Les Unitats de Cures Intensives (UCI) prioritzaran els pacients de coronavirus amb més esperança de vida i qualitat. Els hospitals estan preparant-se per fer front al col·lapse sanitari derivat de la crisi del coronavirus.

Davant d'això, hi ha dues vies d'actuació: la clínica, amb les especificitats de cada òrgan, i l'ètica. És en aquest darrer aspecte pel que les principals associacions representatives del sector sanitari, han acordat un protocol d'actuació basat en unes recomanacions i l'anàlisi d'experts en bioètica.

Aquestes recomanacions han estat consensuades amb més d'una vintena de col·lectius, i impulsat pel Consell de Metges de Barcelona. Tot i que també hi figuren altres associacions de l'estat espanyol com la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) o l'Observatori de Bioètica i Dret, la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (AECPAC), entre molts altres.

En línies generals, es marquen uns criteris segons els recursos disponibles, les característiques del pacient que arriba i l'avaluació ètica en el moment de prendre la decisió més adient. 

D'altra banda, també s'ha de tenir en compte la voluntat del pacient. La presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Metges de Catalunya, Montserrat Esquerda, remarca que "l'acompanyament familiar o la voluntat del pacient també són bàsiques en aquests moments" de presa de decisions.

Algunes de les mesures més destacades que el coronavirus i les seves conseqüències ha obligat ha establir en aquesta situació excepcional són:

- Contemplar els ingressos en altres UCI's o la derivació en altres centres si ho requereix.

- Minimitzar durant el període que calgui els ingressos per proves terapèutiques.

- No ingressar aquells pacients que refusin mesures invasives, tant "si ho han deixat escrit en un document o ho expressen de voluntat", tal com explica Esquerda.

- Valorar cada pacient de forma global i no per la tipologia de malaltia per la qual ingressa.

- Es té en compte l'edat biològica del pacient I la seva situació global en els casos de persones grans. La doctora Esquerda recorda que "l'edat és un dels múltiples factors però no l'únic". I dona un exemple: "Si el pacient té una malaltia oncològica avançada, el virus té més risc i per tant apliquem unes escales de fragilitat on ja sabem quina persona respondrà al tractament i quina no". Per tant l'edat, no ha de ser l'únic motiu i tampoc s'estableix un llindar d'anys específic: "Tenim persones grans amb un estat de salut molt bo".

- En el cas d'una complicació, preveure la seva desintencificació o trasllat a pal·liatius.

Per tot plegat, es fa una avaluació general on també es tenen en compte les malalties o la seva esperança de vida. Així doncs, en termes ètics, pot influenciar:

- El nombre d'anys de vida salvats. Però en aquest aspecte, la doctora Esquera insisteix en què és molt important valorar "la màxima qualitat de vida i anys recuperats de la persona".

- Les possibilitats de vida del pacient.

- Evitar el criteri de que el primer que arriba, el primer que s'ingressa. "Admetre que un ingrés pot implicar denegar el d'un altre", tal com puntualitzen en el document.

- Valorar l'ingrés d'una persona "amb una expectativa menor d'un a dos anys" de vida que ja es dona en una situació de normalitat i es deriven en l'àmbit pal·liatiu.

Aquesta anàlisi també té en compte les prioritats dels pacients i els separa en quatre grups de major a menor: els de prioritat 1 són els qui necessiten obligatòriament ingressar a la UCI i estar monitoritzats. Els de 2 requereixen un tractament d'oxigenoteràpia però no "ventilats de forma invasiva". En el 3, aquells en estat crític amb poques possibilitats de recuperar-se per una malaltia aguda. I el grup 4, els terminals amb un benefici mínim de recuperació.

La doctora Esquerda recorda que la idea d'aquest document "no és alarmar la població sinó conscienciar-nos que això va de veritat i evitar arribar a aquest escenari". No obstant, és una evidència que "s'ha de pensar prèviament i escoltar totes les recomanacions que es fan".

Aquestes recomanacions també depenen, en darrer terme, de cada cas particular i sentencia: "Costa molt fer-nos una idea de la realitat actual que vivim, tan de bo aquesta eina no l'haguem de fer servir mai".