El CIE de la Zona Franca és el que té més menors, amb un total de 42. Així ho indica l'informe "Discriminación de origen" elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants, que s'ha presentat aquest dijous a Madrid. L'equip va detectar 42 a Barcelona, 20 a Madrid, 16 a València i 15 a Algesires. D'aquesta manera, exposen que un total de 89 menors d'edat van ser internats en CIE en 2018, segons ha reconegut el Ministeri d'Interior. La xifra és notablement superior a la de 2017, quan van ser 48. A més, van augmentar el nombre de sol·licituds de protecció internacional fins a un total de 1.776, de les quals el 30,6% van ser admeses a tràmit. La durada de l'estada en els vuit CIE del territori es va reduir lleugerament fins a una mitjana de 26,08 dies.

Els equips del SJM han visitat els CIE de Madrid, Barcelona, València, Algesires i Tarifa. El propòsit principal de les visites consisteix en brindar un espai d'escolta i acompanyament de la persona en la seva circumstància dins i fora del CIE, així com observar situacions de vulnerabilitat i possibles vulneracions de drets. 

Augmenten les repatriacions forçades un 22%

La xifra total de repatriacions forçoses (suma d'expulsions i devolucions) ha augmentat en un 22%, fins a 11.384, és a dir, es van repatriar més de 31 persones al dia durant 2018. És considerable l'augment d'execucions de processos de devolució (un 33% més que el 2017). A més, el percentatge d'expulsió i devolució des CIE va augmentar fins al 58%.

D'aquesta manera, l'any 2018 van ser retornades 7.203 persones i expulsades 4.181, cosa que implica 11.384 repatriacions forçades, 2.058 més que el 2017. Així com creix poc el nombre d'expulsions (127) és notable l'augment de devolucions (1.931). El 47,31% de les expulsions es va produir per estada irregular, mentre que el 51,71% de les devolucions es va produir per entrada il·legal en pastera. Al llarg del 2018 van ser internades 7.855 persones: 7.676 i 179 dones. Venien de 90 països diferents però destaquen els 2.801 interns de Marroc (35,66%) i els 2.511 d'Argèlia (31,99%).

L'informe posa de manifest preocupació al voltant de la falta de detecció de persones amb perfils d'especial vulnerabilitat i el tractament discriminatori dispensat a les persones de nacionalitat argeliana o marroquina a les comissaries. 

Les situacions de vulnerabilitat i drets vulnerats durant l'internament estan connectats, assegura l'informe. Les tasques d'observació crítica dels jutjats de control, del Defensor del poble i de les organitzacions de la societat civil que visiten els CIE assenyalen camps constants de millora de les condicions de vida i garantia de drets. 

La situació del CIE de Barcelona

L'equip que va visitar el CIE de la Zona Franca va prendre nota de la vulnerabilitat dels intents visitats, requereixin o no una atenció especialitzada: 92 no comptaven amb familiars o amics que els visitessin, 76 patien barreres lingüístiques, 18 manifestaven patir algun dolor físic i 4 algun trastorn o malaltia mental, 9 temien patir maltractaments del seu país d'origen, 2 indicaven sentir-se vulnerables per raons d'identitat de gènere.

Un dels camps d'observació es refereix a drets vulnerats durant l'internament. Com en anys anteriors, el principal motiu de queixa és l'absència d'intèrpret a una llengua que puguin entendre's: afecta a 87 persones, el 39,55% dels casos. Hi ha altres queixes referides al dret a la comunicació: 9 persones van manifestar haver patit restriccions a la seva comunicació telefònica i 2 en el seu dret a les visites de familiars, amics o ONG. Altres interns van manifestar haver patit algun tipus de vulneració del seu dret a la integritat física, psíquica o moral. També es van denunciar agressions de la policia.

L'informe posa de manifest que es consolida l'ús abusiu de l'internament com a eina en la lluita contra la immigració irregular a la frontera sud, però segueix sense tenir un efecte dissuasori, generant en qualsevol cas patiment. D'aquesta manera, denuncien una reivindicació fonamental: la fi de l'internament i la privació de llibertat, el tancament dels CIE i la necessitat d'explorar alternatives més humanes que facilitin processos d'integració social.