El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la concessió de l'empresa que gestiona l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè l'administració no va justificar prou la decisió de no convocar concurs públic per adjudicar el contracte.

La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem, que és qui tindrà l'última paraula. De fet, tot apunta que l'empresa recorrerà i per tant, l'empresa mixta, formada en un 70% per Aigües de Barcelona (Agbar), un 15% per l'AMB i un 15% per Criteria, continuarà donant el servei de l'aigua com fins ara fins que el Tribunal Suprem no es pronuncii. 

La sala del Contenciós ha resolt diversos recursos que es van presentar contra l'acord del consell de l'Àrea Metropolitana de Barcelona del 6 de novembre del 2010, d'adjudicar el servei de l'aigua a una societat de capital mixt integrada per la Societat General d'Aigües de Barcelona SA i la mateixa AMB. La sentència argumenta que no es va motivar prou la designació directa del servei i recorda que els principis d'igualtat de tracte i transparència són essencials en matèria de contractació pública, i que només en casos molt excepcionals és possible l'adjudicació directa del servei.

Tot i que l'AMB va fer valer l'excepció defensant l'existència d'un sol proveïdor disponible, el Tribunal considera que l'administració no ha ponderat adequadament els drets històrics d'Aigües de Barcelona ni el valor de la xarxa de distribució, ni ha justificat que no es puguin presentar altres companyies ni la durada del contracte de 35 anys.

La sentència diferencia entre l'aportació d'Aigües de Barcelona a efectes de societat i els drets que ostenta aquesta entitat i en quina mesura justifiquen una decisió tan excepcional com ara adjudicar a dit el servei i excloure qualsevol competència. 

La sentència del TSJC argumenta que no es van expressar "prous raons tècniques ni hi ha drets d'exclusiva impeditius de la concurrència competitiva, ni existeix valoració fiable del cost econòmic que, pel seu efecte dissuasiu, justifiqui la renúncia a la concurrència".  Així, el TSJC anul·la la resolució de l'AMB perquè no "s'han respectat els principis que regeixen la contractació pública" en adjudicar directament el contracte per mitjà d'un procediment sense publicitat.

El vot particular del president

El president de la mesa ha emès un vot particular contrari a la sentència perquè considera que la decisió hauria d'haver desestimat la demanda presentada per Aigües de València. Argumenta que la titularitat privada -amb inversions fetes per Agbar durant gairebé un segle- de tota la xarxa d'abastament als municipis afectats, xifrades en uns 500 quilòmetres de conduccions, "impedia promoure una concurrència real i efectiva".

Entén que la sentència apunta a la direcció d'expropiar els drets d'Agbar per obrir un concurs públic, i defensa que l'objecte del litigi es limita a establir si era o no possible promoure la concurrència en funció de les circumstàncies que existien quan es va adoptar la resolució impugnada i no mitjançant una hipotètica i aleatòria modificació de les mateixes".

Agbar garanteix el servei

Amb tot, Agbar ha garantit que continuarà prestant el servei de gestió del cicle integral de l'aigua, des de la captació fins a la potabilització, transport i distribució, a més del sanejament i la depuració d'aigües residuals per al medi ambient o la reutilització. Per mitjà d'un comunicat l'empresa ha assegurat que la sentència no questiona la capacitat de prestar el servei sinó que únicament esmena la creació de l'empresa mixta, raó per la qual els més de tres milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona continuaran tenint el mateix accès a l'aigua.

De fet, Agbar defensa que la sentència del TSJC respon només a un procediment administratiu que no afecta als drets d'Agbar sobre la xarxa de distribució d'aigua potable a la ciutadania.