Barcelona, la ciutat amb més menors als CIE

El CIE de la Zona Franca és el que té més menors, amb un total de 42. Així ho indica l'informe "Discriminación de origen" elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants, que s'ha presentat aquest dijous a Madrid. L'equip va detectar 42 a Barcelona, 20 a Madrid, 16 a València i 15 a Algesires. D'aquesta manera, exposen que un total de 89 menors d'edat van ser internats en CIE en 2018, segons ha reconegut el Ministeri d'Interior. La xifra és notablement superior a la de 2017, quan van ser 48. A més, van augmentar el nombre de sol·licituds de protecció internacional fins a un total de 1.776, de les quals el 30,6% van ser admeses a tràmit. La durada de l'estada en els vuit CIE del territori es va reduir lleugerament fins a una mitjana de 26,08 dies.

Els equips del SJM han visitat els CIE de Madrid, Barcelona, València, Algesires i Tarifa. El propòsit principal de les visites consisteix en brindar un espai d'escolta i acompanyament de la persona en la seva circumstància dins i fora del CIE, així com observar situacions de vulnerabilitat i possibles vulneracions de drets. 

Augmenten les repatriacions forçades un 22%

La xifra total de repatriacions forçoses (suma d'expulsions i devolucions) ha augmentat en un 22%, fins a 11.384, és a dir, es van repatriar més de 31 persones al dia durant 2018. És considerable l'augment d'execucions de processos de devolució (un 33% més que el 2017). A més, el percentatge d'expulsió i devolució des CIE va augmentar fins al 58%.

D'aquesta manera, l'any 2018 van ser retornades 7.203 persones i expulsades 4.181, cosa que implica 11.384 repatriacions forçades, 2.058 més que el 2017. Així com creix poc el nombre d'expulsions (127) és notable l'augment de devolucions (1.931). El 47,31% de les expulsions es va produir per estada irregular, mentre que el 51,71% de les devolucions es va produir per entrada il·legal en pastera. Al llarg del 2018 van ser internades 7.855 persones: 7.676 i 179 dones. Venien de 90 països diferents però destaquen els 2.801 interns de Marroc (35,66%) i els 2.511 d'Argèlia (31,99%).

L'informe posa de manifest preocupació al voltant de la falta de detecció de persones amb perfils d'especial vulnerabilitat i el tractament discriminatori dispensat a les persones de nacionalitat argeliana o marroquina a les comissaries. 

Les situacions de vulnerabilitat i drets vulnerats durant l'internament estan connectats, assegura l'informe. Les tasques d'observació crítica dels jutjats de control, del Defensor del poble i de les organitzacions de la societat civil que visiten els CIE assenyalen camps constants de millora de les condicions de vida i garantia de drets. 

La situació del CIE de Barcelona

L'equip que va visitar el CIE de la Zona Franca va prendre nota de la vulnerabilitat dels intents visitats, requereixin o no una atenció especialitzada: 92 no comptaven amb familiars o amics que els visitessin, 76 patien barreres lingüístiques, 18 manifestaven patir algun dolor físic i 4 algun trastorn o malaltia mental, 9 temien patir maltractaments del seu país d'origen, 2 indicaven sentir-se vulnerables per raons d'identitat de gènere.

Un dels camps d'observació es refereix a drets vulnerats durant l'internament. Com en anys anteriors, el principal motiu de queixa és l'absència d'intèrpret a una llengua que puguin entendre's: afecta a 87 persones, el 39,55% dels casos. Hi ha altres queixes referides al dret a la comunicació: 9 persones van manifestar haver patit restriccions a la seva comunicació telefònica i 2 en el seu dret a les visites de familiars, amics o ONG. Altres interns van manifestar haver patit algun tipus de vulneració del seu dret a la integritat física, psíquica o moral. També es van denunciar agressions de la policia.

L'informe posa de manifest que es consolida l'ús abusiu de l'internament com a eina en la lluita contra la immigració irregular a la frontera sud, però segueix sense tenir un efecte dissuasori, generant en qualsevol cas patiment. D'aquesta manera, denuncien una reivindicació fonamental: la fi de l'internament i la privació de llibertat, el tancament dels CIE i la necessitat d'explorar alternatives més humanes que facilitin processos d'integració social.