La costa catalana es troba en una situació preocupant. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible a Catalunya (Cads) ha alertat de la "situació límit" del litoral català. Concretament, la intensa urbanització i utilització del litoral, així com el canvi climàtic, posen en perill la sostenibilitat de la zona, segons recull l'informe presentat aquesta setmana a la conselleria d'Acció Climàtica.
Des de l'any 2017 s'ha observat una regressió significativa de les platges en zones del litoral de Barcelona, amb taxes de retrocés mitjà de fins a 9,8 m/any a Badalona. A més, només un 20% de la costa disposa de prou espai d'acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar.
120.000 habitatges planificats
L'informe també assenyala que la reducció del cabal dels rius i la seva aportació en sediments provoca que el delta de l'Ebre retrocedeixi més de deu metres cada any, mentre que la desembocadura del Llobregat ha retrocedit un quilòmetre durant el darrer segle. Alhora, recorda que entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 metres cúbics anuals de sorra al litoral, una pràctica insostenible a llarg termini i amb costos ambientals elevats.
La gravetat de la situació de la costa també rau en la urbanització del litoral. El document apunta que el 59% del litoral està urbanitzat en els seus primers cent metres, mentre que hi ha planificada la construcció d'altres 120.000 habitatges. Una situació que ja està sent revisada per mitjà dels Plans Directors Urbanístics de Revisió de Sòls No sostenibles.
Repensar la costa
A més, l'informe subratlla que els impactes del canvi climàtic sobre la costa afectaran les infraestructures ubicades al litoral, ja siguin de transport, d'energia, de sanejament o de comunicacions, a més de ports i les obres de protecció, moltes de les quals es troben en zones vulnerables al canvi climàtic. Cal recordar que el gener de 2020 el temporal Glòria va causar danys amb un cost estimat de més de 75 milions d’euros només en reparacions de ports, platges i passeigs marítims.
És per tot això que el Cads fa una crida a "repensar la costa per fer-la més resistent" als impactes del canvi climàtic mitjançant l'ampliació de l'escala territorial de les actuacions de gestió litoral. En aquest sentit, assenyala que iniciatives com els esmentats Plans Directors Urbanístics de Revisió de Sòls No Sostenibles constitueixen passos importants per a l'ordenació i gestió del litoral.
Platja del delta de l'Ebre després del Glòria / ACN
Com a eina per fer possible aquesta adaptació, l'informe recomana la creació del Conservatori del Litoral, amb funcions de planificació i gestió del litoral, així com amb les competències i recursos per adquirir sòl i dur a terme actuacions de restauració i conservació d'ecosistemes. Cal recordar que aquest instrument havia de crear-se en el termini màxim d'un any a partir de l'aprovació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral.
També reclama que s'estableixi l'aportació de sediments de rius i el funcionament dels ecosistemes fluvials. Finalment, aconsella desenvolupar els instruments legislatius necessaris per implantar un model d'economia més circular i de gestió de residus que redueixi la càrrega de plàstics i altres residus contaminants que arriben al mar, entre altres actuacions.
Imatge principal: Desperfectes a la platja de la Mar Bella de Barcelona després del temporal Glòria / ACN