans aeris. Són el cap de l'àrea de prevenció i gestió de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud, i exresponsable de mitjans aeris, Ramon Dinarès; l'excap de la sala central de la direcció general d'emergències, Manel Bosch; i l'excap del servei de contractació de patrimoni i direcció de serveis del Departament d'Interior, Xavier Palmés.

Segons diu el sumari, i segons ha explicat el conseller, en els escorcolls s'haurien trobat proves que l'empresa adjudicatària del servei dels mitjans aeris hauria fet regals, i pagat nits d'hotel i sopars als bombers responsables de signar els contractes. Hi ha correus electrònics que parlen de trobades i reunions, i proves que assenyalen que els comandaments haurien facilitat els esborranys dels plecs de condicions tècniques i administratives per guanyar els concursos dels mitjans aeris pels bombers i els agents rurals.

El conseller s'agafa a la presumpció d'innocència per defensar els bombers imputats i, tot i que admet que també hi hauria diners pel mig, "no s'especifica la quantitat". Encara que hi hagi sopars i regals, creu que "pot no haver-hi hagut cap actuació delictiva".  

La Generalitat de Catalunya està presentada en el cas com a part perjudicada i Interior té obert un expedient per aclarir les irregularitats que s'hagin pogut cometre internament. 

Control de l'espai aeri

El cas afecta 5 empreses d'un hòlding encapçalat per AVIALSA. Aquesta empresa opera amb la majoria de cossos de bombers de l'Estat. L'any 1994, després dels incendis que van devastar bona part dels boscos de la Catalunya central i el maresme, es va posar en evidència la manca de mitjans. En aquell moment es va decidir reforçar els mitjans aeris però l'únic que hi havia al mercat eren els avions bombarders amb uns costos molt elevats. La resta de països tenien naus militars o comercials transformades en hidroavions. L'alternativa era llogar els mitjans a una de les poques empreses que hi havia en aquell moment, que era AVIALSA. 

L'entrada al cos de bombers dels mitjans aeris representa fer vols de vigilància amb la possibilitat d'atac immediat sobre el foc, amb una capacitat de buidar 3.100 litres i a uns costos molt reduïts. Això va suposar un important avenç operatiu pels bombers de Catalunya. 

Però al mercat gairebé no hi ha hagut competència durant els darrers 20 anys. AVIALSA ha capitanejat un grup d'empreses que ocupen el 90% del mercat i que, presumptament, se'l repartien, com a mínim des del 2005 fins al 2011, limitant la competència. 

I ara què?  

L'empresa amb qui ha operat la Generalitat està investigada i té un contracte amb els bombers fins a finals d'aquest 2016. Per tant la campanya d'aquest estiu està coberta. 

El conseller posa en relleu la problemàtica que es presenta ara a l'hora de llogar els mitjans aeris per les campanyes d'estiu, ja que les empreses investigades representen el 90% del mercat espanyol i a Europa no hi ha pràcticament empreses dedicades a aquesta activitat. 

Per tant, què passarà a partir d'ara? I què passarà sobretot en funció de com evolucioni el cas a nivell judicial?  El conseller admet que "segons com acabi el cas pot afectar la capacitat de les administracions per contractar els mitjans de la campanya d’estiu".

Catalunya no pot afrontar una campanya contra incendis sense mitjans aeris. De moment Interior treballa per fer un nou plec de condicions per a adjudicar el servei i un informe sobre com treballen altres administracions. Aquest estiu està salvat, però el problema serà la campanya d'estiu del 2017.