Els últims dies al País Basc han estat marcats per la polèmica allau de zeros en la prova d'euskera a la selectivitat, la gran majoria d'alumnes de l'anomenat model A, amb la majoria d'assignatures en castellà. Desenes de famílies estan preocupades pel futur acadèmic dels seus fills, que es podria veure compromès per unes qualificacions que consideren desproporcionades i incomprensibles. Tanmateix, el govern basc ha tancat files amb la Universitat del País Basc (EHU) i ha defensat que la competència de la correcció correspon a la institució universitària. Què ha passat? A hores d'ara, no queda clar si es tracta d'un error o si el problema és el baix nivell dels alumnes castellanoparlants.
Va ser el passat 10 de juny, fa una setmana, quan l'EHU va anunciar que el 95,26% dels 13.620 estudiants que havien fet les PAU havien aprovat, un percentatge que baixava fins al 93,79% en el cas de Biscaia. Poc després, es va saber que alguns tribunals de la província havien puntuat amb notes molt baixes les proves de Llengua Basca i Literatura, i l'EHU va dir al principi que es tractava d'un error informàtic en la inclusió de les qualificacions de vuit alumnes que constaven com a no presentats. Però no, la xifra de suspensos va afectar desenes d'estudiants d'una desena de centres educatius de Biscaia, la gran majoria concertats de l'esmentat model A. Encara més, els zeros s'han concentrat en les aules on s'examinaven els alumnes amb cognoms que comencen a partir de la lletra "I".
Victimització espanyolista
La indignació ha escalat fins al punt que aquest dilluns hi va haver una concentració d'estudiants, famílies i centres davant l'Escola d'Enginyeria de Bilbao per exigir explicacions, així com "credibilitat", "rigor" i "imparcialitat". "És un fet insòlit, mai s'havia vist un nombre tan gran de zeros", han lamentat docents de centres com Ayalde, Munabe, el Colegio Vizcaya Vizcaya, El Carmen de Indautxu, María Immaculada i La Merced, tot i reconèixer que l'euskera no és el seu punt fort. Entitats i mitjans espanyolistes han fet servir les protestes per victimitzar la gent castellanoparlant del País Basc, assegurant que hi ha un moviment per expulsar-los, sense esperar a la resolució final. Atenció al titular d'aquest dijous d'El Mundo, per exemple: "Les últimes víctimes de la imposició lingüística a Euskadi: 'Ens volen fer fora als qui som de Bilbao i no dominem l'euskera'".
Des del govern basc ja han sortit a dir que és "important" que la situació no s'utilitzi per "qüestionar l'euskera ni el seu paper en el sistema educatiu", però l'apunt amb més seny l'ha posat sorprenentment l'exjugador del Barça Iñigo Martínez. "Els zeros apareixen als exàmens. Els buits, però, quan no s'usa la llengua. L'euskera no es mesura en un paper. L'euskera es mesura a la boca, al carrer i al cor", ha dit, en una piulada en llengua basca.
Zeroak azterketetan agertzen dira.
— Iñigo Martinez (@InigoMartinez) June 16, 2026
Hutsuneak, ordea, hizkuntza erabiltzen ez denean.
Euskara ez da paper batean neurtzen. Euskara ahoan, kalean eta bihotzean neurtzen da.
L'EHU farà públic dilluns el resultat de les correccions i la resolució definitiva de totes les sol·licituds de comprovació rebudes, el dia en què coneixerem millor quanta gent s'ha vist afectada per la polèmica. Davant dels atacs rebuts, la universitat va emetre un comunicat per recordar que la correcció de les proves es fa "sota estrictes criteris d'objectivitat, anonimat i confidencialitat", així com subratllar que les persones dels tribunals no coneixen en cap moment la identitat de l'alumnat examinat ni el seu centre educatiu de procedència per tal de garantir la igualtat i la imparcialitat en les avaluacions.
El govern basc va concertar una reunió "urgent" amb la universitat per conèixer de primera mà la informació disponible sobre la situació, i va tancar files amb la institució: "Euskadi té un sistema educatiu i universitari sòlid. Confiem en les garanties que incorpora el mateix sistema. Els primers procediments de revisió formen part d'aquestes garanties i estan precisament per analitzar situacions com aquesta quan sorgeixen dubtes legítims entre l'alumnat i les famílies, aclarir-les i, si escau, adoptar les mesures que resulten necessàries". Ara bé, la trobada no ha calmat els ànims i la mesa de les famílies de la xarxa educativa concertada ha insistit en la necessitat de l'EHU d'eliminar "qualsevol sospita d'arbitrarietat".