La crisi del coronavirus ha posat sobre la taula una de les amenaces més importants que planen sobre la salut global: la zoonosi, que és el conjunt de les malalties o infeccions que poden transmetre's entre animals i éssers humans. Moltes persones interactuen amb animals durant la seva vida diària. D'una banda, són milions les llars d'arreu del món que tenen mascotes. De l'altra, cada vegada s'estan alterant més els ecosistemes propis dels animals salvatges, provocant que tinguin més contacte amb les persones. Sense oblidar els animals que es troben en granges i altres espais similars per alimentar la població.
La sida, l'ebola, la grip aviària, la SARS... totes aquestes malalties les van transmetre els animals a les persones a través del contacte en l'agricultura o en la naturalesa, entre d'altres. Com nosaltres, els animals contreuen també bacteris, fongs, paràsits i virus. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el 61 per cent de totes les malalties humanes són d'origen zoonòtic, el 75 per cent de les quals van ser descobertes en l'última dècada.
Però això no és una cosa nova. Abans de la introducció de les noves reglamentacions d'higiene fa uns 100 anys, les malalties zoonòtiques com la tuberculosi bovina o la pesta bubònica van causar milions de morts. Avui dia, el coronavirus ha demostrat que pot posar en perill el món sencer.
Malalties més comunes
Entre les més habituals hi ha la ràbia, una patologia que afecta el sistema nerviós dels mamífers i que és generalment causada per un virus que es transmet si un animal infectat mossega una persona o un altre animal; la malaltia de Lyme, que es transmet a través de les picades de paparres. En zones del Carib i l'Àfrica són bastant comuns el dengue i la malària, malalties transmeses per mosquits, que poden causar la mort si no són tractades a temps. La salmonel·la la poden transmetre els pollastres i els rèptils o els amfibis que la porten i la infecció i l'E. coli és causada per tocar animals infectats o manipular aliments contaminats.
Transmissió
Es pot assenyalar que les malalties zoonòtiques es transmeten entre animals i persones de diferents maneres. Pot ser per contacte directe, la qual cosa implica entrar en contacte amb els fluids corporals d'un animal infectat, com la saliva, la sang, l'orina, el moc o els excrements. Tan sols per tocar o acariciar a un animal infectat es pot produir el contagi. Fer ús d'aigua contaminada o residir en una àrea on viuen o deambulen els animals infectats també pot ser origen d'una infecció. Els animals vectors –aquells que transfereixen la infecció– més comuns poden ser mosquits, paparres, puces o polls.
Altres vegades, la zoonosi pot provenir de productes alimentaris d'origen animal contaminats, arran d'una manipulació o cocció inadequada d'aliments: llet no pasteuritzada, carn, ous poc cuits, fruites i verdures crues contaminades amb excrements d'un animal infectat. També es creu que el canvi climàtic, l'ús excessiu d'antimicrobians en la medicina i els entorns agrícoles més intensificats influeixen en la taxa creixent de malalties zoonòtiques.
Col·lectius en risc
Les persones immunodeprimides són les més vulnerables. Els principals grups de risc són les dones embarassades, els nens, les persones que pateixen càncer, aquelles que han patit el trasplantament d'un òrgan, els diabètics i els que tenen alguna malaltia infecciosa.
La prevenció
La millor manera de prevenir és rentar-se les mans després de manipular animals i abans de preparar aliments. Anar amb compte en triar una mascota i dur a terme els controls pertinents. En zones vulnerables, utilitzar repel·lents d'insectes, pantalons llargs i mànigues i mantenir-se allunyat de les àrees boscoses per prevenir les picades. A la casa, cal dur a terme una manipulació segura dels aliments, assegurant-se que es cuinin adequadament, que les àrees de preparació estiguin netes i rentar plats i olles després del seu ús. A més, és essencial conèixer els diferents tipus de malalties zoonòtiques quan viatgem i prendre mesures preventives mitjançant, per exemple, les vacunes.