L'Associació Nacional de Pacients (Anpass) ha volgut conèixer la percepció dels espanyols sobre la resposta sanitària davant la crisi a Ceuta i el 93% considera que la ministra de Sanitat, Mónica García, hauria d'assumir responsabilitats polítiques i dimitir per la gestió realitzada.
Més d'un mes després de l'arribada massiva de migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, la ciutat autònoma continua afrontant les conseqüències d'una crisi que ha sotmès a una forta pressió els seus serveis públics i ja ha transcendit l'àmbit local. El passat dimecres 2 de setembre, coincidint amb el Dia de Ceuta, es van convocar concentracions en centenars de municipis de tot Espanya per mostrar el seu suport.
La situació ha afegit una pressió extraordinària a un sistema sanitari que ja afrontava dificultats com la manca de professionals, problemes per cobrir determinades especialitats, llistes d'espera i la necessitat de desplaçaments a la Península per accedir a algunes prestacions sanitàries.
A diferència del que passa a les comunitats autònomes, l'assistència sanitària pública a Ceuta està gestionada directament per l'Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), organisme dependent del Ministeri de Sanitat.
En aquest context, Anpass ha volgut conèixer la percepció dels espanyols sobre la crisi, els recursos disponibles i l'actuació de les administracions responsables. El 93% considera que la ministra de Sanitat, Mónica García, hauria d'assumir responsabilitats polítiques i dimitir per la seva gestió.
Els resultats reflecteixen una valoració especialment crítica de la resposta oferta. El 80% qualifica com a 'mala o molt mala' l'actuació de l'Ingesa, amb un 60% que la considera "molt mala". Al mateix temps, el 99% creu que han estat insuficients els recursos sanitaris, tant humans com materials, dels quals disposava Ceuta per afrontar una emergència d'aquesta magnitud i el 87% els titlla de "clarament insuficients".
"Els resultats traslladen un missatge molt clar: existeix una percepció pràcticament unànime que la sanitat de Ceuta no comptava amb els recursos necessaris per respondre a una situació excepcional d'aquesta magnitud. I el més preocupant és que els ciutadans no identifiquen únicament un problema puntual derivat d'aquesta crisi, sinó carències que consideren que s'haurien d'haver abordat amb anterioritat", va assenyalar la presidenta d'Anpass, Mercedes López.
SOLUCIONS
Precisament, un dels principals missatges que llança l'enquesta és que la necessitat de reforçar la sanitat ceutina no es percep únicament com a conseqüència de l'emergència migratòria.
El 92% considera que el Govern d'Espanya hauria d'haver reforçat amb anterioritat els recursos sanitaris de Ceuta i, dins d'aquest percentatge, el 72% creu que hauria d'haver-ho fet amb independència que es produís o no una crisi migratòria.
Mirant cap al futur, la demanda tampoc passa per disposar únicament de reforços davant situacions excepcionals: el 93% reclama incrementar de manera important i permanent els recursos sanitaris destinats a Ceuta.
La pressió extraordinària hauria repercutit, a més, sobre l'assistència al conjunt de la població. El 99% considera que l'arribada massiva i sobtada de persones va afectar de forma greu o considerable l'atenció sanitària habitual, i un 93% qualifica aquest impacte directament com a "greu".
Quant a les responsabilitats sobre la dotació d'aquests recursos, el 86% assenyala el Govern d'Espanya, a través del Ministeri de Sanitat, com a principal responsable de garantir que Ceuta disposi de mitjans suficients davant una emergència d'aquestes característiques.
Aquesta percepció explica també el suport pràcticament unànime a les demandes plantejades des de la ciutat autònoma: el 98% considera plenament justificades les peticions de més mitjans i suport realitzades pel Govern de Ceuta al Govern d'Espanya i creu que haurien d'atendre's de forma urgent.
CONFIANÇA
L'enquesta reflecteix així mateix una valoració negativa dels temps de resposta. El 89% considera que el Govern d'Espanya va reaccionar "clarament tard" a l'hora de protegir els serveis públics essencials de Ceuta, especialment l'assistència sanitària.
Aquesta percepció es trasllada també a la capacitat del sistema per respondre en el futur: el 99% té poca o cap confiança que la sanitat ceutina estigui preparada per afrontar adequadament una altra situació similar, i un 84% assegura no tenir "cap confiança".
Davant una futura situació de pressió extraordinària, la principal prioritat assenyalada és incrementar les infraestructures, l'equipament i la capacitat hospitalària (36%), seguida d'augmentar de forma estable el nombre de professionals sanitaris (21%), establir un pla sanitari específic de contingència (18%), millorar la coordinació i els protocols entre administracions (15%) i reforçar les mesures preventives per evitar situacions de saturació (10%).
"No podem esperar que es produeixi una nova situació excepcional per abordar les necessitats de la sanitat de Ceuta. Des d'ANPASS creiem que aquests resultats han de servir per escoltar els ciutadans i, sobretot, per impulsar mesures estructurals que reforcin els professionals, les infraestructures i la capacitat assistencial. Els pacients de Ceuta han de tenir garantida una atenció sanitària adequada amb independència de les circumstàncies que travessi la ciutat", va afirmar López.
Per a Anpass, els resultats posen de manifest la necessitat de garantir una assistència sanitària dotada de recursos suficients per respondre tant a les necessitats habituals dels ciutadans de Ceuta com a situacions extraordinàries, sense que aquestes repercuteixin sobre l'atenció al conjunt de la població
© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que s'esmenti a Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del medi o format utilitzat