A l’abril del 2014 el grup terrorista Boko Haram va segrestar un grup de més de dues-centes escolars a la localitat nigeriana de Chibok. Les noies van ser esclavitzades i venudes com esposes a combatents gihadistes i a homes de la regió. Aquest fet va arribar a les primeres planes de la premsa de tot el món i va donar a conèixer l'organització liderada per Abubakar Shekau, considerada com “el grup terrorista més mortífer del món”. Per arreu van multiplicar-se les promeses de rescatar les nenes i acabar amb el grup armat, però les respostes reals finalment han estat més tèbies que les proclames. Boko Haram, amb el temps, ha anat desapareixent de les portades, però continua en actiu. Actualment, davant la pressió armada de diferents governs en contra seu, el grup gihadista ha perdut el control militar d’algunes àrees, però encara sembla molt lluny la seva desaparició.
Enquistat
Boko Haram cada cop té el domini de menys territoris. Els exèrcits dels països afectats s’han desplegat per la zona i han obtingut algunes victòries importants (sembla ser que fins i tot Shekau va patir ferides greus en un combat). Algunes carreteres que van passar anys tancades ara es poden recórrer, tot i que amb protecció militar. Fins i tot prop de la ciutat de Maiduguri, feu de Boko Haram, a l’Estat nigerià de Borno, els islamistes han patit derrotes significatives (les tropes nigerianes fins i tot han aconseguit controlar grans àrees del bosc de Sambisa, el principal refugi dels rebels). Molts guerrillers s’han hagut d’amagar a les illes del llac Txad, on sobreviuen de la pesca i de la pirateria. Sembla ser que davant aquesta situació, alguns escamots ja actuen pel seu compte, al marge de cap coordinació. A causa dels èxits militars governamentals, les accions guerrilleres han disminuït i han crescut els atemptats suïcides. Des de principi d’any hi ha hagut més de 30 intents d’atacs d’aquest tipus, alguns d’ells protagonitzats per nenes de fins a vuit anys. Alguns gihadistes, davant la persecució, s’han reorganitzat als camps de refugiats del Camerun, on hi ha 325.000 persones que fugen de la guerra. Ara el gran repte dels governs de la zona és evitar els atemptats. Una tasca especialment difícil si tenim en compte que Boko Haram és especialment indiscriminat i qualsevol escola, mercat o mesquita pot ser el seu objectiu.
Brutalitat
Malgrat el seu debilitament, quan les forces de Boko Haram ataquen, ho fan amb una tremenda brutalitat i causen grans danys a les zones afectades. Executen tots els presos, especialment els militars capturats en combat i, sobretot, els membres dels “comitès de vigilància”, els grups de civils armats que ajuden decisivament en la lluita contra el terrorisme. El 3 de juny els gihadistes encara van protagonitzar un atac exitós sobre el poble de Bosso, al Níger, on van morir 26 soldats. El grup armat continua amb els segrestos de dones, tot i que ja no té capacitat de fer-ne de tan massius com el de Chibok; centenars de dones continuen a les seves mans. I a les zones conquerides hi apliquen la violència més brutal: amputacions, lapidacions, fuetades, obligació de vestir burka per a les dones... Tots aquests actes són gravats i usats com a propaganda de l’organització.
Els atacs militars
Com que Boko Haram actua a una zona fronterera prop del llac Txad, ha estat clau la coordinació entre els quatre estats afectats per la guerrilla: Nigèria, Níger, Txad i el Camerun. De fet, els primers retrocessos seriosos de Boko Haram es van donar el febrer del 2015, quan l’exèrcit txadià va començar a intervenir en territori nigerià. Amb la coordinació també de les forces nigerines i nigerianes, el març del 2015 es va aconseguir eliminar els focus rebels de les regions nigerianes d’Adamawa i Yobe, i es va poder alliberar centenars de dones i nens retinguts pels rebels. La col·laboració de l’exèrcit de l’aire txadià en algunes accions contra Boko Haram a Nigèria ha estat decisiva. Els exèrcits implicats en els combats, reforçats amb armament molt modern, han aconseguit requisar a Boko Haram grans quantitats d'armes (fins i tot blindats).
La lluita interna
El març del 2015 Abubakar Shekau va sotmetre Boko Haram a l’obediència del Daesh, i es va quedar com simple wali (governador) de la regió. Boko Haram, així, quedava convertit en una secció de l’Estat Islàmic: la Jama’atu Ahlissunnah Lidda’awati Wal Jihad (“Persones compromeses amb la propagació dels ensenyaments i la Gihad del Profeta”). Gràcies a això, Boko Haram va obtenir armes i recursos de la totpoderosa organització islamista, que els arribaven a través de Líbia. Fins i tot sembla que ha estat rebent un alt nombre de combatents estrangers, foguejats a les guerres de Líbia, Síria i Iraq. Però la relació de Shekau amb el grup integrista es va deteriorar ràpidament, i aquest juliol el Daesh va decidir nomenar nou wali a Abu Mosaab al-Barnaoui, l’antic portaveu de l’organització. El Daesh acusava Shekau d’extremisme, i de causar excessives morts de musulmans. Sembla que l’Estat Islàmic és partidari d’una política d’atacs més selectius, que pugui atreure les simpaties de sectors de la població islàmica contraris a Boko Haram per la seva brutalitat indiscriminada. L’Estat Islàmic, en contra de l’opinió de Shekau, també voldria estendre les seves accions al sud de Nigèria, una zona petroliera on viuen molts estrangers, i on l’impacte de les seves accions obtindria molta més publicitat. Shekau, en un missatge gravat, va rebutjar la seva destitució i va afirmar que continuaria dirigint els seus combatents.
Lideratge africà
Els Estats africans s'han implicat decisivament en aquest afer. La Unió Africana ja va enviar el 2006 una missió a Somàlia per combatre els radicals Consells dels Tribunals Islàmics. Ara, ha fet una crida als països membres a sumar-se a la lluita contra Boko Harem. No és casualitat que el president en exercici de la Unió Africana sigui, precisament, Idiss Déby, el president del Txad, un dels països afectats per les accions de la banda terrorista. Si fa uns anys es considerava que l’integrisme islàmic era un problema “de blancs” que no afectava els països de l'Àfrica Subsahariana, ara hi ha la consciència que molts d'ells poden ser víctimes dels atacs islamistes. Diversos països africans s’han coordinat per combatre als terroristes. Des de fa un any Benín s’ha afegit a la coalició internacional antiterrorista i ha enviat tropes al Níger. El Marroc, tot just reingressat a la Unió Africana, també ha decidit trametre efectius al Níger. El Marroc també ha lluitat contra el gihadisme amb una altra estratègia: ha format imams d’alguns països de l’Àfrica Occidental, amb la idea de combatre les idees salafistes dels que es formen a Aràbia. Els països africans tenen por que Boko Haram s’expandeixi més: de fet, en les seves files hi lluiten algunes desenes de senegalesos, i se sap que havia previst organitzar un campament d’entrenament a la frontera entre el Senegal i Mauritània. La revolta islamista a Mali i els recents atemptats a Costa d'Ivori i Burkina Faso han despertat totes les alertes entre els caps d'Estat africans.
La comunitat internacional, no prou decidida
El fet que les operacions militars contra Boko Haram hagin anat a càrrec de tropes africanes ha evitat que els islamistes es poguessin presentar com a víctimes dels atacs d’Occident. Malgrat tot, hi ha col·laboració militar dels Estats Units i d’alguns països europeus en la lluita contra aquest grup. Els nord-americans tenen alguns drons en territori camerunès lluitant contra els islamistes, i alguns soldats dels Estats Units són presents, de forma discreta, al país. França assessora els exèrcits del Txad i de Camerun i els dóna suport aeri i d'informació. Els estats afectats no demanen més intervenció militar directa d'Occident, perquè saben que pot ser contraproduent. Però sol·liciten més suport d'altres tipus a la seva lluita contra Estat Islàmic. Demanen ajut econòmic per al seu exèrcit, i també suport a les seves polítiques socials per alleugerir la fam i les tensions socials a les zones d'origen dels terroristes. En alguna ocasió han acusat Occident de no donar prou suport a la lluita antigihadista a l'Àfrica Occidental perquè Boko Haram no afecta decisivament els seus interessos econòmics.
L'Audiència Nacional contra Boko Haram
El magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Andreu està investigant Abubakar Shekau, per l’assetjament i les coaccions a què va sotmetre una monja espanyola durant un atac que va emprendre el seu grup contra la localitat nigeriana de Ganye el març del 2013. La monja, de qui no s’ha revelat la identitat, va ser evacuada de Ganye pels serveis secrets nigerians. Shekau, en teoria, podria ser jutjat a Espanya a partir del moment en què hi ha documentada una víctima espanyola. Però la querella, òbviament és més simbòlica que altra cosa, perquè Shekau està perseguit per delictes molt més greus i no té cap voluntat d'entregar-se.
Una història tèrbola
El nord de Nigèria té una llarga història d’enfrontaments comunitaris. Si als anys seixanta s’acusava els habitants del sud (i especialment als ibos) d’acaparar el poder dins l’Estat, a finals dels anys noranta el discurs dominant ja no era ètnic sinó religiós. S’acusava els cristians originaris del sud de tenir un pes desmesurat a l’Estat i d’aprofitar-se de les regions islàmiques del nord. L’ascens de l’islamisme a la regió va aguditzar el conflicte, i eren freqüents els assalts contra esglésies i barris cristians al nord de Nigèria, alguns d’ells amb grans matances. En aquest marc Mohammed Yusuf, influït pels salafistes algerians, va fundar el 2002 Boko Haram (“L’educació occidental és pecat”), un grup que acusava l’Estat nigerià d’estar dominat per pagans i reclamava la islamització radical del país (fins i tot estava disconforme amb la forma esfèrica del món, que considerava contrària a l’Islam). El grup sovint atacava i destruïa escoles, perquè considerava que els nens havien de seguir només l’ensenyament islàmic, i que a les nenes no els calia anar a cap centre educatiu. Yusuf va ser executat sense judici, mentre era detingut, el 2009. La seva execució va reforçar els seus seguidors, i Shekau va prendre el relleu al capdavant de l’organització. A partir d’aquí el grup va radicalitzar-se i va emprendre una sèrie d’atacs massius i molt cruels.
Contra la desesperació
Alguns experts apunten que la desesperació és el major aliat de Boko Haram. El grup s’ha desenvolupat en zones afectades per la desertificació i pel retrocés del llac Txad. Però la inseguretat impedeix moltes activitats agràries i ramaderes, la gana creix i més individus sense futur s’ofereixen com a voluntaris per als grups armats. A més a més, el nombre de desplaçats que viuen en camps de refugiats, sense poder dedicar-se a les seves activitats habituals, no para de créixer. Al nord de Camerun, les accions armades afecten una regió que acollia bastants turistes; ara ha deixat de rebre’ls, i això ha tingut un fort impacte econòmic a la zona. Hi ha un cercle viciós: com més violència gihadista hi ha, pitjor va l'economia, i a mesura que empitjora l'economia, creixen els gihadistes. Segons l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), 3 milions de persones són ara mateix amenaçades per la fam. Al sud del Níger ja es considera que hi ha una situació d’emergència alimentària i els organismes internacionals han començat a articular un conjunt d’accions per evitar que desenes de milers de persones morin de gana.
Com combatre Boko Haram amb recursos africans?
La ineficàcia dels Estats africans, caracteritzats per la incompetència i per la corrupció, és un dels elements que dificulta més la lluita contra el grup terrorista. Els militars i policies nigerians estan més disposats assaltar els ciutadans als carrers del país en cerca de suborns que a combatre, armes en mà, fanàtics disposats a morir matant. Als països veïns la situació no és molt diferent. Amnistia Internacional ha denunciat la brutalitat usada per l’exèrcit del Camerun en la persecució dels terroristes. Diu que hi ha més víctimes entre els civils que entre els terroristes i que es practiquen tortures i execucions extrajudicials de forma reiterada i contínua. Es tem que aquesta política acabi per reforçar els terroristes islamistes, en donar-los una certa legitimitat. De fet, va ser la matança indiscriminada d’islamistes del 2009, a Nigèria, la que va permetre el creixement i la radicalització de Boko Haram. Un documental del realitzador Xavier Muntz, Boko Haram, les origines du mal, ja va advertir que la pujada del grup terrorista tenia unes causes socials que s'havien de combatre si es volia frenar el gihadisme.