Els Agents Rurals potser són el cos operatiu del departament d’Interior -en formen part des d’inici de la legislatura, abans depenien d’Agricultura- menys coneguts, si els comparem amb els Mossos d’Esquadra o els Bombers de la Generalitat. Per desenvolupar les seves tasques, les que l’Estatut els hi atorga com a competències, en el medi natural i en el control de fauna, els Agents Rurals tenen diverses especialitats, algunes en l'àmbit bàsic i d’altres en l'àmbit territorial i nacional, com els grups especials de Verins i Antifurtivisme (GEVA), de Gestió Cinegètica i Captura d'Animals (GECA), caní (GSC) i de Col·laboració amb la Justícia (GECAJ).

Més enllà de les investigacions dels incendis forestals, que es fan en l'àmbit bàsic, des de les àrees que tenen desplegades en cada comarca del país, o de les investigacions de caça furtiva que fan els agents especials del GEVA, els Agents Rurals també reben encàrrecs, en el marc de les seves competències, com el control de la muntanya de Montserrat. ElNacional.cat ha pogut acompanyar un grup d’agents que s’han desplegat en aquesta zona, a cavall entre el Bages i el Baix Llobregat, en un operatiu per revisar les moltes ermites que hi ha a la muntanya, comprovar el compliment de la normativa i identificar a les persones que tenen intenció de passar-hi la nit.

 

L’helicòpter dels Agents Rurals recull un binomi des de l’ermita de Santa Cecília i els deixa a la part alta de la muntanya, des d’on baixaran, durant gairebé quatre hores de caminada, fins al Monestir de Montserrat. Mentre ells fan aquesta ruta, que s’inicia a l’ermita de Sant Jeroni i passa per Trinitat, per Santa Anna i Sant Benet, un altre binomi d’Agents Rurals repassa les ermites de l’altre costat, Sant Jaume, Sant Joan i Santa Magdalena.

Els Agents Rurals tenen com a objectiu repassar totes les ermites de la zona per recordar a les persones que hi poden estar pernoctant de les normes bàsiques. La primera, que per fer nit en una d’aquestes ermites -adequades com refugis de muntanya no guardats- és inscriure’s, de manera gratuïta, a la web del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Tot i que no tothom compleix, cada cop hi ha més gent que ho sap i fan saber al Patronat que pernoctaran en alguna de les ermites que hi ha obertes a la muntanya. Tenir registrats els excursionistes o els escaladors que passen la nit a la muntanya és molt important per si cal desallotjar o evacuar a tothom davant d’alguna emergència com un incendi forestal que pugui afectar Montserrat.

ELN _ Agents Rurals Montserrat / Guillem RS
Agents Rurals durant el dispositiu a la muntanya de Montserrat / Guillem RS

Les altres normes que els Agents Rurals recorden a les persones que estan instal·lades a les ermites són més bàsiques i més conegudes, si bé no tothom se'n recorda de complir-les. La més important, la prohibició de fer foc, i més ara, amb una situació de sequera i amb el risc d’incendi forestal a nivell alt. 

Control de les ermites de Montserrat

Els Agents Rurals identifiquen totes les persones que troben a les ermites, per confirmar si s’han registrat al Patronat i també per saber qui hi ha a la muntanya. Algunes d’aquestes ermites estan apartades dels camins i poden ser llocs perfectes per qui es vulgui amagar d’alguna cosa. Els Agents Rurals passen, des de la seva sala de control, la identificació per la base de dades que comparteixen amb els Mossos d’Esquadra.

Un dels agents que participa en el dispositiu explica que ja s’han trobat en altres controls en zones perdudes persones que estaven en cerca i captura per la policia. Els Agents Rurals, com a policia judicial, podrien arribar a practicar la detenció, o bé esperar l’arribada d’una patrulla dels Mossos d’Esquadra que es fessin càrrec de la persona que ha de ser detinguda i entregada al jutge.

Arma llarga i armilla antibales

D’ençà del doble assassinat d’Aspa, de 2017, quan dos agents d’Agents Rurals van ser disparats per un caçador, els patrullatges i els controls de pas es fan amb un reforç de l’autoprotecció. Per protocol els Agents Rurals no tenen contacte amb ciutadans si no és amb patrulles de com a mínim dos efectius i quan es fan controls o inspeccions en zones de muntanya o de caça, els agents que intervenen ho fan amb armilla antibales i un dels agents porta una arma llarga per poder reaccionar davant de qualsevol reacció. 

Si bé és cert que des que van incrementar el nivell, amb l’arma llarga, les armilles i una uniformitat més tàctica, amb una boina, no han tingut cap problema, i asseguren que aquest sistema ja condiciona la reacció de la ciutadania davant de la presència dels Agents Rurals. Tot i això, fa temps que des d’Interior s’està batallant per aconseguir que els membres del cos d’Agents Rurals puguin tenir de dotació arma curta, un fet que milloraria molt la seguretat personal dels funcionaris. Ara per ara, però, es troben de cara amb la negativa del ministeri de l’Interior espanyol que és qui ho ha d’autoritzar i que, de moment, no en vol sentir ni a parlar.

ELN _ Agents Rurals Montserrat / Guillem RS
Un dels efectius dels Agents Rurals, a Montserrat / Guillem RS

Cada cop més civisme al bosc i la muntanya

Després d’hores caminant, tot i que de baixada, però anant guanyant els desnivells per accedir a les ermites que s’havien d’inspeccionar, ja de nit, els dos Agents Rurals arriben al Monestir, on els espera el cotxe per retornar. 

La muntanya estava més buida del que és normal. Els agents, experts i experimentats, fan travesses: un avís de mal temps, que és final d’estiu i la gent ja està esgotada… sigui el que sigui, els dos efectius que han participat en el dispositiu d’avui celebren que les persones que s’han trobat, i cada cop és més així, compleixen les normes i cada cop és més complicat trobar-se actituds incíviques a la muntanya. Els darrers anys, expliquen, han notat com la gent ha fet un canvi d’actitud i ara el respecte a medi natural és molt més alt per part de tothom. Recorden, aquí a Montserrat i altres llocs del país, on s’havien fet un fart d’aixecar campaments en zones no permeses i haver de perseguir persones fent fogueres i barbacoes en llocs perillosos.