L'any 2020, hi va haver 1,41 milions de nous casos registrats de càncer de pròstata al món segons l'OMS. Es tracta d'un dels més comuns, juntament amb els de mama, pulmó i còlon, encara que amb una esperança de vida molt més alta.

Tanmateix, existeixen algunes variants més perilloses perquè es tornen resistents al tractament. Ara, un equip d'experts australians han identificat un nou mecanisme que ha descobert com canvien aquest tipus de cèl·lules quan reben la teràpia per tornar-se resistents a ella.

L'estudi Post-transcriptional Gene Regulation by MicroRNA-194 Promalnoms Neuroendocrine Transdifferentiation in Prostate Cancer (La regulació gènica postranscripcional per microARN-194 promou la transdiferenciació neuroendocrina en el càncer de pròstata) ha estat publicat a la revista Cell Reports i suposa un avenç important per desentranyar com es desenvolupa un subtipus agressiu de càncer de pròstata, el càncer de pròstata neuroendocrí.

Alguns tipus de càncer mostren una plasticitat cel·lular més important, que permet que les cèl·lules canceroses s'adaptin i continuïn creixent evolucionant cap a diferents tipus de cèl·lules que ja no responen a la teràpia.

Home en texans|vaquersEl càncer de pròstata neuroendocrí és el més agressiu de tots els de pròstata

"L'augment de la plasticitat cel·lular és una característica clau per la qual els càncers de pròstata es tornen resistents a la teràpia i progressen a una etapa letal", assegura Luke Selth, de l'Institut d'Investigació Mèdica i de Salut Flinders i un dels autors de l'estudi.

"El nostre treball revela que una molècula en particular, el microARN 'miR-194', pot millorar aquesta plasticitat en el càncer de pròstata, la qual cosa comporta el desenvolupament del càncer de pròstata neuroendocrí. En apuntar el miR-194, vam poder alentir i inhibir el creixement de models de càncer de pròstata amb característiques neuroendocrines".

Segons el professor Selth aquest treball "ens proporciona nous coneixements importants sobre com evolucionen els càncers de pròstata en resposta a la teràpia".

Actualment no existeixen tractaments efectius per al càncer de pròstata neuroendocrí, i s'estima que fins al 15% dels homes poden desenvolupar aquest subtipus agressiu de càncer de pròstata després del tractament hormonal, un problema important perquè tenen una alta taxa de mortalitat.

El fet d'haver de trobar un altre regulador de la plasticitat de les cèl·lules del càncer de pròstata que pugui promoure l'evolució dels tumors, posa també de manifest per què aquest càncer de pròstata és tan difícil de curar.

"Esperem que el nostre estudi i moltes altres investigacions que s'estan duent a terme a tot el món condueixin a maneres més intel·ligents i específiques de tractar el càncer de pròstata neuroendocrí o fins i tot prevenir la seva aparició", assegura el professor associat Selth.