Batxillerat en tres cursos en lloc de dos i fer la Selectivitat amb una assignatura suspesa. Aquestes són les dues mesures excepcionals més destacades del nou esborrany del decret que regularà els estudis de Batxillerat, adaptant-se al marc de la nova llei d'Educació, la Lomloe. Totes dues són mesures excepcionals, per les quals els alumnes hauran de complir una sèrie de condicions i comptar amb el vistiplau de l'equip de professors, segons informa el diari El País. 

A l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), el fet de repetir curs ja no està determinat directament pel nombre de suspensos, però al Batxillerat sí. Així, mentre que es podrà continuar passant del primer curs al segon amb un màxim de dues matèries suspeses pendents, com fins ara, a segon, "excepcionalment", l'alumne es podrà titular i per tant fer la Selectivitat amb una matèria pendent, Abans, l'equip docent haurà d'haver considerat que l'alumne ha assolit tots els objectius de l'etapa; no ha faltat a classe de manera "continuada i no justificada"; que s'hagin presentat als exàmens de la matèria, també la prova extraordinària, i la seva classificació mitjana dels dos cursos de Batxillerat, també incloent-hi la matèria suspesa, arribi, almenys, a un cinc. 

Autonomia dels centres 

Una altra de les grans novetats és el fet que els alumnes es puguin organitzar el batxillerat en tres anys acadèmics. Aquesta possibilitat s'haurà de concretar a cada autonomia, es permetrà en aquestes situacions: que els alumnes estiguin cursant al mateix temps cursos professionals de música o "acreditin la consideració d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment"; que necessitin una "atenció educativa diferent de l’ordinària per presentar alguna necessitat específica de suport educatiu" o aquells que al·leguin altres circumstàncies que, segons les autoritats educatives de cada autonomia, "justifiquin l'aplicació d'aquesta mesura". 

Està previst que l’esborrany del nou decret s'aprovi en les properes setmanes, després que les autonomies i organismes com el Consell Escolar de l'Estat es pronunciïn al respecte. Amb els canvis que inclou, la nova normativa augmenta l'autonomia dels centres educatius, ja que seran els instituts els encarregats de "desenvolupar i adaptar" el currículum del Batxillerat, és a dir que s'estudiarà a cada matèria i com s'avaluarà. A més, els centres podran incloure "experimentacions i innovacions pedagògiques" així com una organització diferent, ampliació del calendari escolar i de l'horari lectiu, amb l'autorització del govern de la regió i si es respecten altres normatives, com ara la laboral. 

Cinc modalitats 

Ara per ara, el batxillerat està organitzat en tres modalitats, que s'ampliaran amb el nou decret fins a cinc: Ciències i Tecnologia, Ciències Socials i Humanitats, artístic de Música i Arts escèniques; d'Arts Plàstiques, Imatge i Disseny i l'anomenat General, que ofereix una formació més amplia pels alumnes que encara no s'han decidit a l’inici de l'etapa que voldran estudiar quan aquesta acabi o si pel camí que vol seguir, li convé una formació més generalista. 

En total, hi ha 42 assignatures previstes, entre matèries comunes, obligatòries de cada modalitat i optatives. Totes hauran de seguir un enfocament educatiu competencial que presideix la reforma educativa que s'ha posat en marxa arreu de l'Estat. El seu objectiu és preparar els alumnes no per memoritzar continguts i vomitar-los a un examen, sinó per ser capaços d'aplicar tot el que han après, segons marca la doctrina impulsada per la UE i l’OCDE. A més, el nou currículum incorpora la perspectiva de gènere. 

A la imatge principal, unes alumnes abans de la prova de Selectivitat / Europa Press