En els últims anys s'ha refermat la idea que el secret de la longevitat, a més de venir marcat pels gens, consistia a dur a terme un estil de vida saludable amb una dieta equilibrada i sana i fer exercici físic. Però a aquesta equació cal afegir-hi un altre factor fonamental: la vida social i els llaços familiars, que exerceixen un paper molt més important del que la gent creu. I ho diu la ciència.
Una revisió de 148 estudis duta a terme per la Universitat de Brigham als Estats Units va concloure que les persones que no tenen establertes relacions socials tenen un 50% més de probabilitats de morir que altres que es relacionen més. I també existeixen altres investigacions que han determinat que viure en solitud té repercussions en l'estat de salut i en una incidència més important de tenir malalties.
Gaudir regularment de sortides i trobades amb amistats i família té un efecte directe sobre l'estat d'ànim d'una persona. I no només per la felicitat que la trobada amb altres ens produeix, sinó perquè alhora ajuda a portar hàbits de vida més saludables. Per exemple, les persones que mengen en companyia d'altres tendeixen a consumir aliments més sans que quan ho fan sols. Solen passejar més, fer més exercici i presenten menys casos de patologies com depressió i ansietat. Però no només això, en qüestions més simples també hi ha investigacions que demostren el benefici de l'amistat i els llaços de família. Les persones també són menys susceptibles al refredat comú si tenen bones relacions socials, perquè el seu sistema immunològic és més fort.
Un altre exemple de benefici de conrear la vida social: segons un assaig realitzat el 2016 en el Departament de Psicologia Experimental de la Universitat d'Oxford, les persones amb més amics suporten millor les proves més doloroses que les que estan soles. La raó podria ser en una substància química al cervell, l'endorfina, que funciona com un analgèsic natural del cos i pot resultar encara més eficaç que la morfina. Aquesta substància podria ajudar a esmorteir l'estrès a què se sotmet al cos, pal·liant la sensació de malestar i dolor davant de qualsevol circumstància.
El 1993, l'Organització Mundial de la Salut va publicar un document en el qual s'assenyalaven les deu habilitats per a la vida, entenent habilitat com la capacitat d'una persona per enfrontar-se reeixidament a les exigències i desafiaments de la vida diària. L'objectiu era impulsar-les en l'educació dels nens, perquè es convertissin en una eina útil en la seva existència. Són les següents: l'autoconeixement, l'empatia, la comunicació efectiva, la presa de decisions, la solució de problemes i conflictes, el pensament creatiu, el pensament crític, el maneig d'emocions i sentiments, el maneig de la tensió i l'estrès i les relacions interpersonals, enteses com la competència, per interactuar positivament amb les altres persones.
En aquest sentit, l'OMS assenyala la importància d'enfortir aquests vincles, sobretot en la tercera edat, per guanyar en qualitat de vida i afrontar millor els reptes del dia a dia.