El cas judicial més gran contra la pirateria cinematogràfica a Internet ha acabat en absolució. La titular del jutjat penal número 4 de Múrcia, Isabel María Carrillo Sáez, n'ha absolt aquest divendres als quatre acusats d'un delicte contra la propietat intel·lectual suposadament comès entre 2008 i 2014 en les pàgines web Películasyonkis.es, Seriesyonkis.es i Videosyonkis.es. Les acusacions van arribar a demanar una indemnització de 546 milions d'euros.

La sentència, que no és ferma i pot ser recorreguda, assenyala que "aquests webs no contenien cap tipus de contingut audiovisual, sinó que es limitaven a la publicació dels enllaços que conduïen a altres servidors on s'allotjaven les obres". A més, afegeix la resolució, "no es va obtenir cap evidència" de què algun dels acusats, administradors de les pàgines web, "hagués accedit al megaservidor per pujar el contingut d'alguna pel·lícula l'enllaç de la qual aparegués després allotjat en la seva pàgina web".

Per a la magistrada, no consta que cap dels acusats -el fundador de Series Yonkis Alberto García Solà i els qui després les van comprar Alexis Hoepfner, Jordi Tamargo i David Martínez- obtingués ingressos econòmics directes derivats del nombre de descàrregues del material audiovisual protegit, sinó que eren beneficis indirectes derivats de la publicitat apareguda en forma de finestra emergent o banners.

Contenien enllaços

La resolució judicial considera provat que els webs contenien enllaços classificats amb sinopsi de l'obra, caràtula i fòrum de discussió, i que es limitaven a redirigir a megaservidors externs "on terceres persones no identificades (uploaders) havien allotjat obres audiovisuals protegides per drets de propietat intel·lectual, optant aquests últims per què l'obra no aparegués com a visible per a qualsevol públic que la busqués directament al megaservidor".

En el període a què es refereix la conducta dels acusats, la jurisprudència majoritària a Espanya, com s'analitza en la sentència, ha estat partidària de considerar que la tasca d'"enllaçar" era una conducta atípica.

Reforma Codi Penal

La reforma del Codi Penal de 2015 introdueix un nou tipus penal que criminalitza la conducta d'enllaçar oferint llistats ordenats d'obres, encara que els enllaços hagin estat facilitats per d'altres. "Aquesta tipificació expressa evidència que aquesta conducta no estava abans sancionada", recalca la jutgessa, ja que els quatre acusats se'ls jutja per fets comesos abans de la reforma. Segons la magistrada, cal anar a la jurisprudència d'aquell moment en no poder jutjar-se "el passat amb els ulls del present".

Els fets provats, per tant, no encaixen en el delicte contra la propietat intel·lectual recollit a l'article 270 del Codi Penal abans de la reforma operada el juliol de 2015. Atenent la normativa aplicable al moment en què les pàgines van ser actives, se sanciona penalment al que "reprodueixi, plagiï, distribueixi, comuniqui públicament, en tot o en part, una obra", per la qual cosa el nucli de la fonamentació de la sentència se centra a determinar si els fets provats encaixen en el concepte de "comunicació pública" recollit en el Codi Penal.