Arqueòlegs australians i indonesis han descobert que la primera amputació quirúrgica de la història va ser fa... 31.000 anys! Restes òssies trobades a la cova Liang Tebo de Borneo (sud-est d'Àsia) apunten al fet que pot ser la primera evidència coneguda d'un acte mèdic complex a l'Edat de Pedra i que va ser realitzat per algú expert a la seva època, segons recull l'article publicat a la revista Nature aquest dimecres. Era tan sols un nen quan van haver-li d'amputar la cama esquerra, una operació quirúrgica que va superar. Així, va arribar a la joventut. Si bé la troballa té a veure amb la història de la medicina, és bonic recordar allò que va dir l'antropòloga nord-americana del segle XX Margaret Mead sobre que l'inici de la civilització el troben en "un fèmur trencat i sanat": les cures són el primer signe de civilització, perquè són la prova que algú es va prendre el temps necessari per cuidar d'una altra persona ferida i apreciada. Es va quedar amb aquesta persona fins que estava sanada, ja que per ella mateixa no podria haver sobreviscut.

És l'evidència més antiga d'una cirurgia d'amputació. Fins ara, la prova més antiga d'un procediment d'aquesta mena es remuntava a 7.000 anys: eren les restes d'un agricultor de l'Edat de Pedra a l'actual França, al qual li mancava l'avantbraç esquerre. Amb tot, la teoria predominant és que l'evolució de la medicina va sorgir amb l'inici de les societats agricultores sedentàries. D'això fa uns 10.000 anys, amb la revolució neolítica. Però els habitants de Liang Tebo eren caçadors-recol·lectors molt anteriors. Un dels directors de la recerca, Timoty Maloney (Universitat de Griffith, Austràlia), explica que "el descobriment d'una amputació de fa 31.000 anys a Borneo té importants implicacions per a la nostra comprensió de la història de la medicina".

Primera amputacio quirurgica historia / Nature
Primera amputació quirúrgica de la història / Nature

L'estudi l'ha realitzat també la Universitat de Sidney i el Centre Indonesi d'Arqueologia, Llengua i Història. Parteix del descobriment l'any 2000 d'un esquelet al qual li mancava el peu esquerre, part de la tíbia i el peroné. Tenia uns 19 o 20 anys en el moment de la mort. Les anàlisis van confirmar creixements ossis relacionats amb la cicatrització. A més, la petita mida de la tíbia i el peroné en comparació amb la cama sana suggereix que es tracta d'una ferida de la infància. "Va sobreviure amb la mobilitat alterada i va viure entre sis i nou anys més, en una de les comunitats d'artistes més antigues conegudes en els muntanyosos boscos tropicals de Borneo", on s'han trobat pintures rupestres de 40.000 anys d'antiguitat.

Les marques que presenten els ossos "no són compatibles" amb una amputació no quirúrgica. Altres marques, com les d'un trauma, "no causen un tall oblic net". Alhora, les d'un accident o d'un atac animal solen presentar "fractures triturades i esclafades". És per això que Maloney veu que "una de les grans implicacions" és que la comunitat tenia "coneixements mèdics avançats per amputar una cama a un nen i que sobrevisqués" en un lloc i un temps molt difícil, però on la indústria lítica amb instruments afilats ja existia.

Primera amputacio quirurgica historia / Nature
Primera amputació quirúrgica de la història / Nature

En aquesta línia, l'expert destaca que el nen era un "component valuós de la seva comunitat" i no hauria pogut tirar endavant sense la seva ajuda després de l'amputació. Va necessitar cures com la neteja i desinfecció de la ferida perquè sanés fins a formar un monyó i viure posteriorment amb la mobilitat reduïda. És sorprenent com els ossos no presentaven evidències de signes d'una infecció prou severa per haver deixat marques permanents en ells, cosa prou comuna en una ferida sense un tractament antimicrobià.

Així doncs, els investigadors consideren que en la cura del nen probablement es van fer servir recursos botànics disponibles amb propietats medicinals per prevenir la infecció, anestèsics i calmants. Tot plegat fa pensar que els coneixements sobre anatomia, fisiologia i procediments quirúrgics demostrats per la comunitat es desenvolupessin durant un llarg període de temps mitjançant el mètode d'assaig i error. Uns coneixements que es van passar de generació a generació per transmissió oral, a més. 

Cultura mèdica a la prehistòria

Les restes del jove amputat van ser trobats en bon estat de conservació, amb un 75% dels ossos presents a l'enterrament (entre ells, totes les dents). I és que les dents van servir per datar la seva mort fa 31.000 anys en un procediment que "va resultar ser tot un desafiament", ha relatat Renaud Joannes-Boyau (Universitat Southern Cross, Austràlia), que s'ha encarregat de la tasca mitjançant el mesurament de la radiació rebuda per l'esmalt dental des de l'enterrament.

Finalment, Maloney indica que encara cal saber si la troballa de Liang Tebo és només la primera prova que la complexitat de les cultures mèdiques de caçadors-recol·lectors estava molt més estesa en aquest període de la prehistòria humana. L'altra possibilitat és que les comunitats que habitaven Borneo fa 31.000 anys havien adquirit un grau inusualment avançat en aquesta àrea.