Qui soc? Què vull fer amb la meva vida? Quin futur m’espera? Créixer sempre ha implicat fer-se preguntes, però les noves generacions s'enfronten a aquest procés en un entorn que canvia a gran velocitat, saturat d'informació i on resulta especialment difícil preveure què passarà demà. La pressió per prendre les decisions correctes, la comparació constant a través de les xarxes socials i les dificultats per imaginar un projecte de vida estable sovint es tradueixen en dubtes, frustració i una profunda incertesa.
Per analitzar com afecta aquesta realitat la salut mental del jovent i de quina manera podem acompanyar-los millor, arriba el segon episodi de la segona temporada d’(IN)VISIBLES, el videopòdcast impulsat per la Generalitat de Catalunya i El Nacional. Aquesta nova entrega continua obrint espais de diàleg necessaris per posar paraules i empatia a les situacions quotidianes que generen malestar emocional en el nostre dia a dia.
T2 E2: Créixer en un món incert
Aprendre a conviure amb la incertesa en lloc de lluitar per eliminar-la no és fàcil, i menys quan sentim que se’ns exigeix tenir-ho tot clar des de ben joves. Tanmateix, comptar amb espais per explorar i amb el suport de la comunitat pot transformar radicalment aquesta vivència.
Per abordar aquesta qüestió des de la claredat, la proximitat i l'esperança, el segon capítol d’Invisibles reuneix tres veus que dialoguen des d’àmbits complementaris:
-
Montserrat Oliveras, psicòloga, orientadora professional i experta en processos d'orientació acadèmica i vital a DEP Institut i Educaweb.
-
Carlota Noguera, psicòloga d’Osonament i referent del programa Ocell de Foc Osona-Berguedà-Lluçanès.
-
Cristian Izquierdo, un jove de 19 anys integrat al programa Ocell de Foc, que aporta el seu testimoniatge en primera persona sobre la gestió dels dubtes i les pors del futur.
A través d'aquesta conversa fluida i compartida, l'episodi convida a reflexionar sobre si demanem als joves que decideixin massa d'hora, com afecta la comparació digital i quin paper juguen la família, les amistats i els serveis d'acompanyament perquè ningú hagi de resoldre el seu futur en solitud. Perquè la resiliència no depèn només dels recursos personals, sinó també de la xarxa col·lectiva que ens sosté.