Els retards en la llei de dependència són un problema de primer ordre que afecta milers de famílies a Catalunya en un moment de màxima vulnerabilitat. Ara, noves dades demostren fins a quin punt aquesta situació és insostenible. Segons l'informe de l'Observatori Estatal de la Dependència, publicat aquest divendres, 6.976 persones van morir a Catalunya entre els mesos de gener i setembre, esperant les ajudes que atorga aquesta llei, que van des d'una plaça a una residència a suport econòmic. D'aquestes pràcticament 7.000 persones, la meitat estaven esperant la valoració del sistema per decidir quin ajut els pertocava, i l'altra estaven pendents de rebre la prestació. En el conjunt de l'Estat han perdut la vida han mort 21.347 persones en aquestes circumstàncies, fet que situa Catalunya al capdavant del rànquing i a molta diferència de la segona autonomia, Andalusia. Aquestes dues comunitats concentren gairebé la meitat de les morts, un 46%.
Pel que fa al temps d'espera, que també queda recollit en l'informe, el temps d'espera a Catalunya arriba als 261 dies, una xifra molt alta, però que es troba per sota de la mitjana estatal, que és de 314 dies, és a dir, deu mesos d'espera. Cal tenir en compte que les persones que demanen les ajudes a la dependència són persones d'edat avançada o que es troben en una situació molt vulnerable. El termini d'espera estipulat són 180 dies, un llindar que només respecten Ceuta i sis comunitats autònomes. A l'Aragó, que és la que té un temps d'espera més reduït, la mitjana és de 109 dies.
El Pla Cura, l'eina del govern per reduir les llistes
Aquests retards i els efectes sobre la població que espera els ajuts són un maldecap pel Govern de la Generalitat. En un acte en motiu del Dia de la Gent Gran, el president Salvador Illa va parlar d'impulsar les "polítiques necessàries" per entomar el repte que suposa una població envellida, ja que l'expectativa de vida a Catalunya és de 84,4 anys. Entre aquestes, va fer referència a les noves places de residència, que actualment són del tot insuficients, i als esforços del seu executiu per reduir les llistes d'espera. Aquests s'articulen al voltant del Pla Cura, un dels últims projectes de la consellera Mónica Martínez Bravo al capdavant de Drets Socials abans de plegar del Departament i que ara ha assumit el nou conseller, Raül Moreno.
A l'abril, quan segons les xifres oficials hi havia 128.000 persones en llista d'espera, el Govern va anunciar aquest decret amb un objectiu fonamental: reduir a només dos mesos, seixanta dies, l'espera per resoldre els tràmits i cobrar la prestació. Basat en una prova pilot engegada el 2025 a Vic, que va donar bons resultats, el nou pla es basa en la col·laboració entre Drets Socials i Salut, els dos departaments implicats en els ajuts i entre els quals, fins llavors, no hi havia la coordinació necessària. Això feia que es dupliquessin tasques.